El rorqual comú (Balaenoptera physalus) és el segon animal més gran del planeta, només superat per la balena blava (Balaenoptera musculus). Amb un pes que pot arribar als 120.000 kg i una longitud de fins a 27 metres, destaca per ser la balena més ràpida, capaç d’assolir velocitats de 37 km/h.

Darrerament, ha augmentat la seva presència al Mediterrani, i durant la primavera l’hem pogut veure molt a prop de la nostra costa! Aquests impressionants animals afronten amenaces greus: la contaminació per plàstics, el trànsit marítim, l’erradament en xarxes de pesca i la contaminació acústica. Protegir els rorquals ens beneficia a tots, ja que exerceixen un paper vital en la salut dels oceans i la lluita contra el canvi climàtic. Una sola balena pot capturar tant carboni de l’atmosfera com milers d’arbres. Si cuidem els oceans, ells ens ho tornen en forma d’aire net i un planeta habitable.

El rorqual comú pertany a la família Balenopteridae i al subordre dels misticets o balenes amb barbes. Per la seva grandària, el rorqual comú només podria ser confós amb el catxalot (Physeter macrocephalus), una espècie freqüent al Mediterrani, que pertany al grup de balenes dentades. Tanmateix, el rorqual es pot identificar fàcilment gràcies a la seva bufada que forma una columna estreta d’entre 4 i 6 metres i a la seqüència d’immersió. Bufa entre 2 i 5 vegades a intervals d’uns 10-20 segons abans de submergir-se durant 5-15 minuts. Quan surt a respirar, primer treu la part superior del cap, bufa amb el dors lleugerament visible, i es submergeix sense mostrar l’aleta caudal. Es solen submergir a una profunditat de 100 a 200 metres.

Els rorquals s’alimenten sobretot de krill (petits crustacis de fins a 75 mm de llargada que formen part del zooplàncton), però quan disminueix l’abundància del seu aliment principal també es poden alimentar de copèpodes, petits peixos (verat, anxoves i sardines) i calamars.

Una de les característiques més espectaculars d’aquests cetacis és la seva tècnica d’alimentació. El rorqual, així com els altres misticets, presenten barbes que pengen de la mandíbula superior en comptes de dents. Un adult té unes 300 barbes a cada costat de la boca fetes de queratina (la mateixa substància que forma les nostres ungles i cabells) que poden arribar als 76 cm de llarg. Per alimentar-se neden ràpidament (4m/segon) cap a un banc de krill i en el moment d’arribar-hi disminueixen la velocitat i obren la boca àmpliament gràcies als plecs gulars, inflant-se com un paracaigudes. Un rorqual té entre 50 i 100 plecs gulars, llargs plecs longitudinals de pell que van des de sota la boca fins al melic. La pressió negativa generada dins la boca fa que entrin grans quantitats d’aigua, krill i altres peixos. Al tancar la boca deixen l’aigua i les preses al seu interior. Seguidament exerceixen una forta pressió amb la llengua i les parts ventrals de la cavitat bucal, provocant la sortida d’aigua a través de les barbes, però no del krill que s’hi queda atrapat. És capaç d’agafar fins a 70 metres cúbics d’aigua d’un sol glop. Cada glop els proporciona uns 10 kg d’aliment! Durant la temporada d’alimentació, repeteixen aquest procés centenars de vegades al dia per satisfer les seves necessitats energètiques.

Tenen una sola cria cada dos o tres anys, després d’un període de gestació d’entre 11 i 12 mesos. Durant el període de lactància, el petit absorbeix cada dia 72 litres de llet. La maduresa sexual s’assoleix entre els 6 i els 7 anys i poden arribar a viure fins a 80-90 anys. Es tracta d’un animal que no és gregari i que generalment es mou en grups petits.

