Els temporals arrosseguen la sorra de la platja mar endins. Aquest és un fenomen natural. Però, actualment, a causa de l’augment del nombre de tempestes i de la seva agressivitat, és important ajudar la platja a revertir l’erosió. La Platja de Pals acull una important línia de dunes, actualment el recurs més eficient per fer front a la pujada del nivell del mar. Els nostres protectors dunars estan facilitant la seva preservació mitjançant diverses jornades d’estabilització i la creació de trampes de sorra.

L’imaginari col·lectiu sol associar les dunes a temperatures extremes i climes àrids mancats d’aigua. Però exemples tan populars com la Gran Duna de Pilat, arrelada a l’entorn marítim i forestal a la costa d’Aquitània, al sud-oest de França, ens trenquen els esquemes. La Badia de Pals és escenari d’un fenomen singular: l’extensa duna litoral.

Molts dels rius de Catalunya tenen el seu origen als cims dels Pirineus. La inclinació de les superfícies per on s’escolen les primeres aigües, pendent avall, accelera la seva velocitat i afavoreix l’erosió de les primeres roques. Al llarg del seu recorregut, tots els terrenys per on transita es veuen transformats per aquest efecte. i els minúsculs fragments que se’n desprenen són arrossegats pel corrent.

A mesura que els pendents perden inclinació, la nova morfologia del paisatge facilita l’ampliació del llit fluvial i la disminució de la velocitat dels rius, fent que una petita part dels seus sediments comenci a dipositar-se a les seves lleres. Habitualment, el cabal continua amb prou força perquè els mandrosos però constants recorreguts arribin fins al mar.

I així és com el Ter i el Fluvià finalitzen el seu viatge a les badies de Pals i de Roses, desembocant-hi les seves aigües i els còdols, ja ben arrodonits, fins a alliberar un gran exèrcit de minúsculs elements d’entre 0,5 i 2 mm de diàmetre, als quals ja podem anomenar popularment sorra de platja.

—

La Duna litoral és aquesta gran massa de sorra que no para quieta. Aliada especialment amb la tramuntana i el garbí, ha modificat l’aspecte de la costa empordanesa al llarg dels segles, convivint, no sense friccions, amb autòctons i hostes al territori. A l’edat mitjana, va cobrir el patrimoni heretat de les primeres grans civilitzacions; més endavant, va envair terres de conreu fins que l’enginy i l’esforç de la població la van estabilitzar amb extenses plantacions de pins. A mitjans del segle XX, en plena Guerra Freda, sobre el seu estat latent, es va convertir en un dels fonaments de l’estació Ràdio Liberty, l’emissora més potent del món. Paral·lelament, va néixer el fenomen socioeconòmic més important del segle: el turisme, un dels principals agreujants de la seva regressió.

EL TEU GRA DE SORRA IMPORTA

L’artificialització de la costa posa en risc el dinamisme dels sistemes platja-duna i la seva capacitat de recuperació després dels episodis de temporals. Els temporals marítims erosionen el front dunar, que es regenera de manera natural en èpoques de calma marina. Els sistemes dunars són especialment importants per frenar l’avanç del mar i la regressió de la platja en un context d’augment del nivell del mar i de tempestes intenses.

Actualment, alguns dels nostres rius no aporten el mateix volum de sediments que en èpoques passades. A més, la instal·lació de noves infraestructures portuàries al front marí modifica els corrents que havien dibuixat les nostres platges tal com les coneixem. Així doncs, la combinació de diversos factors afecta el transport longitudinal de les sorres al llarg de la badia, fent que algunes zones acumulin menys llargada i volum de sorra.

Per això, darrerament el nostre grup de protectors dunars, aprofitant les branques i troncs que han arribat a la costa mitjançant diverses tempestes, ha dut a terme una jornada de construcció de trampes de sorra. Aquests paranys consisteixen en línies de malles de poca altura, però de diversos metres de llargada, que pretenen retenir els grans de sorra empesos pel vent, afavorint així la reestructuració de les dunes desdibuixades a primera línia de costa.

A continuació, us expliquem pas a pas el procés de construcció.

