El Departamento de Acción Climática ha emitido una Resolución en la que advierte que es necesario someter el nuevo Vial Norte de la Playa de Pals a evaluación ambiental estratégica ordinaria. El Ayuntamiento de Pals aprobó la modificación del Plan General sometiéndolo a evaluación ambiental simplificada, pero Acció Climàtica se opone, debido a la afectación ambiental de este vial.
El 26 de maig de 2022, el Ple municipal de l’Ajuntament de Pals, va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana del sistema viari del Vial Nord a la Platja de Pals, per construir una nova carretera que connecti la zona de la platja del Grau amb la C-31, travessant camps agrícoles, pinedes sobre dunes i arrossars d’alt valor ambiental.
La modificació preveu que el traçat d’aquesta carretera travessi l’estany del Vernegar, un fràgil ecosistema de zona humida amb camps d’arròs i parcialment protegit per la Reserva Natural Parcial, que l’any 2010 va ser incorporat al Parc Natural. Més al sud, el traçat travessa un sector agrícola i rec, “connector ecològic, eix conflictiu per a la connectivitat”, segons el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, i la zona forestal de Rodors Nord, que són uns terrenys catalogats com a hàbitat d’interès comunitari Prioritari (HIC*) 2270 “Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre”, que el Pla del 86 preveia urbanitzar, fins que la Generalitat, l’any 2021, amb el Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles, l’ha protegit i desclassificat, per evitar que sigui urbanitzat.
Relacionat amb l’anterior, també s’afecta una àrea d’interès faunístic delimitada per la presència de turó europeu, espècie en perill d’extinció d’acord amb el Decret 172/2022, de 20 de setembre, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida.
En un informe conjunt, la Secció de Biodiversitat y Medi Natural y el Parque Natural del Montgrí, las Islas Medas y el Bajo Ter, el 4 d’octubre de 2022, consideren que la Modificació s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació ambiental ordinària, perquè cal ampliar la informació relativa a la justificació de la necessitat de la variant, aprofundir en les alternatives avaulades i estudiar l’afectació del vial sobre la connectivitat en relació amb el parc natural i les espècies protegides, de forma específica el turó europeu (Mustela putorius).
D’acord amb aquest informe desfavorable, el turó europeu és un dels carnívors menys coneguts i més amenaçats de la fauna catalana. S’estima que ha desaparegut el 80% de la seva antiga àrea de distribució en els darrers 40 anys. Alhora, és una de les espècies de carnívor més atropellada a les carreteres catalanes, problema també detectat a altres parts d’Europa. En algunes zones on altres causes n’hagin afectat de manera severa les poblacions, els atropellament poden haver contribuït significativament a un declivi més pronunciat de l’espècie. La major part de les cites catalanes dels últims 20 anys són exemplars atropellats. L’única població de turó europeu romanent a tot Catalunya amb perspectives de viabilitat a curt termini és la localització entre el tram baix del riu Ter i el massís de les Gavarres.
Segons aquest informe, cal conservar i mantenir el paisatge agrari tradicional i semi-naturalitzat d’aquest sector de l’Empordà, considerant les necessitats ecològiques del turó.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) qüestiona les alternatives plantejades per l’ajuntament de Pals pel nou vial, bé per afectar la massa d’aigua de l’estany, bé per afectar la zona de flux preferent i la zona inundable. Pel que fa a la traça del vial proposat en l’alternativa 1, conclou que no es pot admetre perquè intercepta la massa d’aigua dels Aiguamolls del Baix Empordà – Basses d’en Coll (codi DMAH 0160400), definida al Pla de gestió de la Conca Fluvial de Catalunya.
Pel que fa a l’alternativa 2, indica que ocupa parcialment terrenys inundables en episodis d’avingudes associades a 100 i a 500 anys de període de retorn per desbordament del riu Ter i considera que ocupa la zona de flux preferent i la zona inundable definides als articles 9 i 14 del Reglament de domini públic hidràulic. Per tant, cal analitzar la possible alteració del règim hidràulic i determinar les afeccions que podria generar en les condicions de risc dels terrenys propers a l’àmbit de la Modificació.
L’Associació de Naturalistes de Girona indica que la documentació aportada per l’ajuntament no aprofundeix en la necessitat del nou vial ni les seves possibles conseqüències sobre el medi i les persones. Considera que la repercussió de la Modificació sobre els connectors ecològics, els espais d’interès natural i la xarxa Natura 2000 justifica la necessitat d’allunyar qualsevol vial o urbanització de l’estany del Vernegar, o la necessitat de sotmetre qualsevol Modificació a una avaluació ambiental estratègica ordinària, ja que el planejament municipal vigent de Pals mai ha sigut sotmès a cap estudi ambiental ni a cap normativa sectorial.
Aquests informes desfavorables coincideixen en l’elevat impacte ambiental del Vial Nord, així la manca de justificació de la seva necessitat, i en la necessitat d’aprofundir en les alternatives i estudiar l’afectació sobre la connectivitat en relació al Parc Natural, la Reserva Natural dels Aiguamolls del Baix Ter i les espècies protegides, i han posat de manifest que el vial generaria efectes desfavorables significatius sobre el medi ambient derivats de l’augment de la mobilitat a la zona perifèrica i litoral del Parc Natural.
