L’urbanisme devastador de la Platja de Pals

El Pla General de Pals, vigent des de l’any 1986, un dels més desfasats de tot Catalunya.

El Pla preveu construir noves urbanitzacions en zones forestals i inundables de la Platja de Pals, ocupant una gran extensió.

Diversos paratges d’interès natural a la platja de Pals són qualificats d’urbanitzables segons el Pla General de l’any 1986. Ocupen una gran extensió de pinedes sobre dunes continentals i litorals anomenada Rodors, al sud del municipi proper a la platja.

Segons la Directiva 92/43/CEE, són Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) “Prioritari”. A més, el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines aprovat el 14 de setembre de 2010, molt rars i escassos, d’especial interès connector.

A l’extrem nord del municipi proper al mar, hi ha una de les darreres zones humides per urbanitzar. És una zona inundable, que amb ús forestal i d’arrossars, amb una àrea per urbanitzar que s’anoma els Jonquers. Aquest sector fa uns anys formava part de l’antic estany Vernegar. Actualment, hi ha el camí de les Illes, que serveix d’accés a la Reserva Natural Parcial de les Basses d’en Coll. L’espai de les Basses és Xarxa Natura 2000, Zona Especial de Protecció per les Aus (ZEPA) i forma part del Parc Natural.

L’any 1948, Josep Pla escriu al seu llibre Guia de la Costa Brava sobre el paisatge d’aiguamolls i dunes a la platja de Pals:

«Aquestes terres baixes, lacustres, incertes, desdibuixades i pantanoses, separades del mar per la pinzellada de jaspi de color rosat de la sorra, produeixen una sensació de vida primitiva i lliure. Batudes pels vents del mar tenen flotant en la seva atmosfera el salabròs marí barrejat amb la fortalesa del fang descompost, els detritus de les aigües mortes i l’olor corrumpuda de les plates aquàtiques. És un paratge primigeni i escabellat, d’una solitud irreparable«.

Els aiguamolls a que feia referència l’autor s’han anat urbanitzant i modificant l’ús. Les terres pantanoses i dunes s’han anat eliminant i s’han construit multitud d’edificis i activitats turístiques que han transformat per sempre el paisatge.

Josep Pla descriu d’aquesta manera l’estany Vernegar i les basses l’any 1948, com una zona plena de biodiversitat i vida:

«Terra endins hi ha les Basses, grans llacunes que són un bon viver de peix, llobarros, llises i, sobretot, anguiles. Aquest paratge acull tot tipus d’ocells i aus aquàtiques.»

L’any 2019, es va aprovar el Pla Director Urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí (PDU). Aquest Pla desclassifica zones urbanitzables pel seu valor ambiental, però no entra a avaluar els Jonquers.

Aquest és un sector delimitat per la futura construcció del vial nord. El sector és inundable i de flux preferent, d’interès natural. Té una diversitat d’amfibis, crustacis, avifauna, espècies d’heteròpters, coleòpters i tricòpters, petits mamífers, ictiofauna i vegetació d’espècies helofítiques. A més, és un hàbitat necessari per a la migració d’aus a nivell europeu i peninsular. El planejament preveu construir un edifici en alçada d’ús hoteler i activitat econòmica, d’elevada edificabilitat i un gran aparcament davant el vial i la Reserva. 

El novembre del 2020, l’Ajuntament de Pals va encarregar, la redacció del projecte del vial nord. Aquest projecte té com a finalitat acabar les obres d’aquest vial iniciat el 2003 al mandat de l’alcalde Joan Silvestre Albertí. L’obra es va continuar, en una segona fase, l’any 2012 pel mateix alcalde.

Amb aquest nou viari quedarà afectada una pineda sobre dunes HIC prioritari i un arrossar davant les Basses. El vial delimitarà un nou sector inundable, que durant més de 40 anys el Pla General ha qualificat erròniament de sòl urbà. A més, el vial travessarà un sòl no urbanitzable d’interés agrícola qualificat de connector biològic entre el PEIN Muntanyes de Begur i la Reserva Natural.

