Cetacis que moren pel trànsit marítim

Davant de la nostra sorpresa, el darrer octubre, un catxalot va aparèixer mort a la platja de Pals amb brutals ferides. El trànsit marítim i la contaminació acústica són la principal causa de mortalitat dels cetacis al litoral gironí.

L’octubre de 2025, vam trobar un catxalot de grans dimensions mort a la platja de Pals amb unes brutals ferides provocades per una hèlix gegant.

Al sud de la badia de Pals, es troba l’inici del Canyó de la Fonera. Es tracta d’un abrupte penya-segat marí amb un fort pendent, que baixa ràpidament de 200 a més de 2.000 metres de profunditat. Té una vital importància per la seva biodiversitat d’esponges, gorgònies, coralls blancs de profunditat i invertebrats. Alhora, grans cetacis com catxalots i rorquals, troben aquí el seu refugi.

A poca distància de la platja de Pals, es troba una de les principals rutes marítimes de navegació d’embarcacions de gran tonatge al Mediterrani. Una autèntica autopista de vaixells que passen a alta velocitat. L’autopista passa entre l’Àrea Marina Protegida del Corredor de Migració de Cetacis i les AMPs de Muntanyes de Begur, Illes Medes i Montgrí.

El catxalot (Physeter macrocephalus) és el depredador més gran del planeta, la balena més grossa dins del grup de cetacis dentats. El mascle pot superar els 18 metres i pesar més de 60.000 kg. Es submergeix durant 35 a 90 min a una profunditat de 310 a 920 m, tot i que pot superar els 3.000 m.

CORREDOR DE MIGRACIÓ DE CETACIS

L’Àrea Marina Protegida del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani abasta una superfície marina similar a la mida d’Aragó. Discorre d’Alacant fins a Girona i en paral·lel a l’arxipèlag Balear.

El corredor s’estén al nord des del cap de Creus a Girona, fins al cap de la Nau a Alacant, pel sud. Per l’est, delimita paral·lel a 13 km de la costa de les illes d’Eivissa, Mallorca i Menorca. Per l’oest, també paral·lel, a una distància de més de 38 km de la costa catalana i valenciana.

Això és una franja contínua d’aigües marítimes de 46.385 km2 de superfície. Amb una mitjana d’uns 85 km d’amplada, discorre entre la costa peninsular i l’arxipèlag Balear. Aquestes aigües representen un gran valor ecològic. Constitueixen un corredor de migració de vital importància per a la supervivència dels cetacis a la Mediterrània Occidental.

BIODIVERSITAT AL CORREDOR

CETACIS

El corredor és una zona de pas migratori pel rorqual comú (Balaenoptera physalus) que manté unes pautes migratòries concretes. Això és, per les seves àrees de cria i alimentació al nord del Mediterrani.

També acull gran diversitat d’espècies de cetacis que no es regeixen per unes pautes migratòries conegudes. Tot i això, sabem que és l’hàbitat i la zona d’alimentació del catxalot (Physeter macrocephalus) i la iubarta (Megaptera novaeangliae). També del dofí mular (Tursiops truncatus), el dofí ratllat (Stenella coeruleoalba) i el dofí comú de musell curt (Delphinus delphis). Alhora trobem cetacis bussejadors de profunditat com el Cap d’olla gris (Grampus griseus) i el Cap d’olla negre d’aleta llarga (Globicephala melas). Així com el Zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris) i el rorqual d’aleta blanca (Balaenoptera acutorostrata).

TORTUGUES

Pel que fa a les tortugues marines (Chelonioidea) hi trobem la tortuga boba (Caretta caretta), la tortuga verda (Chelonia mydas) i la tortuga llaüt (Dermochelys coriácea).

AUS MARINES

Hi trobem diverses aus marines protegides com la baldriga cendrosa (Calonectris borealis) i la baldriga cendrosa mediterrània (Calonectris diomedea). Altres aus marines són el fumarell carablanc (Chlidonias hybridus), el fumarell negre (Chlidonias niger) i l’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus). A més la gavina de bec prim (Chroicocephalus genei), la gavina capnegra mediterrània (Ichthyaetus melanocephalus), el gavià argentat (Larus michahellis) i la gavina riellera (Chroicocephalus ridibundus).

També el cormorà o corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis o Phalacrocorax aristotelis), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo) o el corb marí pigmeu (Microcarbo pigmeus) (Phalacrocorax aristotelis desmarestii). Així com el xatrac comú (Sterna hirundo), el xatrac menut (Sternula albifrons) i, més a arxipèlag, la baldriga baleàrica (Puffinus mauretanicus).

