El 15 de febrer de 2021 es va publicar el Projecte del nou Passeig marítim de Griells a la Pletera, a prop de l’Estartit, a la badia de Pals, dins el Terme Municipal de Torroella de Montgrí, al BOE-B-2021-7096 elaborat per l’empresa DOPEC, mitjançant la construcció d’una nova passarel·la elevada sobre pilars amb traçat paral·lel a la línia de la costa que travessarà hàbitats dunars molt fràgils i amenaçats, de gran interés ambiental.
L’Associació Salvem la Platja de Pals, entre altres entitats i particulars, s’oposen a la construcció d’aquest nou passeig pel seu elevat impacte ambiental, la manca de necessitat, ja que els dos indrets es troben actualment connectats per la platja i dos camins més a l’interior, per fora de les dunes, i certes consideracions de caràcter econòmic, legal i ètic.
Aquest article és un resum de les diverses al·legacions que s’han presentat per fer-hi front i donar a conèixer l’impacte que tindrà sobre el medi natural, el sistema dunar i la seva vegetació, molt necessària davant la pujada del nivell del mar i les tempestes, cada vegada més freqüents a la badia de la Platja de Pals.
UNA AL·LEGACIÓ NATURAL
El projecte afirma explícitament en el seu apartat d’objecte del projecte la següent descripció:
«El principal objetivo del proyecto es llevar a cabo la ejecución del paseo marítimo que permita comunicar las urbanizaciones Griells y la Pletera, conjuntamente con la renaturalización de las zonas Dominio Público Marítimo Terrestre (D.P.M.T) que actualmente son ocupadas por el camping El Molino. Se pretende mejorar la accesibilidad, actuar frente a las ocupaciones de la DPMT, dar protagonismo a peatones y bañistas, mejorar los servicios de la playa, conseguir la máxima integración en el entorno natural, conservar la playa y promover la sostenibilidad.»
El projecte diu: «En la actualidad, no existe un paseo peatonal que permita comunicar el paseo de Griells con la zona de la Pletera, por lo que los usuarios se ven obligados a caminar por la playa por el exterior del vallado del camping El Molino, con el consiguiente deterioro que ello produce sobre el sistema dunar.» [1] Però actualment Griells i la Pletera estan connectats a través de tres vies: primer, la mateixa platja que és de sorra i actualment poc freqüentada, l’avinguda de les Illes Medes, que uneix per terra i de manera lineal Griells i la Pletera i, més a l’interior, la carretera Fonda. Una simple adequació d’un d’aquests vials existents que es troben fora de la platja i les dunes, amb un espai reservat exclusivament als vianants, faria totalment innecessari haver de construir un nou passeig per sobre les dunes a preservar.
1 – Memòria, pàg. 1.
Els sistemes dunars són especialment importants per aturar l’avançament del mar i la regressió de la platja en un context d’augment del nivell del mar i de les tempestes intenses.
L’objectiu principal de les múltiples figures de protecció que té aquesta zona de la bahia de la Platja de Pals és evitar la degradació i desaparició de les dunes i la seva flora i fauna, un hàbitat actualment molt excepcional al litoral peninsular i la conca mediterrània, amb un alt grau de raresa i alt grau d’amenaça. Per aconseguir-ho, cal adoptar mesures efectives que evitin el trepig i la sobrefreqüentació de persones i animals domèstics, objectiu que es contradiu clarament amb la construcció d’aquest nou passeig que preveu travessar l’hàbitat dunar.
El projecte no preveu cap mesura que afavoreixi l’acreció i estabilització de les dunes, i la delimitació efectiva dels sistemes dunars existents i els elements destinats a la seva delimitació són insuficients per a evitar-ne l’accés, moltes vegades promogut per la mateixa administració [2, 3] o negocis privats propers, com el càmping «El Molino» [4].
