El 13 de juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar una Resolució que insta a descartar el projecte Aqvam com a possibilitat per aquests terrenys i s’insta a l’administració corresponent d’acord amb el conveni signat a desenvolupar projectes compatibles amb els valors mediambientals.
Des de l’Associació Salvem la Platja de Pals veiem con una oportunitat aquesta Resolució que ha estat aprovada per la majoria de forces polítiques i cap vot en contra, i creiem que, tot i els més de quinze anys de retard, és el moment d’actuar aprofitant el consens polític actual.
SALVEM RÀDIO LIBERTY, ARA
Es tracta d’un dels darrers trams a primera línia de mar a la Costa Brava de grans dimensions -330.612 m²- molt emblemàtic sense urbanitzar, inclòs dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Forma part de la Xarxa Natura 2000, que figura a la llista de llocs d’importància comunitària (LIC) i Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA), de titularitat pública, inclòs íntegrament dins el domini públic marítim terrestre, on s’ha conservat el sistema dunar de 1.500 m. de front marítim, lliure d’ocupació, amb una importància geològica, botànica, faunística i ambiental excepcional a causa d’haver mantingut les instal·lacions tancades i amb vigilància permanent durant més de 50 anys.
L’espai constitueix un paisatge de transició únic entre l’entorn forestal que fixen les dunes, més a l’interior, i les dunes mòbils a prop del mar. Aquí es troba la mostra de flora psammòfila (vegetació adaptada a viure sobre substrats sorrencs) més important de Catalunya. És fonamental preservar els valors històrics, patrimonials, arqueològics i naturals amb un nou Pla d’ordenació dels usos de l’espai sostenible.
L’àrea també conté part del jaciment arqueològic de la Torre Mora que és BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional); consulta la fitxa del jaciment aquí. Els estudis geològics i arqueològics amb georadar dels darrers anys, promoguts pel Cercle Català d’Història (CCH), han obtingut diverses dades molt interessants, entre les quals, datacions arqueològiques. La vila marinera de Pals, també anomenada “Torre de Pals”, fou habitada des del s. XIII fins al XVIII; una població marinera i comercial caiguda en l’oblit, que va estar dedicada a la pesca i al comerç, tal com indica la documentació històrica i els estudis del CCH. Els edificis de Ràdio Liberty també tenen un valor històric a nivell mundial i patrimonial molt important, que foren dissenyats per Agustí Borrel Senat l’any 1954, i representen un exponent de d’arquitectura racionalista, que també va representar un enginy tecnològic d’aquell moment.
La vila marinera de Pals ocupa una part de la Torre Mora i de Ràdio Liberty, amb una línia de costa més antiga i retirada que l’actual i amb fesomia del paisatge que ha anat variant al llarg dels segles. El fet que el Parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter disposi d’un jaciment arqueològic és d’un gran valor pels estàndards europeus i permet promoure activitats que conjuguin la natura, la cultura i el patrimoni únic de Pals.
L’hàbitat que destaca al sector més occidental proper a Rodors i la Torre Mora és la pineda que fixa les dunes més interiors, passant per espais més oberts amb pins aïllats i esteparis i bufalagues –Thymelaea hirsuta– disperses més al centre, fins a arribar al sector més a prop del mar, on dominen les espècies dels sistemes dunars litorals més mòbils i oberts, lliures de vegetació arbòria.
PER QUÈ UNA ACTUACIÓ URGENT?
El mal estat de l’àrea de Ràdio Liberty a causa de l’abandonament que ha patit els darrers anys és alarmant. Aquesta situació obliga a una primera fase d’actuació urgent per part de les administracions, fent necessari implementar mesures de vigilància i control d’accés pel risc que suposa per a les persones que hi puguin accedir, així com pels valors ambientals i patrimonials a protegir.
