Dofins emmalaltint

Els dofins ratllats freqüenten la platja de Pals, tot seguint els bancs de peix blau. Però aquesta vegada n’hem trobat un a la sorra.

El darrer novembre, ens hem trobat aquest dofí ratllat -Stenella coeruleoalba-, mort al límit del Parc Natural, a la platja de Pals. Una vegada alertat el servei d’emergències, l’equip de Clínica i Rescat de la @fundaciocram, l’ha traslladat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per determinar les causes amb una necròpsia.

Aquest dofí, viu allunyat de la costa, a partir de les 10 milles, en profunditats superiors als 150 metres. En àrees com la Costa Brava, on la plataforma és reduïda i abrupta, és freqüent trobar-lo a menys distància, seguint un banc de peix blau. Aquest dofí, es distingeix per la part inferior ventral de color blanc o rosa, amb una o dues bandes de color blau fosc, que parteixen de l’ull a l’aleta cabal, i una o dues franges blaves més, que van des de darrere de les orelles fins les aletes pectorals. La part de darrere, al voltant de l’aleta dorsal, el meló i el musell, són de color blau fosc.

La causa principal de la mort d’aquesta espècie és la presència elevada de contaminants sintètics al cos, els bifenils policlorats o PCBs. Aquests contaminants s’han utilitzat en equips elèctrics, transformadors, pintures i segelladors. Persisteixen en el medi, bioacumulant-se en teixits grassos dels organismes marins. Arriben al mar, a través d’abocaments industrials, aigües residuals i escorrentia d’aigües pluvials. Aquest contaminant és immunodepressors, i els cetacis queden indefensos, davant d’infeccions, com el Morbillivirus del Dofí (DMV), molt contagioses. El 1990 i 1992, va provocar la mort de milers de dofins al Mediterrani. A més, l’any 1987, va eliminar el 50% de la població de dofins mulars a l’Atlàntic Nord.

COMPOSTOS ORGÀNICS PERSISTENS (PCB)

Els PCBs són compostos organoclorats. Constitueixen 209 congèneres, cadascun dels quals consta de 2 anells bencènics i de 1 a 10 àtoms de clor. Es formen mitjançant la cloració de diferents posicions del bifen.

Al principi, aquests compostos van ser comercialitzats àmpliament, per la seva alta estabilitat tèrmica i la resistència a la inflamabilitat. Per això, es va anar estenent als anys 50. Posteriorment, en descobrir-se els seus perniciosos efectes sobre la salut, com el poder cancerigen i altres efectes tòxics, va ser prohibit a partir del 1986.

Per aquest motiu, s’han utilitzat com a olis lubricants, dielèctrics, fluids hidràulics, resines aïllants, pintures, ceres o segelladors. Encara es poden trobar en equips i materials construïts amb anterioritat a la prohibició, com generadors i consumidors d’energia elèctrica.

Un estudi de la Societat Zoològica de Londres, junt amb investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), publicat per Scientific Reports, alerta sobre l’elevada concentració de PCB als cetacis d’aigües europees i catalanes.

«L’estudi ha permès obtenir una imatge global de les tendències dels darrers 25 anys. S’ha pogut veure, en el teixit de cetacis, que els nivells actuals de PCB, 30 anys després de la seva prohibició, són excessivament elevats en aigües europees, tant a l’Atlàntic com el Mediterrani, sent en aquest mar molt més elevat», segons un dels investigadors, Àlex Aguilar, director de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat, de la Universitat de Barcelona (IRBio-UB).

ESPÈCIES MÉS AFECTADES

El treball està basat en estudis de mostres de teixit de 1.081 cetacis, entre balenes, dofins i marsopes, i ha permès establir que les orques –Orcinus orca-, dofins mulars –Tursiops truncatus– i dofins ratllats –Stenella coeruleoalba– contenen les concentracions més altes de PCB.

En concentracions elevades, tenen efectes negatius a les espècies marines. Són potents immunodepressors, interfereixen en la reproducció i el creixement dels animals i provoquen problemes hepàtics i hormonals. Al Mediterrani i a la costa catalana, les elevades concentracions de PCB van estar darrere de la mort de milers de dofins els anys 90. Encara recordem la mort, lenta i cruel, d’un dofí ratllat, l’any 90, que va nedar fins les nostres mans, plorant, per passar els darrers minuts de vida.

Els compostos orgànics persistents i altres contaminants marins es magnifiquen a través dels nivells tròfics. Als depredadors, que estan més amunt de la cadena trófica, són particularment susceptibles als seus efectes nocius. Un altre estudi publicat el 2018 a la Revista Science, liderat pel científic Jean-Pierre Desforges, demostra els seus efectes sobre la reproducció i la funció immunitària. Amenacen la viabilitat de més del 50% de les poblacions d’orques al món i, particularment, a les poblacions a prop d’àrees industrialitzades.

Per això, demanem l’ampliació, fins al Corredor de Migració de Cetacis de la Mediterrània, de les àrees marines protegides als Parcs Naturals del Montgrí, les Illes Medes, Baix Ter, Aiguamolls i Cap de Creus, prohibint-ne la seva industrialització.

Data de creació de l’article: 20/03/2026.

NO ABAIXEM LA GUÀRDIA

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.