Més de 15.000 tones d’abocaments a Pals

Durant 6 mesos, més de 15.000 tones d’abocaments il·legals de pedres, terres i runa de procedència desconeguda han desolat l’antic estany de Vernegar, una zona inundable d’interès natural amb diversitat d’amfibis, crustacis, avifauna, espècies d’heteròpters, coleòpters i tricòpters, petits mamífers, ictiofauna i vegetació d’espècies helofítiques. Era un Hàbitat d’Interès Comunitari (HIC) Prioritari amb presència d’espècies protegides i escasses a nivell europeu, algunes en perill.

Denunciem els abocaments incontrolats, que volen condicionar l’urbanisme de la platja de Pals.

Aquesta és una zona inundable, Hàbitat d’Interès Comunitari Prioritari, que confronta la Reserva Natural de les Basses d’en Coll Parc, dins el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, d’alt valor ambiental i paisatgístic.

La procedència de les terres i pedres d’aquests abocaments il·legals és desconeguda. Per les carecterístiques geològiques, probablement s’hagin extret il·legalment d’una zona protegida del PEIN Muntanyes de Begur, al terme municipal de Begur. Això s’ha produit segurament desforestant i modificant la seva pendent.

Fa uns anys, el propietari dels terrenys on s’han produït aquest abocament il·legal, va extreure gran part dels àrids de les dunes originals per vendre’ls. Més recentment, el propietari ha tallat tota la pineda de gran importància ambiental. Ara, ha modificat l’orografia del terreny original que era l’antic estany de Vernegar, amb l’objectiu de reduïr la seva inundabilitat, convertint-lo en un desert de pedres.

Amb tots aquests antecedents, l’hàbitat d’interès comunitari Prioritari de pineda sobre duna desapareix, afectant als valors ecològics i la biodiversitat. Aquests fets faciliten un futur amb una possible artificialització de l’àrea protegida.

Més de 6 mesos d’inacció

L’Ajuntament diu que ha demanat al propietari d’aturar els abocaments il·legals, però portem 6 mesos d’abocaments sense cap llicència, que van començar el mes de maig del 2021, moment en què van ser denunciats i, el 7 de juny de 2021, pels veïns davant l’Ajuntament, el Parc Natural i els agents forestals. Tot i això, han continuat impunement durant tots aquests mesos fins a finals d’octubre del 2021. A dia d’avui, una quantitat indeterminada d’entre 15.000 i 20.000 tones de pedres, terres i runa, amb un volum d’entre 9.000 i 11.000 m3, ja han deixat l’antic estany de Vernegar amb un aspecte desolador, eliminant una fauna i flora protegida.

Segons l’Ajuntament, el propietari les realitza sense llicència amb la voluntat de plantar-hi arbres, cosa poc creïble perquè originalment el sòl era fèrtil, i ara les terres abocades tenen gran quantitat de pedres i són de mala qualitat. Això fa inviable l’ús forestal o agrícola que preveu protegir el planejament.

PDU

Els abocaments s’han produït a una zona forestal propera al Paratge Rodors Nord. Urbanísticament classificada pel Pla General del 1986 com a Sòl Urbanitzable No Delimitat (SUND). Degut als seus valors ambientals i paisatgístics, el Pla Director Urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí (PDU), a l’article 36, ordena la seva protecció i desclassificació. A més, determina que el nou POUM qualifiqui el paratge com a Sòl No Urbanitzable de protecció forestal de conservació (clau F1). Aquesta qualificació, queda regulada als articles 232 a 234 del POUM de Pals.

Aquest paratge està delimitat per la Reserva Natural de les Basses d’en Coll al nord. Les Basses formen part de la Xarxa Natura 2000 (XN 2000). A més, és una Zona Especial de Protecció per les Aus (ZEPA) i forma part del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.

A ponent, queda delimitat pel futur Vial d’accés Nord. L’Ajuntament preveu construir aquest traçat travessant els camps d’arròs. Aquests quedaran dividits, amb efectes negatius sobre el Parc Natural. A llevant, confronta amb Els Jonquers, una zona d’interès natural, que també formava part de l’antic estany de Vernegar, ara dessecat. En l’actualitat està format en part per camps d’arròs, un bosc original inundable amb aiguamolls, i camps agrícoles, que el Pla General qualificava de «fals» sòl urbà.

L’Ajuntament preveu que es construeixi en aquest sector un edifici en alçada, que també tindrà un impacte negatiu sobre el Parc Natural.