Segons el protocol d’actuació acordat entre el Ministeri i la Generalitat, publicat al BOE núm. 67, de 19 de març de 2007, la Generalitat hauria d’haver gestionat, preservat i renaturalitzat aquests hàbitats de forma coordinada amb el Ministeri per preservar-ne els valors naturals i culturals, tot garantint un accés públic racional i ordenat que resultés compatible amb la seva conservació; i el Ministeri de Medi Ambient s’hauria d’haver compromès a fer les actuacions i inversions necessàries per a l’adequat tractament ambiental a fi de garantir l’òptima conservació de l’espai i els seus edificis.
Cal rehabilitar i conservar les edificacions abandonades de Ràdio Liberty i la vila marinera, que han estat objecte de vandalisme i saqueig durant els darrers anys sense vigilància, amb el lamentable espoli, tant del patrimoni arqueològic com industrial més recent de la Ràdio Liberty, que destaquen per explicar la història del segle XX, i que podrien explicar a les generacions futures la post-guerra civil espanyola i la sortida del país de l’embargament internacional, la transició, la importància d’aquesta ràdio arreu del món i què era la Guerra Freda, i en part poden explicar l’història actual.
Cal preservar les instal·lacions i convertir-les en un nou centre d’interpretació de la Guerra Freda, i els hàbitats existents d’interès comunitari, molt rars i amenaçats.
Reclamem però mantenir l’edificació central de les oficines per acollir un centre d’interpretació que expliqui la fauna i flora del Parc Natural, així com la història de Ràdio Liberty i la Guerra Freda més recent i els jaciments arqueològics de la vila marinera i la Torre de Pals. Estem a favor de promoure l’estudi i la protecció de la natura, els valors geològics i el medi ambient de la Platja de Pals i el Parc Natural, així com la importància històrica i tecnològica d’aquesst espai durant el temps de la Guerra Freda.
El Parc Natural ha obert per primera vegada un nou camí al públic pel mig de l’espai, però això dóna lloc a l’arribada de visitants que, sense vigilància, poden obrir nous senders i trepitjar espècies dunars protegides en perill d’extinció. Es poden arribar a acumular residus i creix el risc d’incendis, especialment a l’estiu (el municipi de Pals està declarat d’elevat risc); cal un pla urgent de vigilància, control d’accés i prevenció d’incendis, amb intervencions silvícoles ecològiques, que siguin compatibles amb la preservació dels valors naturals d’aquest espai, i la recuperació de les dos zones humides dins els terrenys, definint uns recorreguts delimitats i observatoris.
El projecte de renaturalització ha de preveure uns itineraris d’accés al públic delimitats, amb punts d’observació i abalisament dels hàbitats en perill, que fins ara havien estat lliures del trepig a causa d’un aïllament històric. Alhora, cal un projecte educatiu de promoció, difusió cultural i científica dels valors ecològics, la fragilitat d’aquest sistema i la importància històric de l’emisora.
FAUNA I BOTÀNICA EN PERILL
Volem destacar els hàbitats de duna mòbil o duna blanca, i duna litoral fixada amb pins, molt rars i molt escassos a tota la conca mediterrània i la Comunitat Europea, en perill de desaparició. Per aquest motiu es consideren Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) Prioritari a la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, que ara cal protegir.
Gràcies a l’aïllament, vigilància i el control d’accés a aquests hàbitats dunars durant tots aquests anys, destaquen la presència de nombroses espècies d’interès pel Parc Natural, amb una comunitat de rèptils mediterranis d’espais oberts excepcional, com la sargantana cendrosa –Psammodromus hispanicus edwarsianus– un petit sauròpsid de només 15 cm, de la família dels lacèrtids, molt veloç i que s’enterra amb facilitat a la sorra, que manté la seva millor població, i possiblement l’única viable a la província de Girona, en els ambients de sorra dins Ràdio Liberty i també de les dunes i platges adjacents.
El llangardaix comú també hi és present, espècie amenaçada a Catalunya i inclosa en el Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i al catàleg espanyol d’espècies amenaçades i altres espècies incloses en l’esmentada llista, com la serp blanca -Rinechis scalaris-, la serp de collaret –Natrix natrix-, la sargantana gran –Psammodromus algirus– o l’eslizó tridàctil ibèric –Chalcides striatus-; a més d’altres espècies com la serp verda o la sargantana ibèric-provençal (Podarcis liolepis = P. hispanica liolepis) o l’espectacular llangardaix verd (Lacerta sp) inclòs a la llista vermella de la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura).