Concretament, es vol delimitar aquest àmbit amb una corda subjectada per una filera de posts en creu, insuficient per a evitar l’accés d’animals domèstics que freqüenten l’espai sense corretja, posant en risc espècies en perill d’extinció com la Stachys maritima o el Corriol Camanegre, que utilitza aquestes dunes per nidificar a l’inici d’estiu.
2 – «Els usuaris de la platja per a gossos de Griells, a l’Estartit, demanen més espai». Diari de Girona, 25.8.2019. Consultar PDF.
3 – «Platges catalanes on pots portar el gos sense problemes». Nació Digital, 3.9.2020.
4 – La web del càmping no esmenta que es puguin allotjar animals domèstics, tanmateix hi ha diferents referències a altres pàgines web on sí apareix aquesta informació: «Se admiten mascotas» o en aquesta altra: «Càmping Caravaning El Molino, és el càmping més proper a la platja de La Griells. Accepta animals a parcel.les d’acampada. Animals admesos als bungalous i allotjaments».
El lloc on es vol empleçar el nou passeig marítim té el grau més alt de protecció ambiental: Xarxa Natura 2000 (XN 2000), dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (PNMMBT). La Llei 15/2010 del Parlament de Catalunya, per la qual s’aprova la creació del Parc Natural [5] exigeix l’aprovació d’un Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG) en el termini d’un any, després de l’entrada en vigència del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge (PEPMNP), que havia d’aprovar-se en un termini màxim de dos anys, aprovació que, després de més de deu anys, encara no s’ha produit, malgrat l’obligatorietat marcada per la pròpia Llei. Són aquests instruments els que haurien d’establir quina mena d’actuacions es poden dur a terme al Parc Natural i planificar l’ordenació i usos de les diferents zones. A manca d’aquest PRUG i PEPMNP, són d’aplicació les disposicions relatives al PEIN i la XN 2000.
5 – Publicada al DOGC 5642. 3.6.2010.
En aquest sentit no ha sigut quantificat adequadament l’impacte que tindrà la sobrefreqüentació dels usuaris d’aquest passeig marítim sobre l’Hàbitat d’Interès Comunitari (HIC) Prioritari, emparat pel codi de la ZEC o LIC (codi ZEPA: ES5120016). Això contravé l’article 6 de la Directiva Hàbitats, desenvolupada posteriorment per a una millor interpretació [6].
6 – «Gestión de espacios Natura 2000 Disposiciones del artículo 6 de la Directiva 92/43/CEE, sobre los hábitats (2019/C 33/01)». DOUE 2019/C 33/01 de 25 de gener del 2019.
Al projecte no es consideren les espècies que actualment trobem a l’espai, incloses en l’Annex II de la Directiva Hàbitats, el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, ni les Espècies silvestres en règim de protecció especial i el Catàleg d’espècies amenaçades que quedaran afectades durant l’execució de les obres i, després d’aquestes, durant el seu funcionament, ni quina és la la representativitat, presència i comportament d’aquestes espècies en les diferents èpoques de l’any. Això no permet adequar el disseny de la infraestructura, posant en perill la fauna i flora existents, i no permetent una planificació adequada que disminueixi l’afectació a la biota.
No s’ha previst la contractació de cap professional en matèria ambiental ni botànica per verificar, planificar i contemplar la supervisió d’operacions sobre la biota de l’espai.
El projecte preveu la retirada d’espècies al·lòctones, prenent un grau de compliment molt més estricte que el que plantegen els objectius del PEIN a aquest efecte, que el restringeix a les Espècies Exòtiques Invasores. De les tres espècies que el projecte defineix com al·lòctones, només una està inclosa al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores: la canya americana (Arundo donax L. 1753).
Malgrat el projecte preveure contractar personal de supervisió de l’obra, i tècnics com ara topògrafs, enginyers i arquitectes, no s’ha previst la contractació de cap professional en matèria ambiental o botànica per supervisar les obres i evitar que aquestes afectin negativament la biota protegida de l’espai.
