Model energètic equivocat

La Llei del Canvi Climàtic catalana determina que cal reduir la vulnerabilitat del sistema energètic garantint el dret a l’accés a l’energia com a bé comú. També el foment de la generació d’energia distribuïda, afavorint l’autoconsum a partir d’energies renovables, la participació d’actors locals i la implantació de xarxes tancades, encaminat a l’aprofitament d’espais ja alterats per l’activitat humana, minimitzant l’ocupació innecessària del territori. Sembla, però que el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) i el model finalment adoptat per la Generalitat van just en la direcció contrària.

La UE vol assolir un model energètic descarbonitzat i sobirà abans de l’any 2050. Aquest objectiu ha de ser compatible amb la sobirania alimentària i la preservació del patrimoni natural.

Això posa en evidència la necessitat de generar energia renovable preferentment des de les àrees urbanes o degradades. Cal preservar al màxim la biodiversitat terrestre i marina. Segons el Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), la biodiversitat és el principal aliat per fer front a l’escalfament global. També el manteniment de l’activitat agrícola, ramadera, forestal i pesquera, especialment aquella que sigui més respectuosa amb el medi o menys intensiva.

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del Canvi Climàtic, determina en matèria d’energia que:

«Article 19.1. Les mesures que s’adoptin en matèria d’energia han d’anar encaminades a la transició energètica cap a un model 100% renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi el dret a l’accés a l’energia com a bé comú, i concretament encaminades a:

a) Impulsar polítiques d’estalvi i eficiència energètics, amb l’objectiu de reduir el consum final d’energia almenys un 2% anual per a arribar com a mínim al 27% l’any 2030, excloent-ne els usos no energètics.

b) Promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzar així l’ocupació innecessària del territori.

c) Promoure les mesures necessàries en l’àmbit de les energies renovables perquè el consum elèctric de Catalunya provingui -en un 50% el 2030 i un 100% el 2050- d’aquestes fonts renovables, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum.

d) L’adopció de mesures de caràcter normatiu que afavoreixin l’autoconsum energètic a partir d’energies renovables i la participació d’actors locals en la producció i distribució d’energia renovable.

e) El foment de la generació d’energia distribuïda i noves opcions en distribució i contractació de subministraments, i la implantació de xarxes de distribució d’energia intel·ligents i xarxes tancades.«

En consonància amb aquesta Llei, el nou model havia de garantir l’accés a l’energia com a bé comú, distribuït, proper al consum i en espais alterats. La Llei exigeix preservar les zones amb alt valor natural i funció connectora, com Àrees Marines Protegides (AMP), Parcs Naturals, Xarxa Natura 2000, i sòls no urbanitzables d’especial protecció agrícola, forestal, fluvial, costaner o de carenes.

Per tant, l’objectiu és doble: descarbonitzar i enfortir la resiliència i la seguretat del sistema. Aquest seria un sistema menys centralitzat i vulnerable, on la generació i distribució siguin més socials i properes al consum. Cal fomentar l’autoconsum, amb la participació d’actors locals i cooperatives de consumidors. D’aquesta manera podem evitar conflictes geoestratègics, pèrdues en la distribució i fragilitat d’un sistema que depèn de grans equipaments, allunyats dels consumidors, connectades amb MATs. Alhora, cal evitar un model que es basi en exportar energia a altres països.

Cinc anys després, la invasió d’Ucraïna ha posat en dubte l’objectiu d’assolir un canvi en el model energètic europeu molt més sostenible i distribuït, a causa de l’excessiva dependència de la Unió Europea del gas rus. La guerra ha accelerat la voluntat de la UE d’assolir sobirania energètica, per sobre del dret a l’accés a l’energia com a bé comú, la conservació del patrimoni natural i la sobirania alimentària, adoptant mesures que provoquen greus retrocessos ambientals i socials a la UE, com per exemple:

En aquest sentit, l’administració ha incorporat aquest model a la nostra legislació. Un exemple, és la modificació dels articles 22 i 23 del Reial Decret-llei 20/2022, de mesures en resposta a les conseqüències de la Guerra d’Ucraïna. Aquestes mesures permeten la implantació de macrorenovables de més de 50 MW en sòls no urbanitzables sense Avaluació Ambiental. Això fa que es redueixi la participació ciutadana i el període d’exposició pública. També ha provocat un allau de macroprojectes amb greus afectacions ambientals, molts a Xarxa Natura 2000.