La zona d’abocaments es troba a tocar dels Jonquers, que el Pla General del 1986 preveu urbanitzar. Aquests, són terrenys d’alt valor ambiental amb una superfície de 10.184 m². Junt amb el Paratge Rodors Nord, formaven part de l’antic estany de Vernegar, de gran interès faunístic i florístic.

L’ajuntament preveu construir a Jonquers un edifici en alçada i el Vial Nord, travessant l’estany, eliminant l’actual centre d’informació i l’actual accés a les Basses d’en Coll.

La zona és inundable i d’elevat interès natural amb diversitat d’amfibis i crustacis, avifauna i vegetació d’espècies helofítiques, hàbitat important per a la nidificació d’aus migratòries, escasses en l’àmbit peninsular.

La Directiva 92/43/CEE, qualifica Paratge Rodors Nord i els Jonquers d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) “Prioritaris” que, segons el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines aprovat el 14 de setembre de 2010, són molt rars i escassos, d’especial interès connector.

La Resolució de l’expedient 7667/2016, del Síndic de Greuges de 17 de febrer de 2017, relativa al Pla General d’Ordenació Urbanística municipal de Pals, alerta de les greus afectacions mediambientals i l’urbanisme de la platja de Pals comporta la urbanització dels Jonquers i Paratge Rodors 1 (Nord), així com la construcció del vial d’accès, i reclamem la seva protecció.

La Resolució 332/XI del Parlament de Catalunya, sobre la Platja de Pals 250-00424/11 exigeix al Govern “protegir els sectors Rodors – Roca Blanca, a Pals, ampliant la zona PEIN” fet que, s’està incomplint amb aquests abocaments i el planejament municipal actual.

El PDU de sòls no sostenibles del litoral gironí, de 28 de gener de 2021, desclassifica la zona on es produeixen els abocaments i obliga a l’Ajuntament modifiqui el POUM per la seva protecció i preservació amb l’ús d’especial protecció forestal.

Memòria ambiental

Segons la memòria ambiental d’aquest PDU, destaca la importància de preservar aquest HIC Prioritari a Rodors. Molt especialment del sector Paratge Rodors Nord, per ser el sector més proper al litoral:

«Les dunes amb pinedes de pi pinyer o pinastre són un hàbitat extremadament escàs a Catalunya a causa dels processos urbanitzadors de la segona meitat del segle XX. Resten sectors fragmentats al delta del Llobregat i al litoral gironí a dues grans unitats: la zona litoral amb rereduna a la platja de Pals, i l’extens mant eòlic fossilitzat que s’origina a Sant Martí d’Empúries, travessa el Montgrí, reapareix a Pals i travessa també una part de les muntanyes de Begur. Part d’aquest sistema encara era mòbil a principis del segle XX.

Els sectors de Rodors constitueixen una oportunitat important per recuperar la població d’una planta qualificada com “en perill d’extinció”: Stachys maritima. 

La literatura recent (Blanche & al, 2010) dóna pistes molt clares sobre el potencial d’aquest territori com a espai per recuperar aquesta espècie. Concretament aquesta publicació cita una petita població a una rotonda a la urbanització Pals Mar; i, molt especialment, una població que va aparèixer en una sorrera de Regencós, on s’havia emmagatzemat sorra procedent d’alguna platja i que portava propàguls que varen germinar. Aquesta espècie és molt escassa, però adaptada ecològicament al medi sorrenc, cosa que implica resistència a l’enterrament i capacitat de mantenir propàguls viables a la sorra durant anys. Per tant, no es pot considerar, en el cas dels sectors a la plana de Pals, afectació d’un hàbitat o d’una espècie protegida; però sí un gran potencial de recuperació d’una espècie singular.«

Dictamen pericial

Segons el Dictamen pericial, emès per l’ambientòleg Josep Ramon Aragó, de què consta el recurs contenciós administratiu núm. 217/2008, amb sentència del Tribunal Superior de Justícia de 2011 contra la modificació parcial del Pla General que pretenia urbanitzar el paratge Rodors Nord, hi ha una extraordinària quantitat d’espècies als subàmbits de Rodors, protegides pel Decret legislatiu 2/2008 de fauna salvatge autòctona.

Data de creació de l’article: 29/10/2021.

COM HI PODEM FER FRONT?

Necessitem el teu suport per protegir i evitar que l’urbanisme devastador de la Platja de Pals avanci perillosament mentre exigim que l’Ajuntament aturi els abocaments devastadors, es restitueixi la realitat física alterada, i s’ampliï la delimitació de la Reserva Natural i el Parc Natural per incloure aquest antic estany.

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.