urbanisme-de-la-platja-de-pals-maquina-excavadora

El urbanismo devastador de la Playa de Pals

Una planificación urbanística desfasada

El Pla General de Pals, vigent des de l’any 1986, un dels més desfasats de tot Catalunya. L’urbanisme de la Platja de Pals contempla la construcció de 9 noves macro-urbanitzacions a una zona majoritàriament forestal de la Platja de Pals, que ocuparia una extensió de més de 85 camps de futbol, amb l’objectiu d’edificar-hi, més de 1.500 nous habitatges al sud i una zona comercial i hotelera amb un gran aparcament al nord, davant les Basses d’en Coll.


Des de fa més de 35 anys, diversos paratges d’especial interès natural, que el Pla General aprovat definitivament l’any 1986 (en endevant, PG’86) qualifica d’urbanitzables, ocupen una gran extensió de pinedes sobre dunes continentals i litorals anomenada Rodors al sud del municipi que, segons la Directiva 92/43/CEE, són Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) “prioritari” i, segons el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines aprovat el 14 de setembre de 2010, molt rars i escassos, d’especial interès connector i en el seu extrem nord, més proper al mar, una zona humida anomenada els Jonquers, que forma part de l’antic estany Vernegar, on ara s’hi cultiva parcialment l’arròs, i on trobem el camí d’accés a les Basses d’en Coll i el centre d’informació d’aquesta Reserva Natural Parcial, que forma part de la Xarxa Natura 2000 (XN 2000), Zona Especial de Protecció per les Aus (ZEPA) i Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb gran quantitat d’espècies en perill d’extinció.

El 2 de desembre de 2019, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí (PDU), que no entra a avaluar els Jonquers, un sector delimitat per la construcció d’un nou vial d’accés nord, situat parcialment a una zona inundable d’interès ecològic, agrari, paisatgístic i natural per la seva fauna i flora, amb gran quantitat d’amfibis, crustacis, avifauna, espècies d’heteròpters, coleòpters i tricòpters, petits mamífers, ictiofauna i vegetació d’espècies helofítiques, hàbitat important per a la nidificació d’espècies escasses d’aus a nivell europeu i peninsular, algunes en perill d’extinció, on es preveu la construcció d’edificacions en alçada d’ús hoteler, residencial i comercial, a una àrea de més de 10.000 m2, amb alta edificabilitat i un aparcament de 2.417 m2, amb un greu impacte sobre la Reserva Natural. 

Com diu Josep Pla a la Guia de la Costa Brava de 1948 sobre les Basses d’en Coll:

“Terra endins hi ha les Basses, grans llacunes que són un bon viver de peix, llobarros, llises i, sobretot, anguiles. Aquest paratge acull tot tipus d’ocells i aus aquàtiques”


El 13 de novembre del 2020, l’Ajuntament de Pals ha encarregat, per Resolució d’Alcaldia, la redacció del projecte del vial d’accés nord, que té com a finalitat acabar les obres d’aquest vial iniciat el 2003 en una primera fase al mandat de l’alcalde Joan Silvestre Albertí continuada, en una segona fase l’any 2012 pel mateix alcalde, amb l’obertura quasi 20 anys després del seu inici, del nou viari que travessarà diferents terrenys agrícoles, una pineda sobre dunes HIC prioritari a l’extrem nord de Rodors i un camp d’arrós, fins acabar davant les Basses d’en Coll, delimitant el nou sector inundable, que durant més de 35 anys el PG’86 ha qualificat erròniament de “fals” sòl urbà, que suposarà un pas previ abans de la seva definitiva urbanització, on es preveu construir edificis de gran impacte sobre tota la Reserva Natural Parcial i el Parc Natural, en una de les zones amb més biodiversitat i fragilitat.