Altres exemples són el Reial Decret-llei 18/2022 que limita la distància entre la instal·lació generadora i l’autoconsumidor, fixada fins ara pel Ministeri en 500 m. Després de molta oposició, la ministra Teresa Ribera preveu ampliar a 2.000 me a partir del 2024.

Un altre exemple és la dificultat d’accés i connexió a la xarxa pública per vendre l’energia excedentària de l’autoconsum. Alhora, hi ha una manca d’ajudes en l’autoconsum si comparem amb les que reben els macroprojectes. Això recorda al fracàs en el Reial Decret 900/2015, que paralitzava l’autoconsum amb el conegut «l’impost al sol«, derogat el 2018 amb el Reial Decret 15/2018.

Aquest model segueix prioritzant la centralització i els macroprojectes en sòl no urbanitzable, en detriment de les xarxes tancades, les cooperatives de consumidors i l’autoconsum. Substituir el model actual centralitzat per un altre d’igualment centralitzat amb macrorenovables també pot suposar un risc en la seguretat nacional.

Segons Antonio Turiel, “la gestió de la intermitència del model amb grans macrocentrals renovables no és una qüestió menor”. Per més que molts la donen per resolta amb sistemes massius d’emmagatzematge, “que no en tenim, per cars i per dependre de materials escassos”, el que està passant a altres països on ja tenen macroeòlica marina, és que els cables que transfereixen l’energia no poden fer front amb seguretat a la quantitat d’energia que generen les turbines en alguns dies.

Un exemple és el National Grid, al Regne Unit, que ha pagat 215 milions de lliures per tancar les turbines l’any passat els dies amb més vent, un cost que finalment acaba a les factures de la gent.

Altres exemples de col·lapse de sistemes excessivament centralitzats són la caiguda parcial en el subministrament elèctric al Japó l’any 2011, a l’accident nuclear de Fukushima. També, el 2022 amb la ràpida ocupació de l’exèrcit rus de macroinfraestructures de generació i distribució d’Ucraïna, com el sabotatge de les línies de Molt Alta Tensió i l’ocupació de la central nuclear de Zaporiyia (Ucraïna), amb l’objectiu de desestabilitzar el país. Una altre exemple, és el recent sabotatge de gasoductes que connecten Europa i Rússia.

Objectiu: descarbonització

Catalunya emet gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que superen les 5 tones anuals per persona. Per complir l’Acord de París, cal reduir la petjada de carboni per capita i les emissions prop del 60% abans del 2030. Les darreres dades revelen que la indústria i el transport són responsables del 60% de les emissions, i un 11% el genera l’agroramaderia industrial, però en aquests moments la Generalitat no té cap pla per reduir aquest tipus d’emissions.

Segons l’investigador Joan Buades alerta el pes de les polítiques públiques es focalitza en el proveïment elèctric, responsable només del 15% dels gasos amb efecte d’hivernacle, la qual cosa facilita l’allau de macroprojectes de fons voltor i de grans empreses fòssils que han obert una divisió de negoci en renovables per obtenir Fons Europeus i continuar cobrant elevats costos als consumidors. «En contrast, la població és cridada a sacrificar-se pel clima, reduint consums, instal·lant plaques i creant comunitats energètiques. Sorprèn perquè el consum residencial suposa menys d’un 7% del consum energètic total del país.»