TRAMPES DE SORRA

L’activitat va estirar quatre fils de duna que sumen 16 metres de longitud de trampa, llestos perquè la generositat del vent n’incrementi el volum i perquè diverses espècies herbàcies, com el borró, hi arrelin per estabilitzar millor la sinuosa distribució de les sorres. La flora i fauna de les dunes constitueixen un hàbitat molt excepcional al litoral peninsular i a la conca mediterrània, amb un alt grau de raresa i una elevada amenaça. Per aquest motiu, el Parc Natural vetlla per la seva protecció, acordonant la zona i evitant el trepig i la sobrefreqüentació de persones i animals domèstics. Això és especialment important en l’època de nidificació a partir de març pel corriol camanegre, que posa els ous a la sorra. Un cop aquestes formacions adquireixin una mida prou important, s’avançaran les balises en direcció al mar per garantir, en mesura del possible, la seva progressiva reconstitució.

Sentim molta curiositat per observar la progressió de la nostra intervenció per afavorir la recomposició de les dunes a primera línia de mar. Ara mateix, estem calendaritzant més jornades, aprofitant la poca presència humana i de maquinària de neteja pesant durant aquesta època de l’any, fets que faciliten la recopilació de residus de fibra vegetal de mides contrastades.

RECONSTRUEIX LA TEVA PLATJA

Vols saber-ne una mica més?

Ens trobem davant d’un paisatge de delicada aridesa. Segons la Directiva Hàbitats de la Unió Europea, les dunes són hàbitats d’interès comunitari i alguns dels seus ambients són considerats d’interès prioritari. Les formacions dunars són espais dinàmics d’alt valor ecològic, biològic, geològic i paisatgístic, sotmesos constantment a pertorbacions de caràcter natural i antròpic. Al nostre litoral podem distingir les dunes blanques i les grises. Durant aquesta jornada hem estat restituint duna blanca.

LA DUNA BLANCA

També anomenada duna mòbil embrionària és la que trobem a peu de platja, protegida darrera cordons per evitar-ne el trepig degut a la seva fragilitat i constituida a molt poca diversitat d’elements més que sorra i residus de fibres vegetals. A la badia de Pals gaudim d’aquest tresorúnic a Catalunya per la seva extensió, on creixen espècies botàniques de sòls sorrencs moderadament profunds de fàcil drenatge i pendents variables, com el rave de mar –Cakile maritima-, –Medicago marina-, la campaneta de mar –Calystegia soldanella-, el card marí -Eryngium maritimum-, la lleteresa marina -Euphorbia paralias-, l’Stachys maritima i el preciós lliri de mar –Pancratium maritimum-. Les dunes i zones interdunars amb vegetació natural no nitròfila constitueixen un hàbitat d’interès comunitari Prioritari, concretament a la zona tancada de Ràdio Liberty ocupen una àrea de 16 hectàrees, i 14 hectàrees a la resta del municipi fora de l’àrea dunar.

També trobem dunes mòbils fixades amb borró –Ammophila arenaria–, just davant la tanca de Ràdio Liberty, a l’àrea més propera al mar, amb espècies botàniques úniques, com la Elymus farctus, el card marí –Eryngium maritimum- i la Echinophora spinosa que ocupa una superfície de 1 hectàrea.

LA DUNA GRIS

Coneguda també com duna litoral fixa, és la millor representada al front marítim de Ràdio Liberty, amb una superfície de 13 hectàrees. Aquí la mobilitat de la sorra decau i tendeix a compactar-se; reben el nom de duna gris per la important aportació de matèria orgànica al sòl que forma una prima capa húmica. Acullen comunitats de Crucianella maritima, hi destaquen espècies botàniques com l’ungla de gat -Ononis natrix subsp.- i la bufalaga –Thymelaea hirsuta- , i espècies arbustives de matolls calcícoles i silicícoles com el Tamarix Ramosissima, el tomaní –Lavandula stoechas-, el romaní -Rosmarinus officinalis-, l’estepa blanca -Cistus albidus-, l’estepa borrera -Cistus salviifolius– i Ephedra distachya. També hi destaquen la varietat marina de la flor de Sant Joan –Helichrysum stoechas var. maritimum-, el calabruix –Aetheorhiza bulbosa-, Carex arenaria, o el clavell de pastor -Dianthus hyssopifolius subsp-.

Totes les fotografies de © Kait Hutchison.

Data de creació de l’article: 24/2/2025.

NO ABAIXEM LA GUÀRDIA

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.