«Vam anar aigües amunt, i això va resultar ser una experiència meravellosa que va reforçar les meves creences en la sincronicitat, la comunitat i la transmissió com a fets essencials. Les gravacions de camp i les pràctiques d’escolta no són una cosa que realment es posseeix; més aviat, es difonen de manera natural i reclamen ser compartides. La bellesa habita en el pont de les ecologies sonores entre els individus a través de l’espai i el temps. Escoltar ens uneix.»

– Pablo Diserens

–

Es recomana escoltar la peça amb bons altaveus o auriculars, ja que inclou una àmplia gamma de freqüències (sobretot subsòniques originades pels cants de les balenes blaves).

Pots llegir l’entrevista en la seva edició original en anglès aquí.

—

Durant la residència digital de Pablo Diserens a Ocean-Archive a través de TBA21 al llarg de 2022/23, l’artista i field recordist (enregistrador de camp) va plantejar un projecte animant a membres de ocean comm/uni/ty. També altres entusiastes a realitzar gravacions aquoses per una peça sonora col·lectiva. L’objectiu d’aquesta sintonia líquida era reunir enregistraments de diverses ecologies humides i al mateix temps estimular l’escolta independentment de qualsevol experiència prèvia.

El resultat han estat gravacions de 35 col·laboradors integrades en una composició titulada Upstream Ensemble. Navega a través de la multiplicitat del cicle de l’aigua com a cos sonor. El treball es desplaça riu amunt a través d’oceans, rius, xarxes de canonades, estanys i glaceres. Investigant el flux continu d’aigua i els ambients que l’envolten. Els oients es troben amb hàbitats a la deriva entre cançons de lleons marins, dofins, balenes blaves, xatracs de l’Àrtic i la fotosíntesi d’algues. També el brunzit invasiu de submarins, vaixells i infraestructures humanes. Amb Upstream Ensemble, la fauna, la flora, les geologies i les tecnologies aquoses del món es barregen en un moviment sincronitzat que documenta diverses perspectives sonores d’aquestes zones humides.

En ressonància amb la pràctica de deep listening (escolta profunda) de Pauline Oliveros. També, l’exploració de la zona intermareal de Rachel Carson a The Edge of the Sea, el projecte proposa centrar-se en l’escolta atenta. Com a forma d’interactuar i existir amb les aigües del planeta. En estimular les pràctiques d’escolta i sintonització compartides, Pablo Diserens pretén desenvolupar un sentit d’interconnexió desdibuixant els límits entre les espècies i els entorns.

Experimentar biomes aquosos tan de manera individual com col·lectiva, actua com una forma de repensar les nostres relacions amb el món. Malgrat tractar-se d’experiències majoritàriament solitàries, Pablo pensa que l’enregistrament i l’escolta de camp són pràctiques comunitàries i ambientals. Formen les portes d’entrada per a la sincronicitat terrestre i la cartografia del món en el temps i l’espai. Així, escoltar, pot esdevenir un acte polític que desencadena vincles emocionals amb el món i les seves comunitats biòtiques.

Ocean-Archive.org va presentar el casset i l’edició digital de la peça comunitària Upstream Ensemble al seu web. Així com una entrevista que podreu llegir a continuació revelant detalls sobre la seva pràctica auditiva, la relació amb el so. El poder de l’escolta i del deep listening. Són aspectes sobre el procés i la producció de la peça i fotos dels col·laboradors.

ENTREVISTA AMB PABLO DISERENS

Quan vas començar a treballar amb el so i quines van ser les teves primeres passions o influències?

El so es va convertir en el nucli de la meva pràctica el 2016. Però el meu entusiasme sonor va néixer uns anys abans quan estudiava cinema. Durant els meus estudis, em vaig adonar que les pel·lícules que més m’atreien eren aquelles en què els diàlegs no ocupaven una posició central. Deixant així espai perquè les imatges, els cossos i sobretot els sons esdevinguessin els components clau de la narració i la posada en escena. Per a mi, els paisatges sonors de les pel·lícules es van convertir en personatges capaços d’infusionar seqüències visuals amb significat.

Això és informació i vida, una mena d’essència molt més vital que la majoria dels intercanvis parlats per humans. Alguns exemples que em vénen al cap avui són les pel·lícules de Yannick Dauby, Carlos Casas, Nuri Bilge Ceylan, Yasujirō Ozu i Jacques Tati.

Uns anys més tard, mentre estudiava so i música, em van captivar els ambients aquosos/gelosos, la composició de música concreta i les tècniques microfòniques. Aleshores no ho entenia del tot, però absorbir-me en aquestes pràctiques demostraria ser la porta d’entrada cap a les formes minucioses d’escolta que buscava. Les gravacions de camp, l’ecologia acústica. El deep listening de Pauline Oliveros van ser les respostes a aquesta pregunta subjacent: com podria lligar el meu afecte pel món natural, el meu desig d’existir amb ell, les meves preocupacions per la seva salut i el meu interès per aquestes tecnologies i pràctiques artístiques?