Tot i que actualment estem lluny de la consecució dels objectius marcats per la Unió Europea, tant en consum d’energia renovable, un 9,9% sobre l’objectiu del 20%, com en producció renovable, un 19,8% sobre l’objectiu del 32%, la majoria d’emissions de gasos provenen de les fàbriques més contaminants com les cimenteres, el transport terrestre, aeri i marítim, difícilment electrificable a mig o llarg termini, i la ramaderia industrial. Per aconseguir-ho, cal treballar, principalment, rebaixant la intensitat energètica en tots els sectors i millorant el percentatge renovable en el nostre mix energètic per cada un d’aquests sectors.

La intensitat energètica és un indicador que mesura com d’eficients som en els nostres processos. A la següent figura de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) podem veure l’evolució d’aquesta intensitat als darrers anys.

Hi ha una notable millora de la intensitat als sectors Serveis i Domèstic. Això s’està conseguint mitjançant la millora de l’aïllament als edificis, per baixar el consum energètic i la instal·lació de plaques solars on sigui possible.

Segons l’enginyer en telecomunicacions i consultor energètic Jaume Darné, les instal·lacions d’energia solar a petita escala estan experimentant un creixement notori, que s’atribueix a l’autogeneració. Tal és així que el 76,2% de les instal·lacions tenen una potència igual o inferior a 5 KW. Només el 5,2% tenen potències superiors als 25 KW, més associades al sector industrial. Tot i això, durant el 2020, la producció d’energia renovable a Catalunya va representar el 19,8% de la producció total i, dintre de les renovables, la fotovoltaica va contribuir en un 1,1% del total generat.

Un estudi recent de l’ICAEN posa en relleu que encara hi ha molt potencial d’energia solar a petita escala a Catalunya. Només utilitzant teulades i terrats amb plaques fotovoltaiques, es podria arribar a produir el 50% de total d’electricitat que consumim, que és l’objectiu marcat per la UE pel 2030. A més, hi ha àrees que ja han sigut alterades per l’activitat humana on es podria ubicar renovables. Encara queda molt camí en la rehabilitació, la millora de l’eficiència i l’aïllament d’edificis que han quedat obsolets.

La intensitat energètica als sectors de la Indústria i el Transport també és possible, però més important és millorar la planificació urbana, el transport públic i la sobirania alimentària, per reduir la necessitat de logística. Com diu Turiel promoure el reciclatge de matèries primeres i allargar la vida útil dels productes i el malbaratament, o reduir l’ús de materials plàstics o ciment en la construcció, són mesures que fomentarien el decreixement de demanda elèctrica i l’eficiència.

Renovables en entorns alterats

Les possibilitats són diverses: podem generar energia renovable a terrenys intersticials, antropitzats o erms. També en infraestructures existents com sistemes viaris, ferroviaris o portuaris,. Es pot assolir cobrint o instal·lant elements laterals de captació d’energia que, a més, reduirien el soroll i protegeixen la fauna. També en equipaments públics com aeroports, estacions, aparcaments, polivalents, mercats o auditoris. També en equipaments esportius com camps de futbol, piscines municipals, pistes d’atletisme, etc. Per altre banda, es podrien ubicar en places i vies públiques amb elements que projecten ombra. També en cobertes i terrats d’edificis per l’autoproveïment.

Això té un clar benefici d’estalvi econòmic pels usuaris i les empreses, utilitzant només la xarxa per vendre els excedents.

Estudi AP7

L’estudi sobre el potencial de generació elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques a l’AP7 al seu pas per Catalunya, de Sergi Saladié i Lluís Salvat, determina que amb una ràtio d’aprofitament contingut on només s’ocupa un 24% de la superfície del sòl de l’autopista AP7 (704 Ha d’un total de 2.920 Ha), es pot assolir una producció anual d’electricitat significativa (2.056GWh). Això representaria el 4,4% del consum mitjà anual de tot Catalunya. Amb criteris de major intensificació d’instal·lacions de plaques fotovoltaiques, per exemple, duplicant la superfície d’instal·lació de plaques fotovoltaiques sobre pèrgoles o falsos túnels, es pot generar el 7,3% de tot el consum elèctric anual de Catalunya.