El 19 d’octubre de 2022, la directora dels Serveis Territorials de Girona del Departament d’Acció Climàtica, Elisabet Sánchez Sala, ha emès una Resolució desfavorable en el sentit que el nou vial pot tenir efectes negatius significatius directes vers la connectivitat per l’increment de la circulació amb vehicles i indirectes, per l’increment de la freqüentació i per l’augment del risc d’incendi forestal. Aquests efectes es poden donar al llarg del traçat, però també per l’acumulació de vehicles a les platges incloses dins del Parc Natural, i posa de manifest la necessitat de revisar la decisió estratègica de prolongar el vial nord fins l’avinguda del Grau, ja que aquesta no és compatible amb la preservació dels valors ambientals de la zona.
Alhora Acció Cimàtica obliga a l’ajuntament de Pals a que la modificació del Pla General sigui sotmesa a avaluació ambiental estratègica ordinària, perquè pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient.
UN PROCEDIMENT QUE NO HA SERVIT DE RES
L’Ajuntament de Pals va fer una aprovació inicial, sotmetent l’expedient a informació pública durant el termini de quaranta-cinc dies, rebent multitud d’al·legacions en contra de veïns i entitats, però segons la Generalitat, aquest procediment no és legal i cal iniciar el tràmit de nou.
Aquesta nova Resolució posa en dubte la necessitat estratègica de prolongar el vial nord fins l’avinguda del Grau, i obliga a l’Ajuntament de Pals a aturar el tràmit aprovat inicialment, que de forma errònia s’havia sotmès a avaluació ambiental simplificada. Si l’Ajuntament encara el vol tornar a iniciar, haurà de redactar una nova Modificació, modificant el traçat i reduint l’impacte sobre la biodiversitat i els hàbitats existents, amb una avaluació ambiental estratègica, que tindrà per objecte definir i valorar les actuacions necessàries per dur a terme el projecte constructiu de vial, les noves alternatives i avaluar si realment és necessària aquesta connexió per alleugerir el viari existent.
UNA LLUITA QUE VE DE LLUNY
El Pla General de l’any 1986 preveia construir el Vial Nord per arribar des de la carretera principal C-31 a una marina residencial similar a la d’Empuriabrava de 462 hectàrees, amb una capacitat per a 6.000 persones i un port nàutic amb 2.000 amarradors al sector “Les Illes”, al nord de l’actual camí de les Illes, un hàbitat d’excepcional valor natural amb aiguamolls, arrossars, manglars i dunes que formaven part de l’estany del Vernegar. El planejament va ser parcialment aturat gràcies a les Sentències del Tribunal Superior de Justícia del 28 de febrer de 1990 i el Tribunal Suprem del 23 d’abril de 1996, en les que es requereix a l’Ajuntament modificar el planejament per protegir l’estany de ser urbanitzat i lliure d’infraestructures.
La zona de l’estany del Vernegar al nord del camí va quedar protegida pel Pla General, però segons el cronista de Pals i regidor per Compromís per Pals, Narcís Subirana, “l’Ajuntament de Pals va interpretar de forma interessada aquestes sentències, com si només s’hagués de protegir la part de l’estany del Vernegar que queda al nord de l’actual camí de les Illes, però les sentències fan clara referència a la Llei 12/1985, d’espais naturals, que establia una definició de zona humida a Catalunya, basada en la que dóna el Conveni de Ramsar de 1971, i per tant, s’hauria de protegir tot l’estany, incloent també la part que queda al sud del camí, evitant que sigui travessat per qualsevol carretera com el Vial Nord”, que segons Subirana, “té el traçat més agressiu pel territori.”
Segons el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, “la Llei 12/1985 d’espais naturals determina que les zones humides de Catalunya com l’estany del Vernegar han de ser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la seva recessió i degradació, i l’Ajuntament hauria d’allunyar aquesta infraestructura de l’estany i evitar la nova urbanització dels Jonquers que ocuparà hàbitats únics i molt rars, inexistents a altres indrets del litoral.”
Sergi Nuss, president de la federació SOS Costa Brava, celebra la decisió d’Acció Climàtica i del Parc Natural i creu que “és molt important allunyar qualsevol carretera o urbanització de la Reserva Natural Parcial dels Aiguamolls del Baix Ter, que a més és una Zona d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA), Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Xarxa Natura 2000, i creiem que el Parc Natural s’hauria d’ampliar incloent tot l’estany el Vernegar.”