Aquest vial suposarà el pas previ abans de la definitiva eliminació de les pinedes de Rodors i els Jonquers i la seva urbanització.

L’any 2017, el Síndic de Greuges va emetre una Resolució de l’expedient 7667/2016 sobre la primera aprovació del POUM de Pals del 2015. Aquesta resolució alerta de les afectacions ambientals al sector dels Jonquers i els Jonquers:

«Afectacions ambientals al sector dels Jonquers: Situat a l’extrem nord-oest del nucli de Platja de Pals, es troba el sector anomenat dels Jonquers. Aquest polígon d’actuació urbanística, a diferència de la resta, es destinaria fonamentalment a serveis hotelers i altres activitats econòmiques.

«Tal i com ja hem analitzat pel sector Paratge Rodors Nord, aquest sector es troba a tocar dels límits del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, concretament just al sud-oest de l’espai natural de les Basses d’en Coll. En aquest cas, el POUM incorpora alguns condicionants ambientals com, per exemple, situar les zones verdes o espais lliures a l’extrem nord, per tal que actuï com a zona tampó entre l’àrea urbana i els límits del Parc Natural, però suposaria igualment un acostament urbà molt important als espais naturals d’alt valor ecosistèmic. A més a més, no estaríem parlant d’un sector amb habitatges que podrien ser, si es donés el cas, de baix impacte i poca densitat, sinó d’un sector hoteler i comercial que es desenvoluparia de forma prioritària a la resta.«

«La zona humida de les Basses d’en Coll, catalogada amb el número 04001004 a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya de la Generalitat, destaca per ser «un sistema de dues basses que constitueixen la desembocadura del rec del Molí, on hi van a parar les aigües dels arrossars de Pals». La mateixa fitxa descriptiva de l’espai apunta que «la zona és un punt important de cria d’ocells com el martinet menut (Ixobrychus minutus), d’amfibis, invertebrats, etc. Cal destacar-ne, per exemple, la població de tortugues (Triops cancriformis)». També destaca que l’espai és una zona de cria de la llúdriga (Lutra lutra), i està inclòs al Pla de conservació d’aquesta espècie que promou la Generalitat de Catalunya.«

«Si bé alguns d’aquests són deguts a l’ús de fertilitzants i fitosanitaris als arrossars, d’altres són deguts a la pressió humana i l’increment d’impactes degut a l’acció urbanitzadora. Fer una aposta per la urbanització amb hotels, àrees comercials i habitatges just al límit d’una àrea amb aquesta fragilitat ecològica, amb la presència de flora i fauna amenaçada i protegida, i tractant-se d’un ecosistema que ja pateix certs impactes, no és la millor opció. Així doncs, per tot l’esmentat,es desaconsella fermament el desenvolupament d’aquest sector.«

El Pla director preveu desclassificar zones forestals de valor ambiental a la Platja de Pals. Aquestes àrees són HICs prioritaris com paratge Rodors Sud. També desclassifica el sector Rodors Nord on actualment hi trobem el camping Neptuno. També desclassifica sector amb pendents superiors al 20% com Puig Padrós i Roca Blanca que tenen duna continental i ús forestal.

El Pla director, també preveu la “desclassificació i qualificació amb possible recuperació” a altres sectors. Això s’hauria de fer través d’un nou POUM, reduint l’edificabilitat i canviant alguns usos a activitat econòmica.

Aquest és el cas de 5 sectors. El paratge Rodors 3, i els sectors Rodors 1, 2 i 3, amb una superfície forestal de 24 Hectàrees. Més a llevant, també passa amb la pineda d’en Saguer, anomenada pel planejament subsector Palsmar nord (Interpals).

URBANITZACIONS A LA PLATJA DE PALS

És difícil saber el potencial de creixement i el nombre d’habitatges pel que fa a l’urbanisme de la Platja de Pals amb exactitud.

És un municipi que, amb només 2.461 habitants, té 12 sectors de sòl urbanitzable no programat, 7 de sòl urbanitzable programat. També té diversitat de plans de millora urbana i unitats d’actuació enfocats en part a 2a residència, campings i futurs hotels. És el municipi gironí que més multiplica la seva població a l’estiu, quadruplicant-la àmpliament.