Un altre estudi de la Universitat Rovira i Virgili sobre el potencial d’autoabastament elèctric de tots els municipis de Tarragona, a partir d’energia fotovoltaica instal·lada en entorns urbans, es demostra que és possible cobrir el 134% de la demanda actual, i més del 100% de la demanda en els diferents escenaris de creixement de demanda. Fins i tot, en l’escenari que pronostica uns majors increments de consum elèctric pel 2030, del 42% segons PROENCAT, Tarragona assoliria el 90,8% del consum previst, amb producció fotovoltaica en cobertes d’edificis, espais urbans i periurbans.

Un altre estudi del Dr. Fernando Prieto preveu cobrir el 100% del consum elèctric a Espanya i Catalunya només utilitzant espais degradats. Catalunya disposa de 33.861 Ha de sòls degradats on instal·lar fotovoltaica (pedreres, xarxa viària, canals de reg, teulades…). Això és una capacitat per a generar 19.918 MW de potència elèctrica, amb una producció de 29.878 GWh/any.

Alternatives

Hi ha altres avenços que es poden implementar per la generació individual com les façanes ventilades fotovoltaiques, bateries per a la llar i les empreses, el vidre fotovoltaic i la mini-eòlica en edificis, els paviments que generen electricitat en caminar o els paviments fotovoltaics, o l’energia que es genera amb la frenada de trens o metro.

L’estalvi energètic també es pot aconseguir amb solucions domòtiques econòmiques, aerotèrmia i bomba de calor. Un altres aspecte fonamental la millora de l’aïllament tèrmic d’edificis obsolets.

A Catalunya manca un model que estableixi el camí a seguir per aconseguir una transició sostenible, democràtica, eficient i distribuïda. Això es fa amb l’objectiu que es preservi la biodiversitat i un model respectuós amb el medi ambient.

Les comunitats rurals i les poblacions petites i mitjanes poden ser autosuficients en generació d’energia, i a les ciutats mitjanes i grans només caldria, a part de la generació fotovoltaica que es pugui assolir, la instal·lació d’aerogeneradors a zones degradades o industrals, de potència i mida per cobrir la demanda que no pugui ser autogenerada pels mateixos habitants i les indústries.

L’administració està tramitant un Pla Territorial PLATER amb Avaluació Ambiental estratègica. La Generalitat hauria d’haver fet una moratòria de projectes en sòl no urbanitzable i regions marines. Aquesta moratòria no hauria d’afectar les instal·lacions de renovables en espais alterats, antropitzats o urbans, que hauria de ser la ubicació prioritària.

Les possibilitats són diverses: generar energia a les infraestructures existents

CENTRALS EÒLIQUES AL GOLF DE ROSES I LA PLATJA DE PALS

El mar de l’Empordà on es vol fer eòlica marina està rodejat per 11 Àrees Marines Protegides (AMP). A més, té 8 zones Natura 2000/ZEPIM, 3 Parcs Naturals marítim i terrestres, 2 àrees d’interès pesquer. A més, té la Plataforma del golf del Lleó IMMA i sistema de Vessants i Canyons del mar Mediterrani Nord-oest IMMA d’àrees de Protecció de Mamífers Marins. Està considerada pels biòlegs marins com una de les zones del Mediterrani amb major biodiversitat mundial, on calen mesures d’especial protecció si la volem preservar.

Tot i que actualment no existeix una cartografia bionòmica completa del litoral submergit català ni espanyol. Tampoc sabem quina és l’evolució o retrocés dels ecosistemes, una eina bàsica per evitar la seva desaparició. Únicament existeixen estudis amb cartografies submarines parcials o aïllades.

Segons l’investigador científic Dr. Josep Maria Gili, que estudia l’àrea del mar de l’Empordà des dels anys 80, el Cap de Creus, el golf de Roses, el litoral del Montgrí, les illes Medes, la badia de Pals i els canyons de Begur, és una de les àrees més espectaculars i vives de tot el Mediterrani.