Encara que la major part de la població mundial de rorquals comuns resideix en aigües més fredes, com l’Atlàntic Nord, s’ha observat un augment d’aquestes balenes en el Mediterrani en els últims anys. Això podria ser atribuït als canvis en les condicions oceanogràfiques i als patrons de migració d’altres espècies de peixos que formen part de la dieta del rorqual comú. Al nostre litoral s’hi poden albirar exemplars durant els mesos de primavera que venen a alimentar-se, i de vegades molt a prop de la costa. Aquests exemplars poden romandre dies o setmanes en determinades zones d’alimentació. Majoritàriament, serien exemplars de la població mediterrànies que anirien cap al Mar de Ligúria.

Segons la llista vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), el rorqual comú està classificat com a espècie vulnerable, i està inclós a l’Annex IV de la Directiva 92/43/CEE “Hàbitats” com a espècies protegida.

FACTORS D’AMENAÇA

Els rorquals, així com les balenes blaves, son els animals més grans que han existit mai a al nostre planeta, i es pot dir que no tenen depredadors no humans. Les orques són els únics depredadors naturals coneguts d’aquests animals, però el seu gran tamany fa que només els cadells siguin realment vulnerables.

Fins a finals del segle XX el rorqual era capturat a escala industrial per la seva carn, greix, oli i per les seves barbes. Es calcula que l’explotació de la industria balenera va fer disminuir el nombre de rorquals comuns en més del 70 %. La caça va superar gairebé les 10.000 balenes per any a la dècada de 1950, duent a aquests animals gairebé a la seva extinció.

Com que el rorqual comú és una balena ràpida, es fan servir arpons que exploten en impactar amb l’animal, aprofitant el moment que puja a la superfície a respirar. Aquest mètode de caça no assegura una mort instantània, sinó que més de la meitat dels individus tarden hores a morir, provocant-los una mort molt cruel. Segurament estaria prohibit si es tractés de mamífers terrestres.

Encara que avui en dia els països que practiquen la caça de balenes son una excepció, les amenaces actuals de tots els cetacis al mediterrani continuen provenint de les nostres activitats.

La contaminació de plàstics és una amenaça per moltes espècies marines arreu del món, inclosos els cetacis. Si la contaminació per plàstics continua al seu ritme actual, es preveu que a l’any 2050 l’oceà contindrà més plàstics que peixos, en pes. Hem de tenir en compte que la pròpia naturalesa de l’oceà, amb les seves marees, corrents globals i connexions, fa que la contaminació mai es quedi on va originar-se.

En només un any, una bossa de plàstic o una xarxa de pesca abandonada a la costa oriental d’Àsia pot acabar a milers de milles de distància al Pacífic. Un estudi científic fet per The Ocean Cleanup Foundation va determinar l’any 2018 que la superfície de la gran taca de plàstic que sura al Pacífic i que és potser la “reserva” més gran de plàstics en suspensió de tota la Terra, superava els 1,6 milions de quilòmetres quadrats (equivalent a Espanya, Alemanya i França juntes) i pesava 80.000 tones. Això ens pot donar una idea de com influeix el nostre comportament i les interconnexions i cicles de retroalimentació entre les persones i la natura. Pràcticament la totalitat de plàstics dels oceans provenen de la contaminació dels rius que els transporten fins a l’aigua del mar.

La gran abundància de microplàstics presents al mar afecta especialment als misticets o balenes amb barbes, degut al seu sistema d’alimentació, ja que ingereixen pràcticament tot el que hi ha a l’aigua a excepció d’elements o animals grans.  En un sol dia una balena blava pot arribar a ingerir 10 milions de peces de microplàstic, que equivalen a 43,6 quilos diaris de residus!

