energia-renovable-parc-ecolic-mari

Model energètic

Macrocentral eòlica marina amb gran impacte sobre la biodiversitat

El primer objectiu de la invasió d’Ucraïna per l’exèrcit rus ha sigut prendre el controlar o destruir infraestructures estratègiques de comunicació i energia, amb l’objectiu de controlar o desestabilitzar el país i provocar el seu col·lapse.


Atac militar a la central nuclear de Zaporiyia (Ucraïna).

La invasió posa de manifest la vulnerabilitat que representa per Ucraïna concentrar tota la generació d’energia, el seu emmagatzematge i la distribució en grans infraestructures. Per altres països com Alemanya o Itàlia, l’embarg de Rússia es veu amb gran preocupació per l’excessiva dependència de l’importació del seu gas. Per altres regions com Catalunya que no depenen tan de l’importació del gas rus, hi ha una creixent inquietud del sector agrícola i ramader per l’aturada en la importació del cereal ucraïnès i rus.

La Comunitat Europea vol assolir un model energètic descarbonitzat i sobirà abans del 2050, però per raons geo-estratègiques, s’hauria de compatibilitzar la sobirania energètica de cada regió amb la seva sobirania alimentària, posant en evidencia la necessitat de preservar l’activitat agrícola, ramadera i pesquera, especialment aquelles que siguin respectuoses amb el medi ambient, a les zones més properes de les zones més poblades.

En aquest sentit, la Llei del Canvi Climàtic de Catalunya determina que la generació energètica de fonts renovables ha de ser distribuïda, de proximitat i en espais alterats, posant de manifest la necessitat de preservar els sòls d’especial protecció agrícola, forestal i que tinguin més valor natural o funció connectora, i al mar, la biodiversitat marina i els caladors de pesca, generant energia només en aquelles zones que estiguin més alterades.

Per tant, l’objectiu d’aquesta llei és doble: descarbonitzar la generació d’energia i enfortir la resiliència i la seguretat d’un sistema descentralitzat, menys fràgil, on la generació i la distribució siguin més properes, evitant conflictes geoestratègics, pèrdues en la distribució i fragilitat d’un sistema que depèn de grans centrals de generació d’energia, allunyades dels consumidors o fins i tot, d’altres països.

En un estudi recent de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) es posa en relleu que el potencial de l’energia solar a petita escala, només utilitzant les teulades i terrats de Catalunya amb plaques solars fotovoltaiques, podria produir el 50% de l’electricitat que consumim, que és l’objectiu marcat per la Comunitat Europea pel 2030. A més, hi ha molt a fer en rehabilitació per millorar l’eficiència i l’aïllament dels edificis, que en la seva majoria han quedat obsolets, principalment en edificis administratius, comercials i residencials.

Les possibilitats són infinites: generar energia a les infraestructures existents com sistemes viaris, ferroviaris i portuaris, cobrint o instal·lant elements laterals de captació d’energia que, a més, redueixen el soroll viari i protegeixen a la fauna, en equipaments públics com aeroports, estacions, polivalents, mercats i auditoris, cobrint equipaments esportius com camps de futbol, piscines municipals, pistes d’atletisme, places i vies amb elements que projecten ombra, amb l’avantatge que genera energia la mateixa administració, en cobertes i terrats d’edificis administratius, comercials, residencials o industrials per l’autoabastiment, amb un clar benefici d’estalvi econòmic pels usuaris i les empreses, utilitzant només la xarxa pels vendre els excedents, i en altres terrenys intersticials, antropitzats o erms.

També hi ha altres avenços tecnològics que ja es poden implementar per la generació d’energia a nivell individual com les façanes ventilades fotovoltaiques, les bateries per a la llar o les empreses, el vidre fotovoltaic i la mini-eólica en edificis, els paviments que generen electricitat al caminar i els paviments fotovoltaics, l’energia que es genera amb la frenada dels trens o el metro o els aerogeneradors voladors. L’estalvi energètic es pot aconseguir amb solucions domòtiques econòmiques, amb l’aerotèrmia i la bomba de calor, i la millora de l’aïllament tèrmic de l’envolvent dels edificis obsolets.