Els fons d’aquesta plataforma submarina, que es troba entre els 50 i els 250 m de fondària, té una gran riquesa i heterogeneïtat espaial. Hi ha representats més del 70% dels hàbitats de la Xarxa Natura 2000 de tot el Mediterrani. Té una gran diversitat: més de 3.200 espècies d’invertebrats. Això representa la meitat de tota diversitat marina coneguda al Mediterrani, i 1/3 de tots els vertebrats i vegetals coneguts.

Aquests hàbitats estan extremadament ben conservats. Hi ha grans àrees lliures d’arrossegament, amb una de les comunitats de corall blanc de profunditat més importants coneguda al Mediterrani. Són uns organismes clau per la conservació de la biodiversitat del Mediterrani, al sud del Cap de Creus.

A una fondària de 60 a 120 m a la zona est del golf de Roses, hi ha importants comunitats de gorgònies, que han desaparegut de la resta de costa catalana. També trobem gran diversitat d’esponges de roca de mar obert. A partir dels 150 m, hi ha organismes filtradors com estrelles i el krill, aliment de cetacis. Per tant, són hàbitats fonamentals pel refugi i aliment d’altres espècies, per on entren regularment a alimentar-se a través de la plataforma.

Les mates de corall tenen una funció essencial per moltes espècies d’interès comercial com el lluç, que hi pon els ous. Pel cicle de vida d’espècies com el calamar, són el lloc d’aliment i refugi, per on transiten i emigren per reproduir-se i alimentar-se. Per tots aquests motius, l’Estat, amb jurisprudència a les aigües obertes, fins ara havia prohibit l’eòlica marina en aquesta zona.

El golf de Roses és on es concentren més larves i ous d’anxoves i sardines de tota la costa catalana. Gràcies als corrents de barreja vertical, tan important, provoca una xarxa tròfica molt activa i ben adaptada que permet el creixement del fitoplàncton, essencial fer la fotosíntesi i l’emmagatzematge de carboni.

Aquest és molt actiu, i que redueix dràsticament els efectes de canvi climàtic, i que fan que els sediments no es dipositin, gràcies a l’acceleració de els corrents, i milloren la netedat de l’aigua, a causa de la manca d’obstacles que fa que no hi hagi sediments.

Com podem veure en el plànol anterior, al golf de Roses es concentra la major reproducció del peix blau de tot el litoral. Qualsevol alteració que es produeixi en aquest «coll de botella» que modifiquin les corrents, la producció, la sedimentació, la barreja vertical de particules, la distribució del vent, els microorganismes i l’aliment, malmetrà la diversitat, la biomassa i la producció per poder mitigar els efectes canvi climàtic. Aquest impacte no tindrà repercusions únicament al golf, sino que afectarà a la resta de diversitat de la costa catalana.

Segons el Dr. Gili, ecosistemes d’alta diversitat tenen una funció, no només per donar recursos i fer la pesca sostenible, sino essencial en la mitigació del canvi climàtic.

Al llarg del temps, el món científic i les entitats del territori hem reclamat una millora en la custòdia d’aquestes AMP a la Costa Brava i la seva ampliació. Això ha passat recentment ha passat al procés participatiu del Pla d’Usos del Parc Natural del Cap de Creus. L’objectiu és millorar la protecció d’alguns biòtops, especialment els hàbitats d’interés comunitari i prioritari. Alguns d’aquests hàbitats tenen molta importància per mitigar l’escalfament global, per la seva elevada capacitat d’absorció del diòxid de carboni.