Quasi la totalitat dels microplàstics que penetren al cos de les balenes és perquè ja estaven dins de les seves preses, incloses el krill. (Nosaltres també mengem algunes d’aquestes preses, com anxoves o sardines). La ingestió d’aquesta enorme quantitat de microplàstics provoca que aquests cetacis no puguin absorbir adequadament els nutrients a més de provocar danys al tracte digestiu. Els microplàstics solen presentar alts nivells de toxines i contaminants, com ftalats, organobromines, metalls pesats, estirens, antibacterians i compostos organoclorats, com el diclorodifeniltricloroetà (DDT) o els bifenils policlorats (PCB). Aquestes toxines que es van acumulant al llarg dels anys als teixits d’aquests animals podrien provocar una alteració dels processos fisiològics, actuant com a disruptors endocrins, i alterant el seu sistema immunitari o la seva funció reproductiva (els tòxics també s’han trobat a llet materna dels cetacis).

El trànsit marítim al Mediterrani és una altra de les principals amenaces a les que s’enfronten els rorquals. L’elevada presència de grans embarcacions i vaixells comercials a la costa catalana fa que el risc de col·lisions amb els rorquals que estan en les seves zones d’alimentació sigui molt elevat. Molts animals tenen marques i ferides causades per col·lisions amb vaixells, algunes de greus com els casos d’escoliosi lumbar, una deformació de l’espina just darrera de l’aleta dorsal. També cal esmentar les molèsties provocades pels vaixells d’esbarjo on a vegades la gent actua de manera irresponsable, per exemple, apropant-se massa als animals, tirant-los menjar o fent forts sorolls. El Reial Decret 1717/2007, de 21 de desembre, estableix mesures de protecció dels cetacis, en el cas d’albirar un d’aquests animals durant les activitats recreatives.

Per altra banda, les balenes poden quedar-se atrapades en aparells de pesca, com ara cordes i xarxes. Desentrellar una balena d’una xarxa, a part de ser perillós, és molt complicat i si finalment la balena no es pot alliberar per sí mateixa, es mor d’una manera molt lenta, de setmanes a mesos!. Veure vídeo.

Acústicament l’oceà és un lloc completament diferent a la terra, el so pot viatjar enormes distàncies i molt més ràpid. Les balenes han evolucionat aprofitant-se d’això, de manera que veuen l’oceà a través del so, els nostres ulls son les seves oïdes. Fan servir el so per comunicar-se amb altres membres del grup, per trobar el pare o la mare, o les mares per trobar les seves cries, per buscar parella, per escoltar fins i tot el so del plàncton, i per orientar-se en l’immens oceà. La contaminació acústica no només provoca estrès als animals, sinó que emmascara els sorolls naturals que els cetacis necessiten per la seva supervivència.

Recentment, s’ha descobert que les vocalitzacions dels misticets son sons de molt baixa freqüència (de 30 a 300 Hz) produïts gràcies a adaptacions anatòmiques de la laringe, a diferència dels sons produïts pels cetacis odontocets, com els dofins, que son capaços de realitzar vocalitzacions utilitzant sacs aeris nasals situats a sota de l’espiracle. Així, els sons de baixa freqüència de les balenes amb barbes, com el rorqual, es poden propagar a distàncies de fins centenars de kilòmetres del seu origen, però per contra, es solapen amb els sorolls provocats pels humans, com els provinents del trànsit marítim, impedint que aquests animals es puguin comunicar.

Al Mediterrani hi ha uns 200.000 moviments de vaixells cada any, és una de les zones amb un trànsit més intens. Això produeix una “boira” sonora quasi sempre present que emmascara els sons naturals crucials per la supervivència d’aquests animals, fent que no es puguin sentir entre ells fins a la meitat del temps.

Soundscape Library (From ‘Sounds Too Many’). CC BY-NC. Copyright: Cortesia de Francesca Thyssen-Bornemisza i TBA21–Academy. Saber-ne més.

IMPACTE DEL MACROPARC EÒLIC MARÍ

La construcció prevista del macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord, des del Cap de Creus fins al Cap de Begur, podria suposar una amenaça per la fauna marina de la nostra costa. El pla d’ordenació d’espais marítims (POEM) actual estableix com a zona apta per la industrialització per l’aprofitament eòlic l’àrea que es troba entre els canyons submarins del Cap de Creus, el Golf de Roses, la badia de Pals i el del Cap de Begur, una zona que a més està rodejada d’àrees que tenen el més alt grau de protecció possible de l’Estat espanyol i és la zona amb més biodiversitat de tot el litoral català.