AUS MIGRATORIES

Altres aus migratòries que utilitzen aquest corredor són la cigonya negra (Ciconia nigra), la cigonya blanca (Ciconia ciconia), l’agró roig (Ardea purpurea), el flamenc rosat (Phoenicopterus roseus), el becadell sord (Lymnocryptes minimus), el becadell comú (Gallinago gallinago), el becadell gros (Gallinago media), el puput (Upupa epops), l’aligot vesper (Pernis apivorus), el pardal de bardissa (Prunella modularis), el falcó d’Elionor (Falco eleonorae), la becada (Scolopax rusticola), la griva (Turdus pilaris), la fredeluga (Vanellus vanellus), el blauet (Alcedo atthis), el xibec cap-roig (Netta rufina), la merla (Turdus merula), l’alosa (Alauda arvensis), l‘ànec collverd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), el bitó comú (Botaurus stellaris) o el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

PROTECCIÓ

Les espècies que utilitzen aquest corredor estan incloses al Llistat d’Espècies Silvestres a Règim de Protecció Especial. A més, el rorqual comú, el catxalot comú, el cap d’olla negre, el dofí mular o la tortuga boba són “vulnerables” al Catàleg d’Espècies Amenaçades. Ambdós llistats estan regulats pel Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, al Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades i al Catàleg de Fauna Salvatge de Catalunya (Decret 172/2022).

Des de l’any 2022, totes les espècies esmentades estan incloses a la llista d’espècies en perill o amenaçades de l’Annex II del Protocol de Zones Especialment Protegides d’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM). Per tant, cal garantir el manteniment de cadascuna d’aquestes espècies, en un estat de conservació favorable. Tot i això, fins al moment, encara no existeix cap Pla de Gestió de conservació específic ni genèric per cap d’aquestes espècies dins d’aquest àmbit.

L’objectiu és protegir dels efectes que s’associen al soroll submarí a la gran diversitat d’espècies de cetacis. La protecció cal extendre-la a aus i tortugues marines que utilitzen la zona com a pas migratori i la resta d’espècies valuoses d’aquest punt calent de la biodiversitat mundial. Entre la costa i l’àrea protegida hi ha un intens trànsit marí i l’Estat encara no ha garantit la correcta gestió de les àrees protegides.

PAPER MULLAT

Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica: «la declaració implica la presa de mesures perquè la protecció sigui efectiva. Per exemple, «un pla per reduir el soroll marí, o la prohibició de noves prospeccions d’hidrocarburs». D’aquesta manera, segons el Miteco, «ens acostem al 13% d’aigües marines protegides». Això és «per sobre de l’objectiu del 10% fixada per la Convenció de Biodiversitat de l’ONU per al 2020».

La majoria de les AMP només estan protegides sobre el paper. Això és degut a una manca de gestió efectiva i la lentitud per aprovar-se els diferents Plans de Gestió de les AMP.

El nou objectiu de la Convenció de Biodiversitat a l’ONU obliga a protegir el 30% de les aigües marines i el 10% amb protecció estricta. Actualment menys de l’1% de les aigües gaudeixen de protecció estricta, amb un Pla de Gestió aprovat i vigent.

El règim de protecció preventiva estableix la prohibició d’utilitzar sistemes actius destinats a la investigació geològica subterrània. La prohibició és tant per mitjà de sondes, aire comprimit o explosions controlades, com per mitjà de perforació subterrània.

Es prohibeix qualsevol mena d’activitat extractiva d’hidrocarburs. En aquesta prohibició es fa l’excepció als permisos de recerca o explotació en vigor. La delimitació és insuficient per garantir la supervivència d’aquestes espècies. L’àrea ubicada entre el litoral i el corredor de més de 38 km és excessivament àmplia i no té cap regulació i no està gestionada.

PLA DE GESTIÓ INEXISTENT

El Reial decret 699/2018 va aprovar l’àrea protegida del corredor de migració de cetacis. Aquesta llei, establia un màxim de 3 anys per a l’aprovació d’un pla de Gestió. L’espai es va incloure en la Llista ZEPIM del Conveni de Barcelona el juny de 2018. Abans del 30 de juny de 2021, s’hauria d’haver aprovat aquest pla.

La realitat és que els cetacis moren pel trànsit marítim a litoral gironí. El Pla encara no s’ha elaborat i les mesures preventives són insuficients. No s’ha regulat el trànsit marítim ni la pesca dins d’aquesta àrea, ni s’ha activat un programa de vigilància específica.