El model de transició energètica hauria de ser primer aprovar una moratòria de projectes en sòls no urbanitzables i regions marines, i tramitar i aprovar un Pla Territorial amb avaluació estratègica ambiental.

La moratòria no hauria d’afectar les instal.lacions de renovables en espais alterats o antropitzats, sòls urbans que haurien de ser l’uvicaciço prioritaria.

Les possibilitats són infinites: generar energia a les infraestructures existents

PARC EÒLIC MARí A LA COSTA BRAVA

Actualment no existeix una cartografia bionòmica completa ni actualitzada del litoral submergit català, ni molt menys de l’evolució o retrocés dels ecosistemes, una eina bàsica per evitar la seva desaparició. Només podem trobar alguns estudis amb cartografies submarines parcials i aïllades, i sense cronografia o seguiment en el temps.

Tot i això, el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic està tramitant un nou Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), en el que es defineixen el litoral gironí com una de les zones on es poden implantar centrals eòliques marines per la generació d’energia.

Actualment l’eòlica marina està prohibida al litoral gironí, en ser una de les zones amb més biodiversitat marina de tota la Península i el Mediterrani, amb biòtops de gran importància, alguns protegits per diferents àrees marines protegides, Xarxa Natura 2000, ZEPIM, IMMAs, Parcs Naturals i àrees d’interès pesquer.

Mapa de la zona afectada pel POEM a la Costa Brava, elaborat per la Universitat de Girona, amb 10 àrees marines protegides (8 zones Natura 2000/ZEPIM i 2 àrees d’interès pesquer: (1) el Parc Natural del Cap Bear Cap Cerbere, (2) El Parc Natural del Cap de Creus, (3) el Parc Natural del Montgrí-Medes Baix Ter, (4) el Sistema de Canyons submarins occidentals del Golf de Lleó, (5) el Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani, (6) Espai Marí de l’Empordà, (8) Litoral del Baix Empordà (9) Àrea d’interès pesquer per al lluç de Roses (10) Àrea d’interès pesquer Roses-Palamós, (11) Shelf of the Lion IMMA i el North West Mediterranean Sea, Slope and Canyon System IMMA / Marine Mammal Protection Areas Task Force.

Al llarg del temps, el món científic, junt amb entitats del territori, administració, grups ecologistes i confraries de pescadors, han demanat l’ampliació d’aquestes zones de protecció, especialment d’alguns biòtops desprotegits de gran importància per la seva capacitat d’absorció del diòxid de carboni i refugi d’espècies, com el de les praderies de fanerògames de la Platja de Pals o els boscos de corall de profunditat a la plataforma continental i les capçaleres dels canyons submarins del golf de Roses, el Cap de Creus i Palamós, en consonància també amb l’Estratègia de la Unió Europea sobre la biodiversitat d’aquí al 2030 que han d’estar protegits almenys el 30% de la superficie terrestre y marina, i en la que no s’haurien de permetre la implantació de centrals d’energia renovable.

El POEM en tràmit preveu la zona d’especial interès per l’energia eòlica a la zona amb una plataforma amb una profunditat variable d’aproximadament 200 m i al límit dels canyons, pel que els futurs parcs eòlics que es puguin instal·lar a dins d’aquesta zona haurien de ser flotants. 

Contràriament al que ens podem imaginar, els molins eòlics marins flotants tenen una afectació a una àrea molt més àmplia i devastadora que la resta de molins. 

Es preveu instal·lar molins flotants de 265 metres d’alçada, amb 3 o 4 ancoratges per cada molí, amb catenàries de cadenes de gran tamany i longitud, que han de ser com a mínim 4 vegades l’alçada de cada molí (1050 m cada  catenària), per tant, 600 km de cadenes i cablejat elèctric de Molt Alta Tensió que s’arrosseguen pel fons marí en una superfície de 250 km2. 