A més, com hem vist, són refugi i reproducció d’espècies, com les praderies de fanerògames de la Platja de Pals o la plataforma i les capçaleres dels Canyons Submarins del golf de Roses, el Cap de Creus, Begur i Palamós. En consonància també amb l’estratègia de la UE sobre biodiversitat, cal ampliar les AMP. La UE i les Nacions Unides reclamen que els països, d’aquí al 2030, tinguin el 30% de la superfície terrestre i marina amb una protecció efectiva. En aquestes AMP no s’hauria de permetre la implantació d’eòlica marina flotant.

El 1965 la Platja de Pals va ser candidata per instal·lar-hi una central nuclear, una idea que sortosament no va prosperar. Quasi seixanta anys després, el Ministeri per la Transició Ecològica ha aprovat un nou Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM). Aquest pla desprotegeix el litoral gironí al Cap de Creus i la badia de la platja de Pals. Això és degut a que es defineix com una de les úniques zones marines a tota la península on es podran implantar macrocentrals eòliques marines.

Donada l’escassetat de la plataforma continental, la península Ibèrica no és la més adient per la instal·lació d’aerogeneradors marins. No obstant això, el POEM indica que el seu principal objectiu és que Espanya esdevingui un referent europeu en generació eòlica marina.

Sense cap justificació ni canvi en les condicions mediambientals, el POEM preveu, com l’única zona a tot Catalunya per l’eòlica marina, una àrea de 250 Km2. Com hem vist, està rodejada d’àrees que tenen el més alt grau de protecció possible de l’Estat espanyol. Aquesta zona, indicada com a LEBA1, està situada a una distància tal que la seva profunditat assoleix entre els 60 i 200 m. Està encaixada entre els canyons submarins del Cap de Creus, el Golf de Roses, la badia de Pals i el del Cap de Begur,. Segons la modificació del POEM, ara passa a ser una zona apta per la industrialització per l’aprofitament eòlic.

És a dir, que a on teníem fins ara una zona d’especial protecció envoltada d’àrees catalogades, just a la zona amb més biodiversitat de tot el litoral català i peninsular, passa a ser un polígon que el MITECO considera que no cal protegir i declaren apta per un ús industrial. Això destruirà l’entorn alterant greument la fauna i flora marina i els recursos pesquers d’aprofitament de la zona i la resta de Catalunya, amb 200 nous macroaerogeneradors de 14 MW cadascun.

Més de 800 Km de catenàries arrossegant-se sobre el fons marí

A profunditats superiors als 60 m, la tecnologia actual no considera rendible la instal·lació d’aerogeneradors ancorats al fons marí, tal com és habitual al nord d’Europa, i es proposa una solució amb grans aerogeneradors de 265 m d’alçada. Aquests estaran sostinguts sobre plataformes semi submergides de base quadrada de 65 m d’amplada.

Contràriament al que ens podem imaginar, els aerogeneradors marins flotants tenen una afectació a una àrea més àmplia que els molins ancorats al fons mitjançant una cimentació. Això és degut a que tenen 4 ancoratges per assegurar la seva estabilitat posicional, de tipus catenària, adients només sobre fons sorrós. Estan formats per unes cadenes de ferro de grans dimensions. L’aspecte de les quals s’indica a la figura següent. La longitud que ha de ser de, com a mínim, 4 vegades l’alçada (1.050 m per cada cadena), fins a una àncora que es clava al fons sorrós. Per tant, amb més de 4 km de cadenes per cada aerogenerador arrossegant-se pel fons marí, es preveuen més de 840 km de catenàries sobre una zona de 250 km2.

MAT submarina

A part d’aquestes cadenes, també tindrem una bona quantitat de kilòmetres de cable elèctric de Molt Alta Tensió (MAT submarina). Aquesta MAT tindrà un moviment diari constant de diferents desenes de metres i camps electromagnètics, segons l’oscil·lació de corrents i vents. Això farà que vagi devastant el fons marí de gran valor. Els cables elèctrics emprats per la interconnexió entre aerogeneradors acostumen a ser de tipus triaxial que no generen camps elèctrics apreciables a poca distància. Però, segons Jaume Darné, les línies d’evacuació de l’energia cap a la costa no permeten l’ús d’aquest tipus de cable. Es fa amb cable unifàsic, que sí genera camps electromagnètics importants i descàrregues al medi aquàtic amb corrent alterna. Això els fa que siguin incompatibles amb la vida de les espècies al seu entorn.