La Disposició cinquena del Reial decret, determina que les mesures incloses en la norma no suposen cap increment de dotacions, retribucions ni altres despeses de personal. Com hem dit, aquesta àrea d’aigües marítimes té una superfície de 46.385 km2 i per la seva correcta gestió, cal incrementar dotacions i personal.

FISIOLOGIA DELS CETACIS

La contaminació acústica submarina posa en risc la supervivència de les poblacions de fauna marina i especialment dels cetacis.

Els cetacis tenen una especial fisiologia, ja que depenen del so per al desenvolupament de totes les seves activitats.

Utilitzen els sons i ultrasons per activitats vitals com ara l’orientació espacial, l’alimentació, la comunicació, la reproducció i cria. Aquesta norma, amb la seva regulació preventiva, no ha fet disminuir aquest impacte en la contaminació acústica ni disminueix el risc de col·lisió. Això fa que els cetacis morin pel trànsit marítim.

TRÀNSIT MARÍTIM I SOROLL

El trànsit marítim massiu d’embarcacions i la pesca d’arrossegament, tenen un impacte sobre els cetacis a causa de la contaminació acústica i risc de col·lisió. Els cetacis moren pel trànsit marítim al litoral. La futura industrialització del mar amb l’eòlica marina a la Costa Brava en aigües catalanes i la Costa Bermeja a França, representa un nou risc.

Els cables submarins i les futures centrals eòliques marines flotants. Els aerogeneradors i les catenàries i ancoratges de subjecció seran de grans dimensions, també posen en risc la biodiversitat i la supervivència dels cetacis dins i fora del corredor.

En relació amb el sector de les telecomunicacions, gran part de les connexions es fan a través de cables submarins. Aquests són especialment importants en territoris insulars, com els arxipèlags de les Canàries o les Balears, que queden aïllats del continent. Els cables són, sobretot, de fibra òptica, però també elèctrics.

La Costa Brava té un intens ús pesquer. En la següent imatge podem veure els caladors de pesca al cap de Creus, Golf de Roses, badia de Pals i Palamós.

PLA D’ORDENACIÓ MARINA (POEM)

El Pla d’Ordenació Marina aprovat pel Ministeri preveu la badia de Pals i golf de Roses com l’àrea marina preferent per l’eòlica marina. És una de les àrees amb més biodiversitat d’aquesta demarcació marina i del Mediterrani. El LeB 1, davant de les costes de Girona, té una superfície de 250 Km2 a una distància de 12 Km de la costa. Les aigües tenen una profunditat d’entre 100 i 500 m.

Segons diferents estudis científics, l’impacte sobre els cetacis, el corredor i la resta d’hàbitats i espècies, serà molt important. A tot això, cal afegir la manca de gestió de les àrees protegides, la pesca d’arrossegament i els cables submarins elèctrics. El trànsit marítim és especialment important dins d’aquesta àrea, entre el litoral peninsular i el corredor de cetacis.

CONEIXAMENT CIENTÍFIC

L’any 2022, prestigiosos científics com Antonio Turiel, Josep Lloret, Rafael Sardà, Elisa Berdalet, Josep Maria Gili i Ana Sabatés, que han estudiat el mar de l’Empordà, van comparèixer a la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya. Aquests científics van alertar de les conseqüències devastadores vers els cetacis i altres espècies amb la implantació de macroparcs eòlics marins al golf de Roses i la badia de Pals. Podeu trobar les seves intervencions aquí.

En aquesta darrera imatge, es pot veure la densitat de navegació recreativa al golf de Roses durant l’any 2018. Això es calcula amb el nombre de posicions per km2, en tant per un amb relació al nombre d’instantànies utilitzades. D’aquesta manera es pot veure com les àrees marines protegides són just les que més densitat de navegació tenen.

L’ampliació dels límits del Parc i una millor gestió, podrien revertir aquesta situació. Demanem l’ampliació urgent dels límits del Parc Natural. L’ampliació s’hauria de fer al llarg de l’àrea marina protegida a la platja de Pals i les Muntanyes de Begur fins al corredor de cetacis. Cal una regulació adequada del trànsit marítim dins d’aquesta àrea, i que sigui una zona d’exclusió d’industrialització, lliure de centrals eòliques marines.

Totes les fotografies del catxalot © bombers de Palafrugell.

Data de creació de l’article: 21/03/2026.

NO ABAIXEM LA GUÀRDIA

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.