A Escòcia hi ha construïts els dos primers parcs eòlics marins flotants del mon, el Hywind Scotland, i el Kincardine, ambdós consten de només cinc aerogeneradors, i al litoral de Portugal també n’hi ha un altre, que consta de tres turbines. La major part dels projectes presentats a la nostra costa consten de 34 o 35 aerogeneradors, com el parc Tramuntana, excepte el projecte faraònic de Catwind que té un total de 82 aerogeneradors!

La instal·lació dels molins de vent al mar implica nombroses activitats que poden generar alts nivells de pressió sonora, afegits als elevats nivells de soroll ja existents provinents del trànsit marítim en general. Un cop construïts, i durant el seu funcionament, el fort soroll i vibracions provinents de les turbines i estructures de muntatge podrien afectar especialment als cetacis i altres animals que es trobin en aquesta zona de manera permanent o estacional, a través de les rutes migratòries.

A diferència del que podem pensar, els aerogeneradors flotants tenen un impacte en una àrea molt més amplia en comparació amb els molins ancorats al fons marí amb cimentació. Es necessiten 4 ancoratges formats per cadenes de més de 1000 m cada una. Aquestes catenàries d’amarratge no estan tenses sinó que depenen de la gravetat per crear tensió. Els mamífers marins desorientats pel fort soroll o poca claredat (terbolesa) de l’aigua provocada pel moviment de les cadenes tindrien encara un risc més alt de col·lisió contra aquestes estructures del parc eòlic i les embarcacions encarregades de les operacions de construcció i manteniment. 

Així mateix els kilòmetres de cable elèctric de Molt Alta Tensió (MAT submarina) també experimentaran un moviment diari constant segons les oscil·lacions de corrents i vents, causant un impacte devastador al fons marí. L’emissió de camps electromagnètics d’aquests cables poden afectar a cetacis, peixos i invertebrats que utilitzen els camps magnètics per la seva navegació. Descobreix més informació al nostre article Model energètic equivocat.

– – –

Fins a data de 30/10/2024 s’han presentat 7 projectes per un Macro Parc Eòlic Marí a la Costa Brava. Destaquem en especial el darrer projecte promogut per REPSOL que contempla ubicar 76 aerogeneradors de 413 m d’altura al Golf de Roses i la Badia de Pals i passar la línia d’evacuació de Molt Alta tensió aèria pel municipi de Pals. Es preveu una línia de 25 quilòmetres entre la platja del Racó de Begur i La Farga, al Gironès. Altres zones afectades: Bordils, Flaçà, Foixà, Fontanilles, Gualta, Rupià, Sant Joan de Mollet, Serra de Daró i Ullastret.

COM AJUDEN LES BALENES A LLUITAR CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC?

Les balenes, com els rorquals, son dels animals més grans del món, amb vides molt longeves, i protagonistes de llargues migracions anuals. Juguen així, un paper importantíssim en la mitigació del canvi climàtic, ajudant a la circulació de nutrients per tot l’oceà, i en la transferència de CO2 atmosfèric a les profunditats dels oceans. Els científics han estimat que la capacitat d’una balena per capturar carboni de l’atmosfera és equivalent a la de milers d’arbres. Quan moren, les seves restes cauen al fons dels oceans i es dipositen al llit marí, conservant el carboni que han emmagatzemat durant la seva vida a l’interior dels seus cossos.

Per altra banda, els seus excrements, rics en nutrients com ferro i nitrogen, serveixen com a aliment del fitoplàncton, que a través de la fotosíntesi, absorbeix una gran quantitat de CO2 i aporta quasi el 50% de l’oxigen que respirem a l’atmosfera.