Imatge 1. Zona humida anomenada els Jonquers, que forma part de l’antic estany Vernegar, on parcialment s’hi cultiva arròs, a l’entrada de les Basses d’en Coll, on actualment es troba el centre d’informació d’aquesta Reserva Natural Parcial, que forma part de la Xarxa Natura 2000, Zona Especial de Protecció per les Aus (ZEPA) i Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Ubicació dels Jonquers sobre google maps, aquí.

Segons la Resolució de l’expedient 7667/2016 relatius al Pla General d’Ordenació Urbanística municipal de Pals, presentada pel Síndic de Greuges de Catalunya de 17 de febrer de 2017, alerta de les afectacions mediambientals al sector dels Jonquers:

Afectacions ambientals al sector dels Jonquers:

Situat a l’extrem nord-oest del nucli de Platja de Pals, es troba el sector anomenat dels Jonquers. Aquest polígon d’actuació urbanística, a diferència de la resta, es destinaria fonamentalment a serveis hotelers i altres activitats econòmiques, tot i que també preveu 32 habitatges.

Tal i com ja hem analitzat pel sector Paratge Rodors Nord, aquest sector es troba a tocar dels límits del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, concretament just al sud-oest de l’espai natural de les Basses d’en Coll. En aquest cas, el POUM incorpora alguns condicionants ambientals com, per exemple, situar les zones verdes o espais lliures a l’extrem nord, per tal que actuï com a zona tampó entre l’àrea urbana i els límits del Parc Natural, però suposaria igualment un acostament urbà molt important als espais naturals d’alt valor ecosistèmic. A més a més, no estaríem parlant d’un sector amb habitatges que podrien ser, si es donés el cas, de baix impacte i poca densitat, sinó d’un sector hoteler i comercial que es desenvoluparia de forma prioritària a la resta.

La zona humida de les Basses d’en Coll, catalogada amb el número 04001004 a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya de la Generalitat, destaca per ser “un sistema de dues basses que constitueixen la desembocadura del rec del Molí, on hi van a parar les aigües dels arrossars de Pals”. La mateixa fitxa descriptiva de l’espai apunta que “la zona és un punt important de cria d’ocells com el martinet menut (Ixobrychus minutus), d’amfibis, invertebrats, etc. Cal destacar-ne, per exemple, la població de tortugues (Triops cancriformis)”. També destaca que l’espai és una zona de cria de la llúdriga (Lutra lutra), i està inclòs al Pla de conservació d’aquesta espècie que promou la Generalitat de Catalunya.

Si bé alguns d’aquests són deguts a l’ús de fertilitzants i fitosanitaris als arrossars, d’altres són deguts a la pressió humana i l’increment d’impactes degut a l’acció urbanitzadora. Fer una aposta per la urbanització amb hotels, àrees comercials i habitatges just al límit d’una àrea amb aquesta fragilitat ecològica, amb la presència de flora i fauna amenaçada i protegida, i tractant-se d’un ecosistema que ja pateix certs impactes, no és la millor opció. Així doncs, per tot l’esmentat, es desaconsella fermament el desenvolupament d’aquest sector.

Com diu Josep Pla sobre l’estany Vernegar i les basses a la platja de Pals el 1948: “Aquestes terres baixes, lacustres, incertes, desdibuixades i pantanoses, separades del mar per la pinzellada de jaspi de color rosat de la sorra, produeixen una sensació de vida primitiva i lliure. Batudes pels vents del mar tenen flotant en la seva atmosfera el salabròs marí barrejat amb la fortalesa del fang descompost, els detritus de les aigües mortes i l’olor corrumpuda de les plates aquàtiques. És un paratge primigeni i escabellat, d’una solitud irreparable“.