Segons l’Observatori del Territori (2019), hi ha 57 parcel·les pendents d’edificar-hi habitatges plurifamiliars. També hi ha 181 parcel·les pendents d’habitatges unifamiliars en sòl urbà consolidat, amb un potencial de 379 nous habitatges. Aquests ocupen un total de 21 hectàrees.

Hi ha un potencial de 244 nous habitatges en polígons d’actuació pendents de desenvolupar. Són sòls urbans no consolidats, de segones residències a la platja i Masos.

Hi ha un potencial de 2.350 habitatges a sòls urbanitzables. La majoria (2.204) segones residències, 1.592 en edificis plurifamiliars al paratge Rodors i les futures urbanitzacions Rodors 1, 2 i 3 a la platja. D’aquests, 612 als Masos i només 146 habitatges a dos sectors propers al poble. 

A Pals no té Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Aquest catàleg hauria d’identificar les edificacions amb interès arquitectònic, històric o cultural que compleixen certs requisits que fan necessari la seva preservació. Hi ha una gran quantitat de masies i edificis històrics pendents de rehabilitar o en estat de runa, aproximadament 120 habitatges potencials.

Segons l’Idescat, hi ha 383 habitatges buits al municipi des de l’any 2011 fins a l’actualitat, que representen el 10% del total.

A més, hi ha una gran quantitat de parcel·les i habitatges en venda dins d’urbanitzacions a la platja. Aquestes no consten a l’Idescat com a buits. No disposem de cap estimació d’aquesta dada.

Segons el quadre resum (Imatge 2), el Pla director obliga a reduïr un mínim de 1.392 habitatges en sòls urbanitzables de la platja. Això vol dir que en un futur POUM es podria urbanitzar Paratge Rodors amb ús hoteler, activitat econòmica i segones residències. El mateix es pot fer al sector forestal dunar al nord del camping Interpals, amb ús hoteler i zones d’aparcament.

A l’àrea de Rodors 1, 2 i 3, el Pla director, desclassifica amb possibilitat d’urbanitzar en un futur POUM. Aquests són terrenys forestals on el Pla director permet fer-hi ús hoteler, activitat econòmica. També permet fer zones d’aparcaments i una zona de segones residències.

Tot i això, encara hi ha un potencial de creixement de com a mínim 1.800 nous habitatges amb el planejament vigent, després d’aquesta reducció. A més, algunes d’aquestes urbanitzacions, encara estan orientades a segona residència i usos hotelers a zones forestals de la platja.

Si s’acaben construint els habitatges que el PDU permet, és previsible que les segones residències arribin a superar el 80% al municipi. Recordem que Pals és el municipi amb més segones residències en relació a les principals de tot Catalunya.

Si s’acaben construint els habitatges que el PDU permet, és previsible que les segones residències arribin a superar el 80% al municipi.

Els àmbits grafiats al plànol de color groc (Imatge 4), consisteixen en sectors que el Pla Director grafia com «Extinció» en vermell (Imatge 3). Però la realitat és que aquests sectors preveuen una possible recuperació, reduint l’edificabilitat. Aquests són:

Paratge Rodors

El Pla director preveu una desclassificació d’aquest sector, amb possible recuperació a través d’un nou POUM. Aquest Pla preveu un ús hoteler i d’activitat econòmica, amb una superfície equivalent a 79 nous habitatges.

En una part d’aquest sector, hi ha hàbitat de dunes amb pinedes i alzines, i queda delimitat pel camí Ral dels s. XII a XVIII i fet de pedra seca. Aquest camí hauria de formar part de l’inventari públic de camins municipals, però actualment el municipi no té cap inventari. El camí i la seva pedra seca també haurien de ser protegits, i classificats com a Bé d’interès cultural, i no pot ser privatitzat.

El terreny forestal a la part alta, té alzinars, tocant el PEIN. Aquest sector estava parcialment dins del PEIN i sorprenentment es va desclassificar desprotegint-se. Ubicació sobre google maps, aquí. (Imatge 4).