En relació a les aus, atesa la tranquil·litat que ha tingut l’àrea fins ara, la pineda dins la finca acull un territori de cria de l’astor-Accipiter gentilis-, a més del picot verd –Picus viridis-, la mallerenga carbonera –Parus major-, la mallerenga emplomallada –Lophophanes cristatus-, o el raspinell –Certhia brachydactyla-. Als espais oberts, es pot observar la cogullada –Galerida cristata-, l’abellerol –Merops apiaster– i l’alosa –Alauda arvensis-, entre altres espècies i fora de l’àmbit de la finca a tocar del sector de dunes del front marítim, s’han detectat com au nidificant el corriol camanegre –Charadrius alexandrinus-, que és una espècie amenaçada i que requereix dunes i platges extenses i ben conservades.
La planta Stachys maritima manté la subpoblació amb major superfície de tot el Parc Natural dins de Ràdio Liberty. Creix als ambients sorrencs i es troba catalogada “en perill d’extinció” inclosa a l’Annex I del Reial Decret 172/2008 de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
LA DUNA BLANCA NO PARA QUIETA
Aquest és un hàbitat rar de dunes blanques o dunes mòbils embrionàries (Codi CORINE predominant 2110), únic a Catalunya per la seva extensió, on creixen espècies botàniques de sòls sorrencs moderadament profunds de fàcil drenatge i pendents variables, com el rave de mar –Cakile maritima-, –Medicago marina-, la campaneta de mar –Calystegia soldanella-, el card marí -Eryngium maritimum-, la lleteresa marina -Euphorbia paralias-, l’Stachys maritima i el preciós lliri de mar –Pancratium maritimum-. Les dunes i zones interdunars amb vegetació natural no nitròfila constitueixen un hàbitat d’interès comunitari Prioritari, que ocupen una àrea de 16 hectàrees a Ràdio Liberty i 14 hectàrees a la resta del municipi fora de l’àrea.
També trobem dunes mòbils fixades amb borró –Ammophila arenaria– (Codi 2120), just davant la tanca de Ràdio Liberty, a l’àrea més propera al mar, amb espècies botàniques úniques, com la Elymus farctus, el card marí –Eryngium maritimum- i la Echinophora spinosa que ocupa una superfície de 1 hectàrea.
LA DUNA GRIS TAN RICA EN NUTRIENTS
Les dunes grises o dunes litorals fixes són les millor representades al front marítim de Ràdio Liberty, amb una superfície de 13 hectàrees. Aquí la mobilitat de la sorra decau i tendeix a compactar-se; reben el nom de duna gris per la important aportació de matèria orgànica al sòl que forma una prima capa húmica. Acullen comunitats de Crucianella maritima (Codi 2210), hi destaquen espècies botàniques com l’ungla de gat -Ononis natrix subsp.- i la bufalaga –Thymelaea hirsuta- , i espècies arbustives de matolls calcícoles i silicícoles com el Tamarix Ramosissima, el tomaní –Lavandula stoechas-, el romaní -Rosmarinus officinalis-, l’estepa blanca -Cistus albidus-, l’estepa borrera -Cistus salviifolius– i Ephedra distachya. També hi destaquen la varietat marina de la flor de Sant Joan –Helichrysum stoechas var. maritimum-, el calabruix –Aetheorhiza bulbosa-, Carex arenaria, o el clavell de pastor -Dianthus hyssopifolius subsp-.
LES JONQUERES PRÒPIES DEL TERRENY HUMIT
L’aqüífer superficial és de tipologia lliure i s’estén per tota la plana a molt poca profunditat. El nivell freàtic és poc profund i a la zona litoral el nivell d’humitat edàfica és alt i emergeixen llacunes d’aigua dolça. Apareixen aiguamolls, basses, arrossars, jonqueres i ullals a tot el litoral del municipi. Als terrenys de Ràdio Liberty, a les depressions humides entre reredunes, sorgeixen plantes i vegetació higròfila típica de zones d’aiguamolls, com el jonc boval –Scirpoides holoschoenus-, les ciperàcies, praderies de gramínies de Saccharum i Erianthus ravennae, el jonc espinós –Juncus acutus-, Linum maritimum, o la botja d’escombra salina -Dorycnium pentaphyllum subsp. gracile-. És important que els treballs de renaturalització s’enfoquin a recuperar també aquestes basses permanents, que afavoreixen la reproducció d’amfibis i la biodiversitat.
