Es bien visible todo lo que pasa en la tierra, cuando florece, cuando cambia, cuando deja de estar. Nos explican que los bosques por los que paseamos producen el oxígeno que respiramos y entendemos la importancia de protegerlos cuando apreciamos que el verde desaparece ante nosotros. Nos enseñan una imagen de hasta dónde llegaba la masa forestal y la nostalgia nos remueve.
Puedes abrir los ojos bajo el agua mientras te sumerges en el Golfo de Pals pero seguirás viendo como la arena se extiende hasta el horizonte. Y si te dijera que tus padres no vieron el mismo desierto submarino que tú?
Volvemos más atrás, a finales del Mesozoico, hace 120 millones de años. Un grupo de plantas caminaron hacia el fondo submarino de los océanos para poblarse con grandes asentamientos conocidos con los nombres de Posidonia cretacea, Achaeozostera y Thalassocharis.
A pesar de que algunas plantas fanerógamas abandonaran las costumbres de tierra firme, el medio submarino no les privó de mantener raíces, tallo, hojas y flores. Pero el nuevo medio acuático empujó las estrategias de adaptación y hoy podemos contabilizar afortunadamente la diversidad de entre cincuenta y sesenta especies de estas primitivas plantas.
Algunes d’aquestes viuen a la Costa Brava. Dins la Platja de Pals i el Parc Natural actualment trobem submergides praderies de fanerògames, hàbitat d’interès Comunitari prioritari, a la costa del Montgrí (a cala Montgó, cala Ferriol, la Foradada i cala Pedrosa), a les Illes Medes i zones de l’Estartit i a la platja del Racó i l’illa Roja, a Begur, i praderies de Cymodocea nodosa o grama desde el Estartit hasta la desembocadura del río Daró Viejo ante las Basses d'en Coll en paralelo a la costa. Esta pradera, atravesaba todo el golfo de Pals hasta el Racó, pero ha experimentado un grave retroceso en las últimas décadas, y casi ha desaparecido de la Zona Periférica de Protección del fondo marino del Parque Natural del Montgrí, las Islas Medes y el Bajo Ter.
Pero en la Playa de Pals deberás imaginar ti mismo praderas submarinas inmensas, haces de hojas peinando tus inmersiones junto a una gran diversidad de crustáceos, moluscos, algas, esponjas, equinodermos (erizos) y peces nadando a tu alrededor como sargos, lubinas, doradas, serranos o escórporas. Las praderas forman hábitat, refugio y alimento para todas estas especies.
OBRE BÉ ELS ULLS, LES FANERÒGAMES EN PERILL
Varios fenómenos están favoreciendo la regresión de las praderas de fanerógamas:
Los efectos mecánicos provenientes de los dragados marinos y la excesiva actividad pesquera, especialmente de la pesca de arrastre, de cofradías de pescadores poco concienciadas, que podrían aplicar técnicas para minimizar el impacto negativo de su actividad, como el arrastre con puertas pelágicas.
La brutalitat d’aquestes pràctiques no només malmet els bancs de sorra, sinó les espècies que viuen enterrades a la sorra, les praderies, crustacis i mol·luscs del fons marí irreversiblement, sinó que a més destrueix els rizomes de les fanerògames, augmenta la mobilitat de les dunes i l’erosió. Tot i que les praderies de fanerògames marines no es troben a profunditats per sota dels 30 metres, profunditat a la qual no s’efectua pesca d’arrossegament, ni altres arts industrials (d’encerclament o palangre), moltes vegades es produeixen males pràctiques i un apropament excessiu a la platja malmetent les praderies.
L’emissió continua de contaminants, l’excessiu abocament de matèria orgànica i nutrients provinents del riu Ter, l’antic Daró i els arrossars degraden l’aigua i n’augmenten la terbolesa a la Platja de Pals, fet que dificulta l’arribada de llum al fons marí per realitzar la fotosíntesi. Les aigües contaminades no propicien el creixement de les praderies, ja que requereixen aigües netes, amb poc nutrients. La reducció de les praderies compromet la qualitat de les aigües, ja que són autèntiques depuradores: filtren les partícules en suspensió i fixen carboni i nitrogen.
El creciente tráfico marítimo y la modificación costera. L’alteració de la costa amb la construcció d’infraestructures com ports i espigons produeix una reducció de l’hàbitat i una modificació del transport de sediments.
El anclaje de embarcaciones. Els darrers anys s’ha prohibit el fondeig d’embarcacions a les praderies de fanerògames de les illes Medes i les cales del Montgrí, i s’han instal·lat boies per les embarcacions. La resta de zones del golf de Pals en retrocés com la praderia de gram davant la Gola del Ter, Mas Pinell, les Basses d’en Coll o Ràdio Liberty, o les praderies de fanerògames a la platja del Grau, encara estan desprotegides. En aquest enlace puede encontrar un manual de buenas prácticas.