Segons Bosch, “la construcció d’aquest vial suposarà el primer pas per urbanitzar la zona humida d’aiguamolls anomenada Els Jonquers a la Platja de Pals, que va ser classificada com a sòl urbà als anys 80, però que forma part de l’estany Vernegar i les Basses, per construir-hi un gran edifici en alçada de 6.000 m2 d’ús hoteler i comercial, amb 34 segones residències i un aparcament de 2.417 m2, i la zona forestal de Rodors, segons estava previst al planejament de l’any 86, per construir multitud d’edificis plurifamiliars en alçada, amb prop de 600 noves segones residències, als sectors que ara es volen urbanitzar de Rodors 1, 2 i 3, Paratge Rodors, Pineda de Pals, Interpals i el Vaixell, ocupant prop de 30 hectàrees d’hàbitats d’interès comunitari prioritari.”
A continuació podem veure un quadre resum amb els edificis que l’ajuntament de Pals preveu construir dins els terrenys forestals de gran interès ambiental, classificats com a hàbitats d’interès comunitari prioritari (HIC*) que s’ubiquen just davant del connector ecològic, el PEIN Muntanyes de Begur i la Reserva Natural Parcial dels Aiguamolls del Baix Ter, amb un impacte devastador sobre el Parc Natural, per construir 579 noves segones residències i un complex hoteler, comercial i dos grans aparcaments: les pinedes sobre dunes a Rodors (26,86 hectàrees) i l’aiguamoll de l’estany del Vernegar (1 hectàrea). En concret el planejament de l’any 1986, després de les desclassificacions del PDU de sòls no sostenibles del litoral gironí (2021), preveu la “desclassificació i qualificació amb possible recuperació” de 8 noves urbanitacions a la platja de Pals.
I és que el Parlament de Catalunya va aprovar el 26 d’octubre de 2016 una Resolució que insta al Govern a “iniciar els tràmits necessaris per a protegir el sector de Rodors a la Platja de Pals, ampliant la zona PEIN i adoptar les mesures necessàries per a la protecció efectiva de la zona de dunes i pinedes a tocar del mar, amb un alt valor ambiental” després de les denúncies de multitud de propietaris i entitats ecologistes per les tales massives des de l’any 2013 fins al 2016 a les pinedes de Rodors, durant el mandat de Sílvia Monar, que van posar en risc la desaparició d’aquest hàbitat d’interès comunitari.
L’any següent, el Síndic de Greuges també va emetre una Resolució en la que adverteix a la Generalitat i l’Ajuntament han de preservar l’hàbitat de Rodors Nord “perquè només es troba en quatre localitzacions a tot Catalunya”, així com l’estany el Vernegar i els Jonquers, que l’Ajuntament vol destinar a serveis hotelers i altres activitats econòmiques en part dins l’actual estany amb un greu impacte: “aquest sector i el vial es troben a tocar dels límits del Parc Natural, concretament just al sud-oest de l’espai natural de les Basses d’en Coll, que suposaria un acostament urbà amb molt d’impacte als espais naturals d’alt valor ecosistèmic.”
El Parlament va tornar a aprovar, el 13 de juliol de 2020, una altre Resolució per evitar la sobre freqüentació a la platja de Grau i el Parc Natural que “insta a descartar el projecte Aqvam a Ràdio Liberty” que preveia 250.000 visitants l’any i “a desenvolupar projectes compatibles amb els valors mediambientals”.
Segons Marisol Perea, regidora a l’Ajuntament de Pals pel PSC, “des de fa molts anys ens hem oposat a la construcció del Vial Nord, tant la part que ja s’ha ja construït amb l’exalcalde Joan Silvestre, com el tram que queda pendent, perquè creiem que cal modificar el traçat per allunyar la carretera del Parc Natural.”
Segons Perea, “fa anys ens va arribar el projecte que hi ha al darrera de la desviació del traçat del camí actual, que és una nova zona comercial i hotelera en alçada i un gran aparcament a tocar les basses d’en Coll i, per tant, nosaltres creiem que no és el lloc més adient per fer-ho, perquè tampoc s’ha fet cap estudi de quin és l’impacte als establiments comercials a l’altre costat de la platja, des dels Masos a l’avinguda Mediterrània i ja no és només l’impacte econòmic, sinó sobretot l’impacte mediambiental” i és que Perea adverteix que és necessari un nou planejament a tot el municipi, ja que l’actual és de l’any 1986, “ens hem d’assentar i analitzar i debatre amb calma cap a on vol anar el poble de Pals amb un planejament tant desfasat.”
——————
Descárgate la nota de prensa de este artículo aquí.
Us recomanem llegir els següents articles d’aquest blog perquè pugueu ampliar detalls i adquirir un millor perspectiva de l’impacte del Nou Vial Nord a la Platja de Pals.
ENTRE 15.000 I 20.000 TONES D’ABOCAMENTS INCONTROLATS A PALS
Intercambiamos biodiversidad por escombros
ELS AIGUAMOLLS DE PALS
L’abans i el després d’aquestes zones humides
Data de creació de l’article: 28/11/2022.
NO BAJAMOS LA GUARDIA
Necesitamos tu apoyo para poder seguir defendiendo y alertando sobre las diversas amenazas que tienen lugar en la Playa de Pals.
Te ha gustado este artículo? Ponte al día con nuestro boletín, suscríbete aquí.