Sector Nord Palsmar – Interpals

el PDU preveu a aquesta excepcional zona forestal, anomenada pineda d’en Saguer. HIC prioritari, HIC prioritari de pinedes sobre dunes, 66 nous habitatges en edificis plurifamiliars en alçada i un sostre edificable de 9.161 m². El sector està molt a prop de Ràdio Liberty i de les restes arqueològiques de la Torre Mora, al costat d’una duna gegant. (Imatge 4).

Les zones al plànol grafiades de color verd (imatge 4) són sectors que el PDU no ha considerat. Tot i que actualment són terrenys rústics amb HIC, el Pla general definia com sòls urbans no consolidats. Aquesta qualificació és sorprenent perquè encara no tenen condició de solar. D’aquests sectors els que tenen més valor ambiental són:

Vial nord i els Jonquers

El Pla general de l’any 1986 preveu un vial que travessa un arrossar. Aquest camp d’arrós és inundable i de flux preferent, i limita la Reserva natural parcial de les Basses d’en Coll. Aquest entorn té gran importància ecològica. Hi trobem un centre d’informació de la Reserva i l’inici del camí de les Illes, que és l’entrada al Parc Natural per vianants i bicicletes. Els Jonquers té una àrea de 10.184 m² i, sorprenentment, l’Ajuntament preveu edificar un sostre de 5.603 m². Això representa un índex d’edificabilitat de 0,55 m² st/m². Aquest és elevat si tenim en compte que és el final de l’àrea urbana davant del Parc.

Al POUM aprovat inicialment el 2015, l’àmbit passa a 11.819 m², amb edificabilitat de 0,80 m² st/m². Això és un sostre edificable a 9.402 m². D’aquests, 4.701 m² són d’ús hoteler, 3.761 m² d’ús residencial amb 32 nous habitatges, 940 m² d’ús comercial i un gran aparcament de 2.417 m².

La no desclassificació d’aquest sector va en contra de la Resolució de l’expedient 7667/2016 del Síndic de Greuges del 17 de febrer de 2017. Podem veure en 3D el centre d’informació i entrada al Parc Natural que l’Ajuntament vol eliminar. Ubicació sobre google maps aquí. (Imatge 4 i 7).

Sector Duna Gegant

Era un bosc de ribera amb bassa i duna gegant continental amb pineda HIC prioritari, potser l’exemple més excepcional de duna. Lamentablement, l’Ajuntament ha permès l’any 2019 eliminar una pineda i part de la duna gegant en una zona verda. S’ha construit un edifici plurifamiliar amb segones residències. Es preveu construir un altre edifici plurifamiliar de planta baixa i 3 plantes amb 25 nous habitatges i un edifici per ús hoteler (clau 13b). (Imatge 5, 7 i 8).

Pineda de Pals

Actualment és una zona forestal de pineda sobre dunes de gran importància ambiental i paisatgística. L’Ajuntament preveu una urbanització amb 4 edificis plurifamiliars en alçada. Aquests edificis tenen una edificabilitat de més de 7.000 m² on es preveuen entre 65 a 70 nous habitatges. Aquest sector forestal, té un edifici de grans dimensions, que només té l’esquelet, que la gent coneix com edifici fantasma. L’obra està aturada des de fa més de 35 anys, posant en risc la seguretat dels vianants. L’Ajuntament ha permès canviar l’ús hoteler a habitatges de segona residència. (Imatge 6 a 9).

Zona Arenals Mar

A dia d’avui, és una pineda sobre dunes a l’entrada del Golf de Pals, amb una extensió aproximada de 9.000 m². El Pla General permet construir habitatges aïllats o adossats amb parcel.les de 400 m². Aquesta transformació tindrà un impacte ambiental sobre Rodors, pel fort pendent i caràcter forestal dels terrenys, amb un potencial de 22 nous habitatges. (Imatge 4).