D’altra banda el projecte tampoc aborda l’objectiu del PEIN (ES5120016 El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter, Direcció General de Polítiques Territorials [DGPT], Departament de Territori i Sostenibilitat) per als hàbitats de 2210 Dunes movents del cordó litoral, que amb borró (Ammophila arenaria) es fixen, entre altres els següents objectius:
Minimització del risc d’erosió.
Ubicació de les zones d’oci allunyades de l’hàbitat.
Protecció del cordó dunar mitjançant senyalització o tancaments perimetrals.
El projecte no assoleix aquests objectius durant l’execució de l’obra, ni durant la seva vida útil i la posada en funcionament de la nova infraestructura.
El traçat del projecte, que inclou passarel·les, tramats i escales sobre el cordó dunar, augmentarà la sobrefreqüentació a l’hàbitat a protegir, amb l’arribada de ciclistes, corredors, transeünts, animals domèstics, així com altres usos esportius i d’oci, fet que es contradiu amb els anteriors objectius de la DGTP.
El nou passeig s’ubica dins la línia de ribera, afectada a les inundacions i temporals marítims. Aquest tram ha sofert una progressiva regressió de la línia costanera de baixamar entre els anys 1946 i 2020. Aquesta situació ha sigut especialment lesiva per la urbanització de Griells, que ja ha sigut objecte de diverses intervencions amb despesa de recursos públics per refer les estructures de defensa (escullera) [7, 8, 9].
L’ampliació de l’escullera i la ubicació de la passarel·la (…) representa un increment de la longitud afectada pels temporals cosa que representaria un increment en les tasques de manteniment i reconstrucció dels danys ocasionats per raó d’aquests temporals, pràcticament anual.
Aquesta escullera s’ha reparat en diverses ocasions i amb la construcció d’aquest passeig s’hauran de fer més actuacions periòdicament, com ara reconstruccions i ampliacions de l’actual escullera, reparacions de la nova passarel·la del passeig i transvasaments de sorra, cosa que suposa un increment del cost de manteniment. Quan s’hagin de fer dragatges i aportacions de sorra, existeix un elevat risc d’afectar les praderies submarines parcialment protegides de Cymodocea Nodosa Asch. i [10] Posidònia oceànica (L.) Delile [11] ubicades a la zona infralitoral just davant l’àmbit del passeig, que poden comportar canvis negatius a les espècies que utilitzen les praderies com a refugi i cria, i indirectament en els recursos pesquers. Les praderies de posidònia són la millor barrera natural que atenua l’agressivitat dels temporals, que cada vegada seran més freqüents i violents a la Platja de Pals amb l’escalfament del planeta.
7 – «Acaben l’obra per refer el passeig dels Griells». El Punt Avui+, 13.1.2016.
8 – «Obra de emergencia para reparación del paseo de Griells en el Estartit». MITECO.
9 – «Escullera provisional al passeig dels Griells de l’Estartit». Diari de Girona, 3.4.2013. (Consultar PDF).
10 – B. Hereu, C. Linares, D. Díaz, J. L. Riera, A. Rodríguez, L. Navarro, E. Aspillaga, M. Canals, D. Amblàs, «Cartografia de les praderies de Cymodocea nodosa al golf de Pals», 2012. Univ. De Barcelona, Dip. De Girona, Obra Social «la Caixa».
11 – J. Romero, M. Pérez, T. Alcoverro «L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes: més de trenta anys d’estudi».
L’ampliació de l’escullera i la ubicació de la nova passarel·la representa un increment d’infraestructures dins l’àmbit afectat pels temporals, cosa que representa un increment en les tasques i el cost del manteniment i reconstrucció dels danys ocasionats per aquests temporals, pràcticament anual, contradint la Llei de Declaració del PNMMBT [12]. Ampliar una obra que s’haurà de refer constantment contravé també la sostenibilitat econòmica d’aquesta infraestructura, i augmentarà els impactes sobre l’espai natural, no només durant la seva execució inicial, sinó en cada episodi de reparació i reconstrucció, fins a la decisió, inexorable, del seu definitiu abandonament i desmantellament, a la fi de la seva vida útil.
