Entre maig i juliol la badia de Pals vesteix una part de les seves dunes cada vegada més reduïda d’un groc pàl·lid únic molt especial. És el període en què un coixí de petites fulles perennes ovalades culmina amb la floració d’una de les plantes més amenaçades del nostre ambient litoral: l’estaquis de mar o Stachys maritima Gouan.
Ha desaparegut pràcticament de tota la península, excepte del litoral empordanès. A la badia de Pals ha sobreviscut a la platja de la Fonollera, les Basses d’en Coll, la desembocadura del Ter i Ràdio Liberty, l’àmbit on arrela amb més seguretat.
La forta radiació solar, l’elevada salinitat, la baixa disposició de nutrients, l’aigua dolça i les pluges litorals a l’hivern i la primavera de les zones sorrals marítimes, són particularitats ambientals extremes que li han ofert un àmbit per desenvolupar-s’hi amb una dimensió d’entre 10 i 40 cm d’alçada. Però actualment s’enfronta a una altra pressió: l’activitat humana.
A les darreres dècades som testimonis d’una greu regressió de l’espècie a causa de la fragmentació i pèrdua de les dunes, el seu hàbitat. Aquest fet fa que es vegi fortament aïllada en reduïts punts del país. El factor principal és l’edificació d’habitatges i carreteres arreu de tot el litoral. Altres actors com els individus que són trepitjats o la flora exòtica invasora com l’ungla de gat –Carpobrotus edulis-, molt utilitzada en jardineria, que ocupen i desplacen el nucli de l’estaquis de mar i sentencien la fragilitat del sistema de cordons de dunes, motiu pel qual va ser eliminada de tots els jardins a primera línia de mar.
La nostra planta es cataloga com una espècie en perill (EN) entrant en el conjunt de les 85 espècies amb major risc d’extinció de Catalunya, protegida a l’Annex 1 del Decret 172/2008 de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Pots consultar-ne infomació detallada i actualitzada a l’exaustiu article publicat al Portal de Biologia de la Conservació de Plantes.
Localització de les poblacions actuals d’Stachys maritima a la península ibèrica, principalment a les dunes embrionàries mòbils o dunes litorals fixades amb comunitats del Crucianellion maritimae. L’any 2001 es van trobar menys de 200 individus a la Costa Brava (Barriocanal & Blanché 2002). Gràfic extret de l’article “Estaquis de mar” de Cèsar Blanché, Carles Barriocanal, M.Carmen Martinell, Sergi Massó & Jordi López-Pujol (2010), publicat al Portal de Biologia de la Conservació de Plantes. Entre parèntesi s’inclouen els codis poblacionals. PPAL (en blau) és el codi que s’empra en l’anàlisi de la diversitat genètica per a designar el conjunt de nuclis poblacionals de la Platja de Pals on s’hi trobava més representada (platja de la Fonollera, les Basses d’en Coll, davant apartaments de la platja del Grau, Palsmar, Radio Liberty i apartaments les Dunes a la platja del Racó), així com petites localitzacions a les dunes de Sant Martí d’Empúries, la platja de la Rovina, la desembocadura del Fluvià i al Baix Llobregat, on l’any 2008 es va indicar la supervivència d’una petita població de només onze individus (López-Pujol et al. 2008)
Amenaces i competència biòtica d’Stachys maritima en les diferents poblacions: (A) Oenothera biennis a la platja de la Rovina; (B) estat de la platja de la Rovina l’estiu de 2008, amb un creixement massiu d’Ononis natrix; (C) Arundo donax i deixalles a la desembocadura del Fluvià; (D) Xanthium strumarium subsp. italicum sobre un individu d’Stachys maritima a Sant Martí d’Empúries; (E) Carpobrotus spp. als apartaments de la Platja de Pals; (F) roda d’un remolc damunt un individu al varador de la Platja de Pals [Fotografies: (A), (B), (C), (D) i (E), S. Massó; (F), J. López‐Pujol]. Imatges extretes de l’article “Estaquis de mar” (Blanche & al, 2010) publicat al Portal de Biologia de la Conservació de Plantes.
Rabassa d’Stachys maritima que mostra òrgans subterranis ben desenvolupats, amb emissió de tiges laterals corresponents a anys anteriors (seques) i que demostren la longevitat de molts dels individus existents. El cens d’individus emergits de l’any en curs només mostraria els rebrots tendres que conformen una roseta foliar (Fotografia: M. C. Martinell). Imatge extreta de l’article “Estaquis de mar” de Blanche & al, 2010 publicat al Portal de Biologia de la Conservació de Plantes.
Tendències poblacionals a les diferents localitats d’Stachys maritima a partir de les dades de seguiment de quatre anys de l’estudi de la “Flora vascular singular” de Sandra Saura-Mas i Miquel Jover.