Risc pels llams

Segons Darné, els llamps són més habituals a terra que al mar. És previsible que, a causa de l’alçada dels aerogeneradors de 256 m d’alçada i al moviment de les pales, la nova zona apta per l’eòlica marina d’uns 250 km2 es convertirà en un immens parallamps que atraurà totes les descàrregues de la zona.

La física ens ensenya que una descàrrega d’un llamp sobre una superfície plana d’un medi força conductor, com es l’aigua marina, no és perillós per la vida marina. Això és degut a que la descàrrega s’escampa per la superfície abans de penetrar a l’aigua. Mentre que la descàrrega sobre un aerogenerador, tot i que les pales tenen elements per canalitzar els raigs, el més probable és que es transmetin a l’estructura metàl.lica cap a la base, i la seva plataforma semi submergida injecta la intensitat de la descàrrega directament a l’interior del mar amb la subsegüent electrocució de peixos en un radi de kilòmetres.

Contaminació marina

Els aerogeneradors produeixen contaminació química al medi marí. Els microplàstics, metalls pesants, pintures antiincrustants amb disruptors endocrins, combustibles fòssils i greixos durant la construcció i manteniment dels aerogeneradors. Durant el seu funcionament, generen un fort soroll i vibracions. Això fa alterar les condicions de vida. Les plataformes flotants s’encarreguen de transmetre a l’aigua amb una eficiència molt considerable, a diferència dels aerogeneradors ancorats al fons marí. Aquestes vibracions afecten els processos biològics i provoquen terbolesa a l’aigua, alterant la vida i reproducció de diferents espècies. Això afecta especialment dels cetacis i el peix blau, que viu més a prop de la superfície.

Les pales d’aquests immensos aerogeneradors marins, els més grans mai construïts. Tenen un efecte mortífer en aus aquàtiques migratòries, en morts i ferides greus per l’acció directa de les pales. El 72% dels ingressos als Centres de Recuperació de Fauna Salvatge a l’Aragó del darrer any han estat a conseqüència dels xocs d’aus i ratpenats per col·lisió amb les aspes d’aerogeneradors.

La projecció de la Generalitat a l’estudi poc rigorós de PROENCAT, preveu una necessitat de generació eòlica marina a la Costa Brava pel 2030 d’1 GW i projecta fins a 3,5 GW pel 2050, i ens temem que això només es podrà assolir ampliant la superfície del LEBA 1, a causa de «l’efecte estela», segons el qual, hi ha un rastre que deixa cada turbina on les velocitats del vent es redueixen.

MAT terrestre

Per altra banda, l’eòlica marina també tindrà un efecte devastador sobre els Parcs Naturals terrestres. Les noves MATs aèries, macrosubestació elèctrica (ET) d’una superfície de 8 Ha. Alhora, les futures Centrals d’Hidrogen verd, que emeten gas clorat a l’atmòsfera, sosa càustica a medi aquàtic i consumeixen una gran quantitat d’aigua i superfície. Un altre aspecte és el futur hidroducte submergit que es preveu connecti el litoral català amb Alemanya, a través de França i el Golf de Lleó.

Cilce de vida del CO2

Un altre aspecte polèmic,és que, segons el científic Dr. Antonio Turiel, no s’ha fet cap estudi del cicle de vida de l’eòlica marina flotant a la Costa Brava. Cal analitzar quin és el balanç del diòxid de carboni en la seva totalitat. Hem de saber quant CO2 és necessari consumir i quin és el que s’estalviarà al llarg dels anys de tot el cicle de vida. Segons Turiel, «probablement ens adonem que es necessitarà més CO2 del que ens puguem estalviar».