El projecte estima una vida útil de la infraestructura de vint-i-cinc anys per l’afectació pels embats de les onades derivades dels temporals marítims dins el traçat previst per l’obra, com s’han anat produint anualment els darrers cinc anys.
L’energia alliberada durant els temporals per l’embat de les onades sobre els pilons de fonamentació i la regressió de la línia costanera estimada en -0,92 m/any per aquest tram de costa de la Platja de Pals, no s’estima en aquest projecte al llarg de la vida útil de la infraestructura sobre l’estabilitat dels pilars de fonamentació que es soterraran en terrenys sedimentaris, constituïts majoritàriament per sorres de gra mitjà i fi, ni es fa cap previsió del cost de manteniment d’aquests desperfectes, més que previsibles, segons els informes incorporats a l’estudi, ja que el límit superior actual de la nova obra es situa a vint metres del límit actual [13].
13 – Ortofotografia del vol del juny del 2018, Id. Full: 314-94, ICGC. (Consultar PDF).
No hi ha cap previsió de quin serà el cost de manteniment anual d’aquesta infraestructura, ni el cost del seu previsible desmantellament, i si aquest és reversible. No s’ha descrit adequadament quina és la dinàmica duna/platja que es produeix avui dia en aquest tram durant el procés d’acreció o regressió dunar. No s’avalua el paper que juga la part inundable de rereduna o com afecten les activitats econòmiques realitzades a la propietat privada dins la zona de ribera marítimo terrestre, classificades com a «antigues maresmes», o els factors que estan afavorint la deflació del front dunar. Així doncs, no es pot fer un disseny orientat a la preservació dunar si no s’estudien quines són les causes que afecten negativament la dinàmica dunar d’aquest tram.
D’altra banda, segons el capítol 4 del Manual publicat per la Dirección General de Costas [14] els processos d’urbanització com aquest són una clar impacte que ha provocat la desaparició definitiva dels nostres sistemes dunars.
14 – «Manual de restauración de dunas costeras». Cap. VI, Dirección General de Costas.
Dels espais a preservar del projecte aproximadament el 43% de la superfície resultarà coberta per (…) passeres amb la consegüent afectació al desenvolupament vegetal projectat que requereix la irradiació solar i l’aportació de precipitacions.
És força probable que aquestes estructures que es preveuen instal·lar afectin d’una manera substancial la direcció dels fluxos i la intensitat del vent a un nivell proper a la superfície dunar i que provoquin una desestabilització de la dinàmica eòlica de les dunes que es pretenen conservar.
En una recent tesi doctoral s’avalua l’estat de conservació dunar de la platja de Pals a Griells qualificant-se l’espai d’una alta densitat amb tendència a la desaparició, malgrat la seva recuperació recent [15]. És positiu que el projecte prevegui els accessos transversals des de la línia de ribera fins al batent de les onades mitjançant escales o passarel·les delimitades i l’abalisament amb una limitació de l’accés a les dunes degradades, que tindran com a resultat previsible una millora en l’aparició i constitució de morfologies dunars.
15 – Carla Garcia Lozano, «Els sistemes dunars de la costa catalana. Evolució històrica, estat actual i potencial de restauració». 2019, Tesi doctoral – CC BY-NC-ND 4.0.
Tanmateix el projecte suposa la instal·lació d’una superfície opaca sobre els espais on es preveu construir el passeig marítim, amb una cobertura prevista de 1.415,18 m2, més 196 m2 de les passarel·les transversals, sobre un total de 3.750 m2 d’espai de preservació dunar, és a dir, que dels espais a preservar del projecte, el 43% de la superfície resultarà coberta per noves passeres, amb la consegüent afectació al desenvolupament vegetal dunar que requereix d’irradiació solar i aportació de precipitacions, imprescindible per fixar les dunes.