A partir d’aquí, em vaig submergir completament en obres. Com ara Energy Field de Jana Winderen, Sonic Antarctica d’Andrea Polli, Weather Report de Chris Watson, The Great Animal Orchestra de Bernie Krause, Cathy Lane i Angus Carlyle’s In the Field: The Art of Field Recording, tota la discografia de Éliane Radigue’s i moltes altres. Va ser al·lucinant, realment… presenciar que innombrables humans compartíem un vincle similar amb les postures d’escolta i sintonització. A partir de llavors vaig interessar-me profundament pels paisatges sonors. Els micròfons es van convertir en eines per accedir al que m’importava essencialment. L’escolta i el so com a maneres d’aprofundir en la comprensió i connexió amb el món.

Consciència del poder d’escoltar

Quan vas prendre consciència del poder d’escoltar? Quan va ser la primera vegada que vas adonar-te que escoltar es podia convertir en un acte polític i podia generar vincles emocionals?

Penso en qualsevol forma de posicionament que no s’alineï amb les ideologies capitalistes, neoliberals i extractives perquè sigui inherentment polític. Actualment, la majoria de les societats en què vivim estan manipulades per sistemes d’escassetat absurdament ràpids, ambientalment apàtics, que criden l’atenció i que generen diners. En aquest clima, frenar, sintonitzar amb el nostre entorn. Presenciar altres formes de realitat, posar-les en primer pla i aprendre d’elles és anar en contra d’aquests corrents nocius.

No sé exactament quan em vaig adonar que escoltar ens permetia fer-ho. Tot semblava una progressió lenta, una obertura, un desaprenentatge. Inevitablement, vaig llegir i escoltar una gran quantitat d’obres que apuntaven, com un mapa, cap als beneficis d’escoltar. Però, en definitiva, l’experiència més fascinant és quan et passa, quan escoltar et canvia. Un dia, t’adones que sintonitzes amb la Terra d’una manera diferent.

Podeu trobar sons que transmeten molt més significat a mesura que dirigiu la vostra atenció. Amb el pas del temps es desenreden, convidant-te a ser-hi present. Dotat d’aquest temps addicional, els vincles emocionals i sensorials es formen i s’enforteixen. Potser un dia prens consciència d’un so o d’un animal que abans no havies advertit. Un altre dia reconeixes que parts de tu ja no són completament humanes. Has deixat entrar el món. Escoltar canvia els altres al teu voltant. D’alguna manera es propaga a través dels individus.

Com diu Pauline Oliveros: «Com més escolto, més aprenc a escoltar». Per a mi compartir aquesta pràctica amb els altres és immensament gratificant. Fins i tot si només els ulls d’una persona llueixen mentre escolta una granota, una alga en plena fotosíntesi o un ratpenat per primera vegada. Aquests ulls diuen: «Hi ha tantes coses al meu voltant». Escoltar és un esdevenir no humà. És un poder de connexió, i la presència és el seu do.

Escoltar

Com és la teva relació amb l’entorn? Com practiques l’escolta a la teva vida diària?

La presència ho és tot per a mi. És un diàleg entre l’interior i l’exterior que permet la comprensió, l’empatia, la connexió i la cura. A la vida, intento estar present amb el món, amb mi mateix i amb els altres tant com sigui possible. Però per descomptat, no és fàcil encaixar amb el frenesí humà estructural en què vivim. Gran part d’aquesta presència s’està devorant constantment pels ideals forçats de productivitat.

Així, quan sorgeix l’oportunitat, m’allunyo de la realitat que hem creat per a nosaltres mateixos i m’immergeixo en les realitats no humanes. M’engoleixen les minuciositats dels biomes. Observo i escolto, m’apropo, canvio de perspectiva, d’escala i de pell. Soc tot orelles a la Terra, els timpans capten petites oscil·lacions fluctuants. El joc i la curiositat replantegen el paisatge. Els micròfons, com els instruments, es col·loquen a dins, entre o a prop de diverses fonts, algunes d’elles inaccessibles per a la meva oïda humana. Noto abraçades sonores i interpreto relleus. Al cap de vall, tot vibra.

Crec que aquestes postures són intents de materialitzar les paraules d’Ursula Le Guin: «buscar l’experiència d’existències fora de la frontera humana». Sento parts de la xarxa gegant d’éssers i coses. Em faig preguntes com ara: «Com és ser una granota?» o «Les roques i el gel ens senten enmig del seu temps geològic?». Imagina’t com una glacera per un segon… Com ha de ser d’aterridor presenciar la teva pròpia desaparició gotejant a un ritme tan ràpid; vas desaparèixer en un segon!