El PDU preveu la desclassificació d’algunes zones forestals de gran valor ambiental a la Platja de Pals, HICs prioritaris, parcialment amb grans pendents superiors al 20%, en part protegides pel PEIN Muntanyes de Begur, XN 2000 i ZEPA, com paratge Rodors Sud i Nord (actualment, camping Neptuno), Puig Padrós i Roca Blanca i la “desclassificació i qualificació amb possible recuperació” a través d’un nou Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM), a la resta de sectors forestals, reduint l’edificabilitat de 5 sectors: el paratge Rodors 3, i Rodors 1, 2 i 3, amb quasi 500 nous habitatges i una superfície forestal de 24 hectàrees urbanitzables, i més a llevant, de la pineda d’en Saguer, anomenada pel planejament municipal subsector Palsmar (Interpals).

Imatge 2. Resum del comunicat de premsa de la Generalitat de Catalunya, aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de sòls insostenibles a Pals.

POTENCIAL DE CREIXEMENT DE L’URBANISME DE LA PLATJA DE PALS

Ningú coneix el potencial de creixement del nombre d’habitatges pel que fa a l’urbanisme de la Platja de Pals amb exactitud, en un municipi que, amb només 2.461 habitants, té 12 sectors de sòl urbanitzable no programat, 7 de sòl urbanitzable programat, i diversitat de plans de millora urbana i unitats d’actuació enfocats sobretot a les segones residències, tot i haver passat a ser el municipi gironí que més multiplica la seva població a l’estiu, quadruplicant-la àmpliament.

Segons l’Observatori del Territori (2019), hi ha 57 parcel·les pendents d’edificar-hi habitatges plurifamiliars i 181 parcel·les pendents d’edificar-hi habitatges unifamiliars en sòl urbà consolidat, amb un potencial de 379 nous habitatges, ocupant un total de 21 hectàrees.

Hi ha un potencial mínim de 244 nous habitatges en polígons pendents de desenvolupar en sòls urbans no consolidats, majoritàriament segones residències a la platja i els Masos, com el sector dels Jonquers.

Hi ha un potencial de 2.350 habitatges a sòls urbanitzables dels quals, la majoria (2.204) segones residències, 1.592 en edificis plurifamiliars al paratge Rodors i les futures urbanitzacions Rodors 1, 2 i 3 a la platja, 612 als Masos i només 146 habitatges a dos sectors propers al poble. 

A Pals no hi ha Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable, que identifiqui les edificacions amb interès arquitectònic, històric o cultural que compleixen certs requisits que fan necessari la seva preservació. Hi ha una gran quantitat de masies i edificis històrics pendents de rehabilitar o en estat de runa, aproximadament 120 habitatges potencials.

Segons l’Idescat, hi ha 383 habitatges buits al municipi des de l’any 2011 fins a l’actualitat, que representen el 10% del total.

A més, hi ha una gran quantitat de parcel·les i habitatges en venda dins d’urbanitzacions a la platja, que no consten a l’Idescat com a buits, però no disposem de cap estimació.

Segons el quadre resum (Imatge 2), el PDU preveu una reducció de 2.169 a 777 habitatges en els sectors de sòls urbanitzables forestals a la platja (segons la Imatge 2: 79 a Paratge Rodors, 66 a Interpals i 632 a la resta d’urbanitzacions), representant una reducció de 1.392 habitatges, però com hem vist, amb el planejament vigent, després d’aquesta reducció, encara hi ha un potencial de creixement de com a mínim 1.939 nous habitatges, orientats principalment a la segona residència a zones forestals de la platja. Si s’acaben construint els habitatges que el PDU permet, és previsible que les segones residències arribin a superar el 80% al municipi, passant a ser el municipi amb més segones residències amb relació a les principals de tot Catalunya.

Si s’acaben construint els habitatges que el PDU permet, és previsible que les segones residències arribin a superar el 80% al municipi.