Així mateix, les estructures que es preveuen instal·lar afectaran de manera substancial la direcció dels fluxos i la intensitat del vent a la superfície dunar i provocaran una manca d’aportació de nous sediments i desestabilització de la dinàmica eòlica de les dunes que es pretenen preservar.
Per tot plegat, la millor alternativa al nou passeig marítim és no construir-lo sobre els hàbitats dunars protegits, evitant una nova passarel·la elevada amb traçat paral·lel a la línia de costa, sinó millorar els dos camins existents més a l’interior de l’avinguda de les Illes Medes i la carretera Fonda, que actualment uneixen els Griells i la Pletera, amb un espai segregat d’ús exclusiu pels vianants. A més, s’haurien de canalitzar els fluxos dels visitants de manera perpendicular a la ribera i la línia de costa, un abalisament que limiti de manera efectiva el trepig dels cordons dunars per part dels usuaris i les seves mascotes i eliminar el talús que preveu el projecte per a la configuració de la nova rampa al sector nord.
Al projecte no s’hi preveuen instal·lacions d’enllumenat públic. En principi, aquesta decisió podria semblar del tot coherent amb la intenció manifestada d’afectar el mínim possible el medi natural, estalviar consums i manteniments i, fins i tot, fer més atractiu aquest itinerari, durant la nit. Però el problema és que aquest passeig formarà la part final d’un itinerari de vianants, que comença al Molinet i s’acaba a la Pletera, que a més a més d’una funció recreativa, haurà d’assumir un paper vertebrador i de lloc de pas per arribar a les cases de La Pletera, l’única manera qualificada d’arribar-hi a peu segura i apta per a tothom. En tot cas caldria intentar fer compatibles un mínim d’enllumenat amb el respecte al medi i la minimització de la contaminació lumínica, per exemple: balises baixes, detectors de moviments, horari limitat de funcionament, etc. La seguretat que donaría l’enllumenat minimitzaria l’ús generalitzat de vehicles.
Molta gent arriba a la platja dels Griells pel carrer Tulipa. Actualment l’única marera reglada d’arribar-hi és mitjançant l’escala metàl·lica que hi baixa des del passeig uns metres al nord del final de l’esmentat carrer. És un accés per a molta gent bastant incòmode i que, a més a més, ha esdevingut alguna vegada impracticable quan el mar deixa la platja amb una mínima expressió.
Abans hi havia, a tocar del final del carrer Tulipa, un camí de baixada, en bastant mal estat, que sortia paral·lel a la ribera del mar, direcció sud, que menava directament a la part més ampla de la platja, la que hi ha al davant del Camping El Molino. Anava molt bé.
En el projecte es preveu que la primera rampa de baixada des del passeig a la platja sigui bastant més al sud del final del carrer de manera que la gent que arribi des del carrer i vulgui o necessiti un bon accés, es veurà obligada a recórrer un tram de passeig cap a la Pletera relativament llarg. Aquesta qüestió és sobretot problemàtica per a les persones amb mobilitat reduïda, les quals, molt sovint, arribaran en vehicles que aparcaran a les places protegides que hi ha, o baixaran dels cotxes, al final del carrer Tulipa.
Al projecte hi són previstos quatre accessos qualificats des del càmping a la platja. Són quatre portes situades a la tanca, des de les quals, a través d’una escala, els campistes poden pujar al passeig i, des d’aquest, baixar a la platja amb l’altra gent, per les rampes que s’hi preveuen.