Les zones grafiades en verd de la imatge 4, són urbanitzacions amb parcel·les sense edificar (plurifamiliars i unifamiliars). Tenen possibilitat de segregar parcel·la i construir, o amb possibilitat d’ampliar l’edificabilitat. Això passa a urbanitzacions de la Duna Gegant, Pineda de Pals, Puig Vermell o Arenals Mar.

El Pla director desclassifica amb possibilitat de qualificació els subsectors Rodors 1, 2 i 3, amb altres activitats econòmiques i l’ús hoteler. Per altre banda, es desclassifica el subsector forestal Roca Blanca, amb grans pendents parcialment PEIN Muntanyes de Begur, XN 2000 i ZEPA.

La possibilitat d’urbanitzar aquests sectors en un nou POUM va contra la Resolució 332/XI del Parlament de Catalunya, sobre la Platja de Pals 250-00424/11. Aquesta resolució exigeix al Govern “protegir els sectors Rodors – Roca Blanca, a Pals, ampliant la zona PEIN.”

Aquest és el Dictamen pericial, emès per l’ambientòleg Josep Ramon Aragó. Forma part del recurs 217/2008, amb setència del Tribunal Superior de Justícia del 2011 contra la urbanització dels sectors forestals de la platja.

Hi ha una extraordinària diversitat d’espècies a les pinedes sobre dunes dins el sub-àmbit de Rodors i del sector Interpals. Estan protegides pel Decret 172/2022, de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida. Suposarien un atemptat ambiental amb la desaparició multitud d’espècies protegides o en perill d’extinció d’aquests àmbits si va avançant l’urbanisme de la Platja de Pals:

“Entre la fauna assenyalem el llangardaix comú ─Lacerta lepida*─, i uns quants petits mamífers: eriçons ─Erinaceus sp.*─, talps ─Talpa europaea─, conills ─Oryctolagus cuniculus─, ratolins ─Apodemus sylvaticus─, mosteles ─Mustela nivalis─ i determinades espècies de quiròpters com la ratapinyada d’orelles dentades ─Myotis emarginata*─. Destaca especialment la varietat d’ocells que s’hi poden trobar. En diverses èpoques de l’any podem observar els següents: xot —Otus scops*—, tòrtora turca —Streptopelia decaocto—, gavià argentat —Larus michahellis—, tudó —Columba palumbus—, picot verd —Picus viridis*—, mallerengues ─Parus sp.*─ tallerols —Sylvia sp.*—, gafarró —Serinus serinus*—, raspinell comú —Certhia brachydactyla*—, garsa —Pica pica—, estornell vulgar —Sturnus vulgaris—, cadernera ─Carduelis carduelis*─, pardal comú —Passer domesticus—, gavina corsa ─Larus audouinii*─, xoriguer ─Falco tinnunculus*─, esparver vulgar ─Accipiter nisus*─, i els següents a l’hivern: òliba —Tito alba*—, cargolet —Troglodytes troglodytes*—, pit roig —Eritacus rubecula*—, merla —Turdus merula—, mosquiters —Phylloscopus sp.*—, mallerenga cuallarga —Aegithalos caudatus*—, i a l’estiu: abellerol ─Merops apiaster*─, tòrtora —Streptopelia turtur—, corriols —Charadius sp.*—, cucut —Cuculus canorus*—, falciot negre —Apus apus*—, falciot pàl·lid —Apus pallidus*—, ballester —Apus melba*—, puput —Upupa epops*—, i oreneta vulgar —Hirundo rustica*— entre d’altres. Les espècies marcades amb asterisc (*) consten com espècies protegides de la fauna salvatge autòctona a l’Annex del Decret Legislatiu 2/2008.”