Imatge 3. Plànol del municipi de Pals a l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí (PDU). Hi ha 2 sectors que el PDU preveu reduir, però que al plànol apareixen com “Extinció” en color vermell.
Imatge 4. Platja de Pals, elaboració pròpia, amb les Zones no estudiades pel PDU (color verd): vial d’accés nord, al nord, els Jonquers, Pineda de Pals, sector del vaixell. Sòls desclassificats i qualificats amb possible recuperació (color groc): amb Rodors 1, 2 i 3, Paratge Rodors 3 i sector Nord Palsmar-Interpals. Sectors desclassificats (color vermell): Roca Blanca, Puig Padrós, Interpals (subsector sud, camping Interpals), Paratge Rodors Nord (camping Neptuno), Rodors Sud i ampliació Pineda de Pals.

Els dos àmbits grafiats al plànol de color taronja (Imatge 4), consisteixen en sectors que el plànol del PDU al municipi grafia com “Extinció” en color vermell (Imatge 3), però que segons el PDU a Pals, es preveu desclassificar amb possible recuperació, reduint l’edificabilitat. Aquests són:

Paratge Rodors: El PDU preveu una reducció a 79 nous habitatges; aquest sector té pendents molt grans, una part de dunes amb pinedes, una altra part camí ral (jaciment medieval) dels s. XII a XVIII i fet de pedra seca, que hauria de ser un camí municipal i no pot ser privatitzat, amb alzinars a la part alta, tocant el PEIN. Aquest sector estava parcialment dins del PEIN i sorprenentment es va desclassificar desprotegint-se. Ubicació sobre google maps, aquí. (Imatge 4).

Sector Nord Palsmar – Interpals: el PDU preveu a aquesta excepcional zona forestal, anomenada pineda d’en Saguer, HIC prioritari de pinedes sobre dunes, 66 nous habitatges en edificis plurifamiliars en alçada i un sostre edificable de 9.161 m2. El sector està molt a prop de Ràdio Liberty i de les restes arqueològiques de la Torre Mora, al costat d’una duna gegant. (Imatge 4).

Les zones al plànol grafiades de color verd (imatge 4) són sectors que el PDU no ha considerat, tot i que actualment són terrenys rústics HIC prioritaris i que el PG’86 definia com sòls urbans no consolidats, tot i que avui dia encara no tenen condició de solar. D’aquests sectors els que tenen més valor ambiental són:

Vial nord i els Jonquers: El PG’86 preveu un vial que travessa l’arrossar que limita la Reserva natural parcial de les Basses d’en Coll de gran fragilitat ecològica, eliminant el centre d’informació de la Reserva i l’accés actual al camí d’entrada al Parc. Els Jonquers té una àrea de 10.184 m2 i, sorprenentment, l’Ajuntament preveu edificar un sostre de 5.603 m2, amb un índex d’edificabilitat del 0,55 m2 st/m2. Al POUM aprovat inicialment el 2015, l’àmbit passa a 11.819 m2, amb una edificabilitat de 0,80 m2 st/m2, augmentant el sostre edificable a 9.402 m2, amb 4.701 m2 d’ús hoteler, 3.761 m2 d’ús residencial amb 32 nous habitatges940 m2 d’ús comercial i un gran aparcament de 2.417 m2. La no desclassificació d’aquest sector pel PDU ni l’Ajuntament, va en contra de la Resolució de l’expedient 7667/2016 del Síndic de Greuges del 17 de febrer de 2017. Podem veure en 3D el centre d’informació i entrada al Parc Natural que l’Ajuntament vol eliminar. Ubicació sobre google maps aquí. (Imatge 4 i 7).

Sector del Vaixell: era un bosc de ribera amb bassa i duna gegant continental amb pineda HIC prioritari, potser l’exemple més excepcional de duna. Lamentablement, l’Ajuntament ha permès l’any 2019 eliminar una pineda i part de la duna gegant en una zona verda; s’està a punt d’urbanitzar i edificar 2 grans blocs d’habitatges plurifamiliars de planta baixa i 3 plantes amb gran impacte, amb un mínim de 25 nous habitatges y un edifici d’equipaments (clau 13b). (Imatge 5, 7 i 8).