Ara convertiu-vos en un amfibi… existent a les fronteres d’hàbitats dispars mentre experimenteu canvis somàtics dràstics. Encarnes una fluïdesa adaptable. Una fragilitat que depèn de la salut de casa teva, suggerint que el canvi, el creixement i la cura són possibles. Tot el que necessites és una pell permeable. Crec que hi ha molt per aprendre del nostre entorn; només ens cal escoltar. La presència és convidar el món encarnant diverses formes d’alteritat.

Deep listening

Com creus que la pràctica de deep listening de Pauline Oliveros ha influenciat a la teva pròpia?

«El deep listening és la base d’una matriu social radicalment transformada en la qual la compassió i l’amor són els principis motivadors bàsics. Perque guien la presa de decisions creatives i les nostres accions al món.» — Sempre porto amb mi aquesta frase de Pauline Oliveros. Els seus escrits i exercicis sobre el potencial d’una major consciència i pràctiques d’escolta han estat essencials per al meu desenvolupament personal i artístic.

La seva manera de pensar sobre el so i l’escolta és holística. Ho engloba tot, l’exterior i l’interior, el natural i l’artificial, el concret, l’imaginat i el somiat (recomano llegir el seu text Quantum Listening). Tal com ho visc, el deep listening ens convida a les complexitats del món i també a les nostres. És una manera múltiple, multisensorial i amorfa d’existir en el mar insondable de les coses, com un entrellat sonor que es materialitza sense parar.

A través de la seva filosofia, em vaig conèixer millor a mi mateix i a la meva relació amb el món. Alhora, ampliava la meva comprensió del so. Sens dubte, va tenir un gran impacte en la manera com em situo als ecosistemes mentre enregistro i escolto els seus habitants. Va enriquir el sentiment de pertinença, de presència, de parentiu amb la Terra. El que també m’agrada molt de l’obra d’Oliveros és que és profundament col·laborativa i inherentment política. Ella demana la unió d’una manera tan poderosa i commovedora que fa que sigui difícil ignorar-la.

M’has preguntat abans quan vaig prendre consciència del poder polític d’escoltar; bé, llegir l’obra de Pauline Oliveros va ser sens dubte una fita. En la meva opinió, ens anima a pensar, viure, treballar i navegar per les pluralitats de la vida. Aix’una manera molt més porosa del que ens ensenya la societat occidental. És humil. Amb les seves pròpies paraules: «La pell també escolta».

Upstream Ensemble

Quins van ser alguns dels teus reptes amb la producció de Upstream Ensemble? De quina manera va transformar aquest projecte de residència la teva pròpia pràctica?

El procés de producció d’Upstream Ensemble va ser de caràcter col·laboratiu i això, per a mi, va ser realment inspirador. El desig original era reunir persones de la plataforma ocean comm/uni/ty i fomentar una experiència d’escolta col·lectiva a través d’Internet. Fiona Middleton (gerent de ocean comm/uni/ty, la plataforma social de TBA21) i jo volíem proposar un aprofundiment de les relacions comunitàries amb l’aigua. El so a través de la sincronicitat aquosa. Alguns dels reptes que vaig afrontar van sorgir de la incertesa inherent al projecte. Compartir una trucada oberta en línia és una cosa. Rebre contribucions n’és un altre, i quin tipus d’enregistraments m’enviaria la gent, si n’hi arribava a haver, una altra. Imagineu-vos si hagués rebut només enregistraments d’ones, per exemple.

Treballar amb aquest tipus d’incertesa va donar forma al resultat final com un signe d’interrogació humit, que aviat vaig trobar emocionant. Hi ha satisfacció en l’acte de deixar anar i renunciar a qualsevol expectativa. Només havia de deixar-me portar literalment pel corrent. A mesura que les contribucions van començar a arribar, va ser profundament commovedor escoltar els fragments de temps, llocs i trobades que la gent enviava. De sobte, el so em connectava amb persones i animals que mai havia conegut. Llocs on no havia estat mai; era com rebre cartes acústiques. (Per cert, proveu d’enviar una gravació a algú en lloc d’una postal algun dia… pot ser molt més commovedor).

No obstant això, una d’elles va ser una sorpresa familiar quan Mat Eric Art. Em va enviar una gravació i una imatge exacta de la costa mediterrània de la meva infància! Una excepció en el procés va ser que un dels col·laboradors. Es va posar en contacte va ser en realitat el centre de recerca científica Ocean Canada Network. Ells em van donar accés a la seva base de dades d’enregistraments hidrofònics. Tenen desenes d’hidròfons enregistrant constantment a l’oceà Pacífic a diverses profunditats (alguns d’ells a 800 metres sota la superfície). Aquest arxiu era com un tresor d’enregistraments d’aigües profundes plens de cançons de lleons marins, balenes blaves, balenes geperudes, orques, sonars submarins, terratrèmols submarins, etc. Tenir l’oportunitat d’escoltar-los va ser increïble!