Aquests beneficis, doncs, es poden fer extensibles a tot l’ecosistema marí. Els mars i oceans absorbeixen CO₂ de l’atmosfera i alliberen O₂, i per tant, si els cuidem, són una manera natural de lluitar contra el canvi climàtic. Per això, s’han d’avaluar sempre els riscos d’alterar aquests ecosistemes ja que potser els beneficis potencials de construir un parcs eòlic no superen els beneficis naturals que proporcionen les àrees marines on els volem instal·lar i els animals que hi viuen.

LA IMPORTÀNCIA DEL CORREDOR DE MIGRACIÓ DE CETACIS

El Mediterrani és un dels pocs llocs del món on es pot observar una diversitat tan impressionant de cetacis. Al mediterrani català hi viuen el dofí llistat (Stenella coeruleoalba), el dofí comú (Delphinus delphis), el dofí mular (Tursiops truncatus),  el cap d’Olla Gris (Grampus griseus), el cap d’olla negre (Grampus melas), el catxalot (Physeter macrocephalus), el rorqual comú (Balaenoptera physalus) i la balena de Cuvier (Ziphius cavirostris).

El corredor de migració de cetacis és una franja contínua d’aigües marítimes d’uns 45.000 km2 que s’estén entre la costa catalana i valenciana, i l’arxipèlag balear. És un espai amb un alt valor ecològic, no només per ser utilitzat com a zona de pas migratori pel rorqual comú cap a les seves àrees de cria i alimentació al nord de la Mediterrània, sinó també perquè és un hàbitat i una zona d’alimentació per a un ampli ventall d’altres cetacis, a més de diverses espècies com la tortuga babaua, taurons i aus marines.

Aquest corredor ha esdevingut una Àrea Marina Protegida amb l’objectiu de salvaguardar les poblacions de cetacis que habiten o migren a través d’aquesta àrea i assegurar-se que les àrees crítiques per al cicle de vida dels cetacis es mantinguin intactes.

Tanmateix, l’única mesura que contempla l’actual protecció és la prohibició de prospeccions d’hidrocarburs, deixant fora regulacions per exemple que limitin el trànsit marí, causant morts per col·lisions i contaminació acústica. No només això, sinó que l’àrea protegida deixa fora zones d’importància crucial pels cetacis com la badia de Pals i Roses fins al canyons submarins. N’és un exemple, els albiraments recents de l’associació Noa de zífids o balenes de Cuvier a Begur i Palamós, concretament el canó de la Fonera, una espectacular vall submarina, de 50 metres de longitud i 2000 metres de profunditat, i a on es creu que hi ha una població estable d’aquests cetacis. Declarar zona apta per a la construcció de parcs eòlics flotants, una àrea que està al voltant dels espais protegits amb més biodiversitat de tot el litoral català, pot afectar greument la fauna i flora marina que es vol protegir. Els animals no hi entenen de fronteres, i ens hauríem d’assegurar que les espècies vulnerables i amenaçades puguin anar d’una zona protegida a una altra sense haver de travessar àrees que suposin un perill per elles.

A la darrera Cimera de Biodiversitat de les Nacions Unides, celebrada a Montreal el 2022, es va establir l’objectiu de preservar el 30% dels oceans abans del 2030. A dia d’avui, però, només el 0,01% del nostre mar està completament protegit.

El rorqual comú és un dels animals més grans del nostre planeta i que mai han existit. Contemplar aquestes criatures majestuoses en el seu hàbitat natural és ser testimoni de les meravelles del món marí i que tan a prop tenim. Estem fent prou per protegir-los?

Data de creació de l’article: 30/10/2024.

Foto de capçalera: Ejemplar de rorqual comú. Font (Generalitat de Catalunya).

NO ABAIXEM LA GUÀRDIA

Necessitem el teu suport per poder continuar defensant i alertant sobre les diverses amenaces que tenen lloc a la Platja de Pals.

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.