Si sumem el que es necessitarà per la mineria i extracció de matèries per la producció dels aerogeneradors, la seva fabricació, el seu transport i construcció, manteniment necessari amb totes les embarcacions que funcionaran amb gasoil i finalment, el seu desmantellament.» A més, també hem de calcular “l’impacte sobre la destrucció dels hàbitats i la biodiversitat marina i terrestre que tenen una funció essencial en la mitigació del canvi climàtic i l’absorció del CO2.”

Diferents experts s’oposen

Per tots aquests motius, els científics més prestigiosos que estudien el sistema marí del litoral gironí com el Dr. Josep Lloret (Professor Agregat de la Universitat de Girona), Dr. Antonio Turiel (Investigador Científic de l’Institut de Ciències del Mar, CSIC), Dr. Rafael Sardá (Investigador Científic del Centre d’Estudis Avançat de Blanes, CSIC), Dr. Jordi Solé (Professor Agregat de la Universitat de Barcelona), Dr. Alberto Olivares (Investigador Científic al Centre d’Estudis Avançat de Blanes, CSIC), Dra. Ana Sabatés (Investigadora Científica de l’Institut de Ciències del Mar, CSIC), Dra. Elisa Berdalet (Investigadora Científica de l’Institut de Ciències del Mar, CSIC), Dr. Josep Maria Gili (Profesor de Investigación del CSIC), el Dr. Ferràn Vallespinós (Biòleg, Investigador Científic del CSIC i Consultor Ambiental) o el Dr. Josep Vila Subirós (Titular d’Universitat de la Universitat de Girona), s’oposen a ubicar centrals eòliques marines al litoral gironí.

També 22 Ajuntaments de la Costa Brava han aprovat mocions de censura en contra d’ubicar centrals eòliques marines al litoral gironí,. A més, la Diputació de Girona, els Consorcis dels 3 Parcs Naturals, els Consells Comarcals de l’Alt i Baix Empordà, les Confraries de Pescadors de tot el litoral gironí, la Unió de Pagesos i les entitats ecologistes s’hi han oposat organitzant actes de protesta i signant manifestos en contra l’aprovació del POEM.

Si s’acaben instal·lant les diferents macrocentrals eòliques marines dins d’aquest POEM… És molt probable que desaparegui una flora i fauna marina excepcional, essencial per mitigar el canvi climàtic

Segons el manifest científic, “Considerem fonamental actuar amb més precaució i planificació a l’hora  d’aprovar grans infraestructures. Els passos podrien ser els següents:

1 – Treballar en una planificació territorial consensuada amb el territori.

2 – Definir el nivell de sobirania energètica objectiu a Catalunya, els principals proveïdors energètics externs i les fonts utilitzades.

3 – Fer ús dels fons europeus per la renovació de la infraestructura pública i fer-la generadora d’energia neta.

4 – Facilitar l’accés a recursos financers o beneficis fiscals per la transició a particulars i empreses.”

UN SILENCI BLAU

Data de creació de l’article: 1/3/2023.

COM HI PODEM FER FRONT?

Necessitem el teu suport per evitar que la implantació de futurs parcs eòlics devasti la riquesa marina del litoral gironí.

L’explotació de la zona LEBA 1 està molt condicionada a la consecució de fons Europeus Next Generation que, a la vegada, estan condicionats per l’acceptació del projecte pel Territori. Així doncs, cal continuar fent oposició i fer arribar l’opinió del Territori fins a Brussel·les. De fet, la Comissió Europea ja ha demanat que s’estudiï el possible impacte del Parc Tramuntana sobre els espais protegits que té al voltant i que estan definits a la xarxa Natura 2000.

Per altra banda, ens cal un desenvolupament de la generació d’energia a nivell local com solució alternativa a la construcció de mega-generadors siguin eòlics o fotovoltaics. Lluny de beneficiar al territori, serveixen per mantenir l’estatus i l’aprofitament del recurs energètic en mans de pocs, i el mantenint de l’oligopoli.

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.