A part que no es considera gaire coherent que el projecte prevegi i pagui quatre portes amb les seves escales quan ara només n’hi ha una, i sense escales, pensem que la connexió entre aquestes portes i el passeig hauria de fer-se, amb una total continuïtat, de manera que els campistes no puguin escapar dels itineraris oficials, passar per sota del viaducte i travessar les dunes pel dret. S’estalviarien pujar el passeig i recorre’n un tram fins la rampa més propera. Aquesta possibilitat seria gairebé segura quan els campistes carreguessin els diversos artefactes que, sovint, s’utilitzen a la platja. Creiem que caldria canalitzar aquests quatre trajectes sense possibles escapatòries.
No voldríem perdre l’oportunitat de fer palesa la possibilitat que s’hagués pogut aprofitar la construcció del passeig, pel Departament de Costes, per tal que, simultàniament, fos obtinguda i implementada, per l’Ajuntament de Torroella, la zona verda que hi ha prevista des de fa molts anys a tocar del passeig i, fins i tot, part de la qual aquest trepitja.
Tot i que el càmping El Molino fa més de 50 anys que hi és, el planejament urbanístic de Torroella també fa molts anys que el col·loca en una situació de disconformitat, disconformitat que algun dia l’Ajuntament haurà d’afrontar i que, òbviament, s’hagués pogut abordar, amb molta més força, amb motiu de la construcció del passeig.
Precisament, si s’analitza el projecte del passeig, es conclou que assoliria el seu màxim sentit i integració si, a ambdues bandes del pas enlairat, hi hagués espais naturals a preservar. Però malauradament això no és així. A la seva banda interior, enlloc de l’anunciada zona verda, hi és el càmping, amb la seva tanca i abans, una estranya faixa de sòl en la qual el projecte es veu forçat a encaixar-hi un seguit d’escales que, òbviament, no hi serien sense el càmping. Es pot concloure que, en aquest cas, la preservació d’un càmping disconforme obliga a la previsió d’uns accessoris efímers que algun dia hauran de ser desmantellats.
Amb la construcció del nou passeig s’allargaria i milloraria de facto les expectatives del càmping. S’hi fa una nova tanca, s’hi col·loquen quatre portes d’acord amb una nova distribució interior, s’hi fan les escales d’accés i, fins hi tot, s’hi disposen dunes per a protegir-lo del mar. Tindrem càmping a la zona verda 50 anys més.
CAP A UNA NOVA DELIMITACIÓ DE LA ZONA MARÍTIMA TERRESTRE
Malgrat haver-se establert quatre alternatives a l’estudi d’impacte d’aquest projecte, tres contenen el mateix traçat invariable per sobre les dunes. És convenient replantejar les obres públiques amb propostes realment alternatives i que, per exemple, no consisteixin només en la variació dels materials emprats per a configurar una passarel·la amb el mateix traçat.
Fora de l’estricte abast d’aquest projecte, emplacem a les administracions a realitzar estudis convenients per a una revisió de la planificació urbana i l’obra pública, que condueixi a un ús més racional de l’urbanisme, que tingui en compte una revisió de la línia de ribera a tot el litoral i la zona marítimo terrestre, més adequada a l’increment del nivell del mar i les tempestes, i quines són les obres que no s’haurien de permetre dins d’aquest àmbit, per la seva durada efímera ambientalment i econòmicament insostenibles. Les obres haurien de ser més orientades a l’interès general, amb visió a llarg termini d’adaptació a l’escalfament global i a la disminució d’aportació sediments per les múltiples preses que aturen el cabal dels rius com el Ter i retenen els sediments que nodreixen les platges; i pels canvis d’usos als terrenys de la conca que estan frenant els processos erosius.
Aquest article és un resum de les alegacions presentades al Projecte del passeig de Griells a La Pletera fet públic el 15 de febrer de 2021 al BOE-B-2021-7096 redactat per a l’empresa DOPEC.
Fotografia de la capçalera: Joan J. Vidal
Data de creació de l’article: 12/6/2021.
RECLAMA LA PROTECCIÓ URGENT D’AQUESTA ZONA
Necessitem el teu suport per protegir i evitar que l’urbanisme litoral avanci perillosament.
T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.