Pineda de Pals: actualment és una zona forestal de pineda sobre dunes de gran importància ambiental i paisatgística que l’Ajuntament preveu urbanitzar amb 4 grans edificis plurifamiliars en alçada amb un total de més de 7.000 m2 i un edifici de grans dimensions, que només té l’esquelet amb l’obra aturada des de fa més de 25 anys, on l’Ajuntament ha permès canviar d’ús hoteler a habitatges de segona residència, on es preveuen entre 65 a 70 nous habitatges. (Imatge 6 a 9).

Zona Arenals Mar: a dia d’avui és una pineda sobre dunes a l’entrada del Golf de Pals, amb una extensió aproximada de 9.000 m2, on el PG’86 permet construir habitatges aïllats o adossats amb parcel.les de 400 m2. Aquesta transformació tindrà un impacte negatiu sobre Rodors, pel fort pendent i caràcter forestal dels terrenys, amb un potencial de 22 nous habitatges. (Imatge 4).

Imatge 5. Fotografia on es veu clarament l’origen dunar de les muntanyes de la pineda de Platja de Pals (Font: Dictamen pericial elaborat per Josep Ramon Aragó Gassiot).
Imatge 6. Esquelet amb l’obra aturada fa més de 25 anys, on l’Ajuntament ha permès canviar d’ús hoteler a habitatges de segona residència, en total es preveuen entre 65 a 70 nous habitatges. Fotografia de Núria Soriano.
Imatge 7. Nous edificis plurifamiliars al Vaixell Arenals Mar (duna gegant).
Imatge 8. Estat actual del Sector Vaixell, Pineda de Pals i Subsector Nord Palsmar (Interpals).
Imatge 9. Nous edificis plurifamiliars a la Pineda de Pals.
Imatge 10. Plànol amb el grau d’amenaça i raresa dels hàbitats segons el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, de data 14 de setembre de 2010, (DOGC núm. 5735 de 15 d’octubre de 2010).
Imatge 11. Zona inundable elaborat per l’ACA l’any 2001 el programa INUNCAT (pla especial d’emergència per inundacions a Catalunya), a partir del qual s’ha elaborat una cartografia a escala 1:50.000 de les zones inundables a Catalunya, on es pot veure que els Jonquers i Rodors Nord és una zona inundable pel període de retorn de 50, 100 i 500 anys.
Imatge 12. Plànol d’afectacions als sectors de la Platja de Pals, Zona inundable de els Jonquers i Rodors Nord, segons el PDU, a partir d’un estudi de l’ACA (2019).

Les zones grafiades en verd de la imatge 4, són urbanitzacions amb parcel·les sense edificar (plurifamiliars i unifamiliars), possibilitat de segregar parcel·la i construir, o amb possibilitat d’ampliar l’edificabilitat. Això passa a urbanitzacions del Vaixell, Pineda de Pals, Puig Vermell o Arenals Mar.

Pel que fa a l’urbanisme de la Platja de Pals el PDU desclassifica amb possibilitat de qualificació els subsectors Rodors 1, 2 i 3 del PG’86, amb un màxim de 124 nous habitatges a Rodors 1, 113 nous habitatges a Rodors 2, i 67 nous habitatges a Rodors 3, i desclassifica el subsector forestal Roca Blanca, amb grans pendents parcialment PEIN Muntanyes de Begur, XN 2000 i ZEPA. La no desclassificació definitiva d’aquests tres subsectors va en contra de la Resolución 332 / XI del Parlamento de Cataluña, sobre la Playa de Pals 250-00424 / 11 on s’exigeix al Govern “protegir els sectors Rodors – Roca Blanca, a Pals, ampliant la zona PEIN.