Figura A. Nombre d’exemplars reproductors i Figura B. Àrea d’ocupació al llarg del temps. Durant el període de seguiment del 2008 al 2013 es van detectar un total de quatre localitats amb Stachys maritima. A les figures A i B podem veure com per a tres de les seves poblacions han disminuït la mida en àrea i el nombre d’exemplars, a Pals i a la platja de la Gola del Ter, on ja el 2010 estava en un estat crític, i el 2013 va desaparèixer. Passa el mateix a la quarta població, la més gran, a Ràdio Liberty, que ha reduït dràsticament la seva població el 2013. En alguns trams del cordó dunar de la Platja de Pals s’ha produït un procés de ruderalització i activitats antròpiques a les comunitats dels sistemes dunars, la fragmentació de les poblacions, amb un fluxe genètic molt baix, podrien ser els motius principals de regressió d’aquesta espècie.
CONSEQÜÈNCIES PER L’STACHYS MARITIMA SI S’URBANITZEN ELS SECTORS DE RODORS
L’Estudi Ambiental Estratègic del recenment aprovat Pla Director Urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí (PDU), considera l’estat crític de regresió de l’Stachys maritima, i alerta de l’oportunitat per recuperar la població d’aquesta espècie en perill d’extinció a les dunes de Rodors a la Platja de Pals, molt importants per la seva excepcionalitat i extensió, en aquests moments, lliures d’urbanitzacions. A continuació un extracte del document:
“Les dunes amb pinedes de pi pinyer o pinastre és un hàbitat extremadament escàs a Catalunya a causa dels processos urbanitzadors de la segona meitat del segle XX. Resten sectors fragmentats al delta del Llobregat i al litoral gironí a dues grans unitats: la zona litoral amb reraduna a la Platja de Pals, i l’extens mant eòlic fossilitzat que s’origina a Sant Martí d’Empúries, travessa el Montgrí, reapareix a Pals i travessa també una part de les muntanyes de Begur. Part d’aquest sistema encara era mòbil a principis del segle XX.
Els sectors de Rodors constitueixen una oportunitat important per recuperar la població d’una planta qualificada com “en perill d’extinció”: Stachys maritima. La literatura recent (Blanche & al, 2011) dóna pistes molt clares sobre el potencial d’aquest territori com a espai per recuperar aquesta espècie. Concretament aquesta publicació cita una petita població a una rotonda a la urbanització Pals Mar; i, molt especialment, una població que va aparèixer en una sorrera de Regencós, on s’havia emmagatzemat sorra procedent d’alguna platja i que portava propàguls que varen germinar. Aquesta espècie és molt escassa, però adaptada ecològicament al medi sorrenc, cosa que implica resistència a ‘enterrament i capacitat de mantenir propàguls viables a la sorra durant anys. Per tant, no es pot considerar, en el cas dels sectors a la plana de Pals, afectació d’un hàbitat o d’una espècie protegida; però sí un gran potencial de recuperació d’una espècie singular.“
The PDU desclassifica temporalment els sectors de Rodors amb l’objectiu de preservar el seu hàbitat molt rar i molt amenaçat, però deixa la possibilitat d’urbanitzar-lo posteriorment amb 400 nous habitatges de segona residència a 4 grans urbanitzacions. La no conservació definitiva de Rodors, que pot permetre l’oportunitat important per recuperar la població i atènyer mides poblacionals mínimament viables (MVP), posa en risc la supervivència de l’Stachys maritima a Catalunya, i contradiu la Resolució 332/XI del Parlament de Catalunya, sobre la Platja de Pals 250-00424/11 on s’exigeix “protegir els sectors Rodors – Roca Blanca, a Pals, ampliant la zona PEIN.”
According to the Dictamen pericial, emès per l’ambientòleg Josep Ramon Aragó al recurs núm. 217/2008, amb Setència del Tribunal Superior de Justícia de 22 de febrer de 2011, que determina preservar Rodors, la urbanització de les pinedes sobre dunes dins els sub-àmbits de Rodors i Interpals suposaria la desaparició d’una extraordinària quantitat d’espècies protegides o en perill d’extinció protegides pel Decret Legislatiu 2/2008 de fauna salvatge autòctona.
Des del Montgrí, Medas Islands and Baix Ter Natural Park i diverses entitats ecologistes es porten a terme diversos projectes amb la finalitat de conservar les dunes i així beneficiar les poblacions d’Stachys maritima entre altres espècies de flora i fauna com el Kentish plover. Malauradament l’urbanització indiscriminada dels sistemes dunars litorals i continentals arreu del nostre país, amb criteris insuficients pel que fa a la sostenibilitat ambiental, posa amb greu risc la protecció d’una flora i fauna tan singular i del conjunt de paratges únics.
RECLAMA LA PROTECCIÓ URGENT D’AQUESTA ZONA
Necessitem el teu suport per protegir i evitar que s’urbanitzi encara més a la Platja de Pals amb la finalitat de protegir els seus hàbitats singulars.
If this information has been forwarded to you and you like it, subscribe here.
Agraïm a Joan Feliu Montgé la coredacció d’aquest article.
Data de creació de l’article: 22/2/2021.