Un altre repte va ser apropar-se a la composició final tot incorporant almenys un o dos enregistraments per col·laborador. Havien de treballar col·lectivament mentre fluïen com un riu. Però aquesta perplexitat es va esvair ràpidament un cop vaig escoltar totes les contribucions juntes. Hi havia un fil humit esperant a ser teixit. Els enregistraments explicaven la seva pròpia història, la de l’aigua fent camí per la Terra al ritme dels seus habitants. Ara la pregunta era, quin camí escollim? Així que vam anar aigües amunt, i això va resultar ser una experiència grata que va reforçar les meves creences en la sincronicitat, la comunitat i la transmissió com a iniciatives essencials.

L’enregistrament de camp i les pràctiques d’escolta no són una cosa que realment es posseeix. Més aviat, es difonen de manera natural i criden a ser compartides. La bellesa habita en el pont de les ecologies sonores entre els individus a través de l’espai i el temps. Escoltar ens uneix.

Pablo Diserens (elles/ella, n. 1994) és un field recordist, músic i artista dedicat al deep listening, a les realitats no humanes i a les possibles formes de convivència entre espècies. Arrelat en el compromís ecològic i l’especificitat del lloc, investiga els gestos de presència a través d’un teixit de so, imatges i textos. Aquestes posen en primer pla les característiques acústiques, bio i geològiques dels entorns explorats amb la intenció de fomentar les connexions terrestres. Les obres es materialitzen en diverses formes que emfatitzen l’escolta com a pràctica radical i política. Coquetegen amb una infinitat de subrealitats i fenòmens ecoacústics.

Aquestes proposicions operen dins de formes polimòrfiques d’habitar i de canviar de forma entre cossos no humans. En solidaritat amb un planeta ferit. La pràctica de Diserens convida a la gent a sintonitzar amb el present per intentar repensar les estratègies de cura, la nostra relació amb el món i les seves comunitats biòtiques.

Amb seu a Berlín (Alemanya), Pablo Diserens també és el cofundador i comissari de forms of minutiae. És una plataforma de publicació per a l’harmonització de les escoltes, la música electroacústica, l’ecologia sonora i l’art visual.

www.pablodiserens.studio
www.instagram.com/pablodiserens

SOBRE EL PROJECTE

Concepte: Pablo Diserens i Fiona Middleton. Composició i mescla: Pablo Diserens. Amb contribucions sonores de: Alëna Korolëva, Alexandros Maragkoudakis, Bence Kovács-Vajda, Christopher Dean, Cyane Findji, Damian Pace, Elise Rigot, Eliza Collin, Fiona Middleton, Francesco Previtali, Ilù Seydoux, Irene Mansoldo, Isabel Val, Jakob Köchert, Jean-Baptiste Geoffroy, Joana Moher, Katy Lewis Hood, Kosmas Phan Dinh, Kseniya Lushnikova, Leo Maassen, Ludwig Berger, Mat Eric Hart, Mathias Arrignon, Matty Yeomans, Mélia Roger, Moritz Zeisner, Nikos Sotirelis, Nina Blume, Ocean Networks Canada, Pablo Diserens, Sem Zeeman, Slavek Kwi, Surrealich, Thibault Noirot, Varoujan Cheterian.

Agraïm especialment a tots els col·laboradors, Fiona Middleton, Markus Reymann, Michal Kučerák, Petra Linhartová, TBA21, Madelyn Byrd, Diane Barbé, Lou Croff Blake, Thom Lucero i Mélia Roger.

Upstream Ensemble està disponible per comprar en format casset i digital aquí.

Tots els ingressos es donaran a la Blue Marine Foundation. És una organització que treballa per la salut i la conservació dels oceans mitjançant la seguretat d’àrees marines protegides. També amb la restauració d’hàbitats marins, el desenvolupament de models de pesca sostenible, la connexió de les persones amb el mar i la millora de la comprensió dels oceans a través de les generacions.→ www.bluemarinefoundation.com

MATERIALS EXTRA DELS COL·LABORADORS

Descobreix ubicacions. Detalls de les gravacions i imatges de diversos llocs on els membres de la comunitat oceànica participen. Entusiastes externs han dut a terme el seu treball de camp a través d’un arxiu web del projecte original.

Entrevista realizada per Ani Ekin Özdemir a Pablo Diserens durant la residència digital a Ocean-Archive.org al llarg del 2023/2024. Pots llegir l’entrevista en la seva edició original en anglès aquí. Data de publicació de l’entrevista al nostre web: 30/12/2024.

NO ABAIXEM LA GUÀRDIA

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.