La periodicidad más grande y la virulencia de los temporales. L’increment de la periodicitat i la intensitat dels temporals va acompanyada d’un augment de l’erosió dels herbeis, fet que afecta negativament els herbeis, especialment si ja es troben fragmentats.
–
La dificultat de mantenir la integritat dels herveis durant un episodi violent com ara el temporal Glòria (del 15 al 25 de gener de 2020) a la Platja de Pals és dramàtica. Habitualment l’agressió té un efecte prou important. Precisament les praderies protegeixen la costa dels temporals, i controlen l’erosió i la sedimentació al fons submarí.
LES PRADERIES SUBMARINES DE FANERÒGAMES ENS DONEN
Cada organismo tiene un papel fundamental forjado a lo largo de miles de años dentro del ecosistema al que pertenece, y cuando éste desaparece, el gran entramado se adapta para seguir respirando. Descubre a continuación las cualidades excepcionales de las praderas fanerógamas y como contribuyen al equilibrio de lo que pasa, tan bajo como sobre el nivel de mar por extraño que pueda parecer:
Una pradera de plantas fanerógamas submarinas libera hasta 20 litros de oxígeno por día y metro cuadrado, mientras absorbe el dióxido de carbono que tanto contribuye al calentamiento global.
Esta gran concentración vegetal produce biomasa para otros ecosistemas. La biomassa proporciona refugi i és zona de reproducció segura de molts peixos, cefalòpodes, gasteròpodes, equinoderms i un llarg etcètera d’espècies marines. Una part no menys important de biomassa arriba a les platges i contribueix als ecosistemes terrestres.
Les praderies de fanerògames i de gram consoliden els fons marins tot contrarestant el moviment de sediments provocat pels corrents costaners. Debiliten la força de les onades i redueixen l’erosió de la costa, especialment respecte a les tempestes de la tardor i l’hivern.
Les fanerògames tenen un creixement molt lent i els seus rizomes creixen aproximadament un cm. per any. És per aquest motiu que esdevé importantíssim preservar-les.
EL DRAMA DE LA REGRESSIÓ DE LES PRADERIES DE FANERÒGAMES
Al Mediterrani peninsular, fins al 2001, es calculava que entre el 30 i el 45% de la superfície de les praderies de fanerògames havia desaparegut o bé estava en avançat estat de deteriorament. Aquesta planta es troba greument amenaçada i està en regressió des de mitjans del segle passat.
Actualmente no existe aún una cartografía bionómica del litoral sumergido de la Playa de Pals completa o actualizada, y mucho menos de su evolución o del retroceso de los ecosistemas de praderas fanerógamas, una herramienta básica para evitar su desaparición. Sólo podemos encontrar los siguientes estudios con cartografías submarinas que puedes consultar:
Cartografía de las praderas de Cymodocea nodosa en el golfo de Pals – 2012
Cartografía bionómica del litoral submergido de les Islas Medes – 2011
Cartografía bionómica del litoral submergido de la costa del Montgrí – 2010
Difícilmente volveremos a ver extensiones de praderas de fanerógamas en el fondo submarino de la Playa de Pals como había hace tan sólo unas décadas, pero sí podemos contribuir a proteger las que aún quedan dispersas. Por este motivo consideramos necesario que se realice urgentemente una cartografía de la totalidad del golfo de Pals y el resto del litoral, y un seguimiento temporal a partir del cual se podrán tomar las acciones de protección oportunas.
RECLAMA LA PROTECCIÓN URGENTE DE ESTOS HÁBITATS
Necesitamos tu apoyo para evitar la regresión de las praderas de fanerógamas de la Playa de Pals.
Te ha gustado este artículo? Ponte al día con nuestro boletín, suscríbete aquí.
Agraïm la col·laboració de Alèssia Pons (biòloga), Guillem Roca (Doctor en ciències del Mar) i dels Amics de les Illes Formigues en la redacció d’aquest article, els quals treballen incansablement per alertar sobre la desaparició de la posidònia, la pesca fantasma, els efectes col·laterals de les arts de pesca, etc. Et recomanem seguir la seva activitat per estar al dia de tot allò que passa mar endins i no tan enllà, però que tot i fent una cabussada costa veure i sobretot d’entendre.
Data de creació de l’article: 2/10/2022 – Darrera actualització 19/4/2022.
Fotografía de cabecera alessiodl con licencia CC BY-NC-SA 2.0