Les catenàries i MATs tindran un moviment diari constant de diferents desenes de metres, segons l’oscil·lació de corrents i vents, que aniran devastant el fons marí. A més, la MAT submarina que enllaçarà els centenars de molins i la línia d’evacuació tindran pèrdues elèctriques en el medi aquàtic, amb electrocució de les espècies marines.

Catenàries submarines dels molins flotants, amb una longitud mínima de 1 km per cada catenària. El projecte SENER preveu entre 3 i 4 catenàries per cada molí flotant, que s’aniran desplaçant al llarg del fons marí malmetent-lo.

Si s’acaben instal.lant els diferents parcs eòlics dins d’aquest POEM … és probable que desapareixi o es redueixi considerablement tota la flora i fauna marina

Es desconeixen els biotops marins dels canyons i la plataforma on el Ministeri preveu permetre instal.lar-hi les centrals de molins flotants, però descobriments recents han alertat que hi ha corall de profunditat de gran importància que són alberg de multitud d’espècies i larves fonamentals per la reproducció d’espècies, i plàncton per l’alimentació pels cetacis.

Els molins produeixen un fort soroll, vibracions i camps electromagnètics que alteren la vida i reproducció de les diferents espècies, especialment cetacis i peix blau que viu més en superfície.

Si s’acaben instal.lant els diferents parcs eòlics dins d’aquest POEM com el Tramuntana, on l’empresa SENER preveu la instal·lació de 80 molins flotants, és probable que desapareixi o es redueixi considerablement tota la flora i fauna marina.

Els científics més prestigiosos que estudien el sistema marí del litoral gironí com el Dr. Josep Lloret (Professor Agregat de la Universitat de Girona), Dr. Antonio Turiel (Investigador Científico de l’Institut de Ciències del Mar, CSIC), Dr. Rafael Sardá (Investigador Científico del Centre d’Estudis Avançat de Blanes, CSIC), Dr. Jordi Solé (Professor Agregat de la Universitat de Barcelona), Dr. Alberto Olivares (Investigador contractat de projecte al Centre d’Estudis Avançat de Blanes, CSIC), Dra. Ana Sabatés (Investigadora Científica de l’Institut de Ciències del Mar, CSIC), Dra. Elisa Berdalet (Investigadora Científica de l’Institut de Ciències del Mar, CSIC), Dr. Josep Maria Gili (Profesor de Investigación del CSIC), o el Dr. Josep Vila Subirós (Titular d’Universitat de la Universitat de Girona), s’oposen a ubicar centrals eòliques marines al litoral gironí, així com els 22 ajuntaments han aprovat mocions de censura en contra d’ubicar centrals eòliques marines  al litoral gironí, els Consells Comarcals, confraries de pescadors, Unió de Pagesos i entitats ecologistes s’hi han oposat.

Considerem fonamental actuar amb més precaució i planificació a l’hora  d’aprovar grans infraestructures. Els passos podrien ser els següents:

1 – Treballar en una planificació territorial consensuada amb el territori.

2 – Definir el nivell de sobirania energètica objectiu a Catalunya, els principals proveïdors energètics externs i les fonts utilitzades.

3 – Fer ús dels fons europeus per la renovació de la infraestructura pública i fer-la generadora d’energia neta.

4 – Facilitar l’accés a recursos financers o beneficis fiscals per la transició a particulars i empreses.

Intervenció a la Comissió d’Acció Climàtica sobre als macro parcs eòlics a la Costa Brava: Part 1/2
Intervenció a la Comissió d’Acció Climàtica sobre als macro parcs eòlics a la Costa Brava: Part 2/2
Intervenció de Puri Canals el 16/02/22 en representació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible davant de la Comissió d’Acció Climàtica comentant l’informe “Un litoral al límit”. Sessió ordinària – Parlament de Catalunya.

Agraïm la col·laboració de Jaume Darné en la creació d’aquest article.

Data de creació de l’article: 23/11/2022.


COM HI PODEM FER FRONT?

Necessitem el teu suport per evitar que l’implantació de futurs parcs eòlics debasti la riquesa marina del litoral gironí.

Te ha gustado este artículo? Ponte al día con nuestro boletín, suscríbete aquí.

Comparte el artículo

ES