Según el Dictamen pericial, emès per l’ambientòleg Josep Ramon Aragó, de que consta el recurs contenciòs administratiu núm. 217/2008, de la setència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de 22 de febrer de 2011 contra la modificació parcial del PG’86 per poder urbanitzar els sectors de la platja, hi ha una extraordinària quantitat d’espècies a les pinedes sobre dunes dins el sub-àmbit de Rodors i del sector Interpals, protegides pel Decret Legislatiu 2/2008 de fauna salvatge autòctona, que suposarien un atemptat ambiental amb la desaparició multitud d’espècies protegides o en perill d’extinció d’aquests àmbits si va avançant l’urbanisme de la Platja de Pals:

Entre la fauna assenyalem el llangardaix comú ─Lacerta lepida*─, i uns quants petits mamífers: eriçons ─Erinaceus sp.*─, talps ─Talpa europaea─, conills ─Oryctolagus cuniculus─, ratolins ─Apodemus sylvaticus─, mosteles ─Mustela nivalis─ i determinades espècies de quiròpters com la ratapinyada d’orelles dentades ─Myotis emarginata*─. Destaca especialment la varietat d’ocells que s’hi poden trobar. En diverses èpoques de l’any podem observar els següents: xot —Otus scops*—, tòrtora turca —Streptopelia decaocto—, gavià argentat —Larus michahellis—, tudó —Columba palumbus—, picot verd —Picus viridis*—, mallerengues ─Parus sp.*tallerols —Sylvia sp.*—, gafarró —Serinus serinus*—, raspinell comú —Certhia brachydactyla*—, garsa —Pica pica—, estornell vulgar —Sturnus vulgaris—, cadernera ─Carduelis carduelis*─, pardal comú —Passer domesticus—, gavina corsa ─Larus audouinii*─, xoriguer ─Falco tinnunculus*─, esparver vulgar ─Accipiter nisus*─, i els següents a l’hivern: òliba —Tito alba*—, cargolet —Troglodytes troglodytes*—, pit roig —Eritacus rubecula*—, merla —Turdus merula—, mosquiters —Phylloscopus sp.*—, mallerenga cuallarga —Aegithalos caudatus*—, i a l’estiu: abellerol ─Merops apiaster*─, tòrtora —Streptopelia turtur—, corriols —Charadius sp.*—, cucut —Cuculus canorus*—, falciot negre —Apus apus*—, falciot pàl·lid —Apus pallidus*—, ballester —Apus melba*—, puput —Upupa epops*—, i oreneta vulgar —Hirundo rustica*— entre d’altres. Les espècies marcades amb asterisc (*) consten com espècies protegides de la fauna salvatge autòctona a l’Annex del Decret Legislatiu 2/2008.”

És vigent el RD 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i la seva modificació, mitjançant Resolució AAM/732/2015, de 9 d’abril, per la qual s’aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d’espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Imatge 13. Plànol del sector Interpals amb el Subsector Pals Mar al nord, que el PDU proposa reduir, mantenint l’ús del càmping Interpals (taronja, a l’est), però al sector nord que és actualment una pineda sobre dunes proposa edificar 66 nous habitatges en edificis plurifamiliars. A ponent Paratge Rodors, amb 79 habitatges. En vermell es grafien els dos sectors que no s’han incorporat al PDU, com són Pineda de Pals i la Pineda d’en Saguer al Sector del Vaixell amb la duna gegant al nord.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va informar desfavorablement en data 15 de desembre de 2016 elPla Especial urbanístic del cicle de l’aigua del sector de la Platja de Pals”, perquè si s’urbanitzen els sectors de la Platja de Pals, s’esgotaran la totalitat dels recursos hídrics de la Mancomunitat i empitjorarà la qualitat de l’aigua; a més l’informe diu que la depuradora, els col·lectors i les estacions de bombeig existents, no tenen capacitat suficient per tractar les aigües residuals dels nous sectors si avança perillosament l’urbanisme de la Platja de Pals:

La capacitat de la depuradora de Pals és insuficient pels nous sectors a Rodors, paratge Rodors i Interpals, aquest pla especial no aporta cap solució a aquest greu problema, ni a l’estacionalitat dels abocaments, ni preveu l’ampliació de la depuradora, ni la repercussió de les despeses per aquesta ampliació sobre els nous sectors urbanitzables a la platja.