És vigent el Decret 172/2022 de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida. En aquell moment el Reial Decret 172/2008, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. També la seva modificació Resolució AAM/732/2015, per la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d’espècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va informar desfavorablement el 2016 el «Pla Especial urbanístic del cicle de l’aigua del sector de la Platja de Pals”. Determinava que si s’urbanitzen els sectors de la Platja de Pals, s’esgotaran la totalitat dels recursos hídrics de la Mancomunitat. Aixque empitjorarà la qualitat de l’aigua. A més, l’informe alerta que la depuradora, els col·lectors i les estacions de bombeig no tenen capacitat per tractar les aigües residuals de nous sectors:

«La capacitat de la depuradora de Pals és insuficient pels nous sectors a Rodors, paratge Rodors i Interpals, aquest pla especial no aporta cap solució a aquest greu problema, ni a l’estacionalitat dels abocaments, ni preveu l’ampliació de la depuradora, ni la repercussió de les despeses per aquesta ampliació sobre els nous sectors urbanitzables a la platja. No hi ha projecte d’obres dins el pla especial, amb la qual cosa no es pot saber quin serà el pressupost, l’afectació als diferents sectors, ni les conseqüències mediambientals de les obres.«

«Els nous sectors a Rodors 1, 2 i 3 conecten a col·lectors existents i a l’estació de bombeig EBAR núm. 4, que actualment està sobrepassada. Els recursos hídrics són insuficients: el càlcul de l’abastament d’aigua potable és incorrecte, la infraestructura és insuficient i inviable, deixa sense possibilitats de créixer a la resta de municipis de la Mancomunitat com Palafrugell, Torrent, Regencós i Begur. S’augmenta la superfície impermeable, i urbanitzada sense preveure drenatges de pluvials dins de cada sector.«

UUNP 2 Camps de Fontanilles

EL Pla General de l’any 1986 preveu 100 nous habitatges en aquest àmbit. Actualment correspon als terrenys de Mas Corredor de Camargues, que es troba ja documentat al segle XIV, però data de molt abans. Tant el Mas com l’entorn s’han de preservar, segons determina el Departament de Cultura pel valor patrimonial, arquitectònic i històric, com ho demostren diferents estudis. Cal preservar l’entorn sense edificar. El planejament ja preveu altres sectors urbanitzables més proper al nucli urbà. Per exemple, el UUNP de Mas Bergés amb 46 nous habitatges i àmbits sense edificar dins del nucli urbà.

Zona Industrial del paratge Camp de Roures

Aquest sector ocupa una gran superfície en uns terrenys en una part amb un ús industrial existent, actualment es troba abandonat.

També incorpora un altre àmbit agrícola parcialment inundable, que hauria de mantenir el seu ús agrícola.

EL NOU POUM QUE PRETÉN ORDENAR L’URBANISME DE LA PLATJA DE PALS

La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de 22 de febrer de 2011, del recurs contenciós administratiu núm. 217/2008, obliga a l’Ajuntament a no tramitar cap urbanització ni projecte a la Platja de Pals fins que no s’aprovi un nou POUM.

La Resolució 332/XI del Parlament de Catalunya, sobre la Platja de Pals 250-00424/11 insta el Govern a “iniciar els tràmits i els mecanismes necessaris per a protegir els sectors Rodors – Roca Blanca, a Pals, ampliant la zona PEIN”.

La Resolució de l’expedient 7667/2016 relatius al Pla General, del Síndic de Greuges de febrer de 2017, demana la seva desclassificació.

Un informe del Parc Natural del Montgrí, illes Medes i Baix Ter de 2020, sol·licita la protecció d’hàbitats d’interès comunitari prioritari de dunes amb pineda. Segons el Parc, cal que es mantingui les característiques ecològiques per les quals s’ha inclòs dins l’hàbitat i evitar la seva transformació.

Per tot això, el Pla General és desfasat i devastador, i no s’adapta a la normativa sectorial de rang superior.

El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, el Pla Director del sistema Costaner, la declaració del Parc Natural, el Pla d’espais d’interès natural, el Pla Director de sòls insostenibles del litoral gironí, són normatives posteriors al 1986 a incorporar al nou POUM.

Això obliga a l’Ajuntament a desclassificar les urbanitzacions en entorns forestals dunars i inundables a la platja.

Data de creació de l’article: 2/2/2021.

RECLAMA LA PROTECCIÓ URGENT D’AQUESTA ZONA

Necessitem el teu suport per protegir i evitar que l’urbanisme de la Platja de Pals avanci perillosament.

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.