No hi ha projecte d’obres dins el pla especial, amb la qual cosa no es pot saber quin serà el pressupost, l’afectació als diferents sectors, ni les conseqüències mediambientals de les obres.

Els nous sectors a Rodors 1, 2 i 3 conecten a col·lectors existents i a l’estació de bombeig EBAR núm. 4, que actualment està sobrepassada. Els recursos hídrics són insuficients: el càlcul de l’abastament d’aigua potable és incorrecte, la infraestructura és insuficient i inviable, deixa sense possibilitats de créixer a la resta de municipis de la Mancomunitat com Palafrugell, Torrent, Regencós i Begur.

S’augmenta la superfície impermeable, i urbanitzada sense preveure drenatges de pluvials dins de cada sector.

UUNP 2 Camps de Fontanilles: EL PG’86 preveu 100 nous habitatges a aquest àmbit, actualment correspon al Mas Corredor de Camargues, que es troba ja documentat al segle XIV però data de molt abans. Tant el mas, com l’entorn, els camps i la pedra seca, s’han de preservar, segons determina el Departament de Cultura pel valor patrimonial, arquitectònic i històric, com ho demostren diferents estudis. Aquest sector s’hauria de preservar, ja que ja es disposa d’un sector urbanitzable més proper al nucli urbà anomenat UUNP 1 Mas Bergés amb 46 nous habitatges i àmbits sense edificar dins del nucli urbà.

Zona Industrial del paratge Camp de Roures: Aquest sector ocupa una gran superfície en uns terrenys en una part amb un ús industrial i l’altre, en un àmbit agrícola parcialment inundable, d’importància faunística i paisatgística.

EL NOU POUM QUE PRETÉN ORDENAR L’URBANISME DE LA PLATJA DE PALS

La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de 22 de febrer de 2011, del recurs contenciós administratiu núm. 217/2008, obliga a l’Ajuntament a no tramitar cap urbanització ni projecte a la Platja de Pals fins que no s’aprovi un nou POUM.

La Resolució 332/XI del Parlament de Catalunya, sobre la Platja de Pals 250-00424/11 insta el Govern a “iniciar els tràmits i els mecanismes necessaris per a protegir els sectors Rodors – Roca Blanca, a Pals, ampliant la zona PEIN”.

La Resolució de l’expedient 7667/2016 relatius al Pla General de Pals, presentada pel Síndic de Greuges de Catalunya de 17 de febrer de 2017, així com el PDU, demanen la seva desclassificació.

L’informe del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, de 27.04.2020, sol·licita la protecció dels hàbitats d’interès comunitari prioritari (Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre), amb l’objectiu que es mantingui les característiques ecològiques per les quals s’ha inclòs dins l’hàbitat i evitar la seva transformació, sense perjudici dels tractaments orientats a la prevenció d’incendis forestals.


Per tot això, el PG’86 és desfasat i devastador, i no s’adapta a cap normativa sectorial de rang superior com el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, el Pla Director Urbanístic del sistema Costaner, la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya, ni el Pla Director Urbanístic de sòls insostenibles del litoral gironí, obligant a l’Ajuntament a no autoritzar cap construcció nova d’edificacions, urbanitzacions ni vials a la Platja de Pals fins que no es modifiqui el seu planejament.

RECLAMA LA PROTECCIÓN URGENTE DE ESTA ZONA

Necessitem el teu suport per protegir i evitar que l’urbanisme de la Platja de Pals avanci perillosament.

Te ha gustado este artículo? Ponte al día con nuestro boletín, suscríbete aquí.

Comparte el artículo

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
ES