A les zones humides properes a Ràdio Liberty els Jonquers i les basses d’en Coll, s’observen multitud d’aus com la cigonya, el bernat pescaire o l’agró roig, que podrien repoblar amb zones humides permanents dins l’espai, com passava fa unes dècades amb els aiguamolls que delimitaven al nord amb la finca d’Arenals Mar, abans de la seva urbanització i a ponent, amb el camp de Golf, abans de la seva construcció.
LES DUNES LITORALS QUE ARRELEN PINS
Les dunes fixes amb pineda de pi pinyer –Pinus pinea- i pi marí –Pinus pinaster- (Codi Corine 2270*, HIC prioritari), i a vegades de pi blanc –Pinus halepensis-, és un hàbitat molt escàs en l’àmbit europeu, amb alt grau d’amenaça, exclusiu de la franja litoral mediterrània i sud-atlàntic i amb un elevat interès de conservació a la península Ibèrica, rarament freqüent dins Ràdio Liberty i els Rodors. A Catalunya només es troba ben representat precisament a l’àmbit dels espais de la xarxa Natura del Baix Empordà, que va des de Ràdio Liberty, Rodors i Roca Blanca fins a Regencós, i representa l’extensió geo-ecològica més important de tot Catalunya de dunes generades des de la platja per la seva orientació i l’acció dels vents predominants de la tramuntana i el gregal, i ocupa el 20% de la superfície del municipi, amb una extensió de 523,62 hectàrees, i a l’àrea de Ràdio Liberty una superfície de 16 hectàrees. Al sotabosc hi ha l’estepa blanca i negra (Cistus albidus i Cistus monspeliensis) i destacant sobre tot l’estat herbaci amb el llistó –Brachypodium retusum– i l’albellatge –Hyparrhenia hirta-.
De color groc s’observa una enorme extensió de dunes litorals de l’Holocè i sediments sorrencs de platja de l’Holocè Superior que comencen per la part nord a l’antic curs del riu Daró i s’extenen fins a Regencós. Els terrenys de Ràdio Liberty queden integrats dins d’aquests àmbits geològics de gran importància, únics per la seva extensió i profunditat a Catalunya i a tota la península (font: ICC).
Segons el Dictamen pericial del recurs que va presentar l’Associació Salvem la Platja de Pals contra les urbanitzacions massives dels sectors Rodors al recurs contenciós administratiu núm. 217/2008, que formen part del mateix hàbitat, l’ambientòleg Josep Ramon Aragó va destacar dins els terrenys de Ràdio Liberty i Rodors gran diversitat d’espècies, la majoria són espècies de fauna salvatge autòctona protegides a l’Annex del Decret Legislatiu 2/2008, marcades amb asterisc (*):
“Entre la fauna assenyalem el llangardaix comú ─Lacerta lepida*─, i uns quants petits mamífers: eriçons ─Erinaceus sp.*─, talps ─Talpa europaea─, conills ─Oryctolagus cuniculus─, ratolins ─Apodemus sylvaticus─, mosteles ─Mustela nivalis*─ i determinades espècies de quiròpters com la ratapinyada d’orelles dentades ─Myotis emarginata*─.
Destaca especialment la varietat d’ocells que s’hi poden trobar. En diverses èpoques de l’any podem observar els següents: xot —Otus scops*—, tòrtora turca —Streptopelia decaocto—, gavià argentat —Larus michahellis—, tudó —Columba palumbus—, picot verd —Picus viridis*—, mallerengues ─Parus sp.*─ tallerols —Sylvia sp.*—, gafarró —Serinus serinus*—, raspinell comú —Certhia brachydactyla*—, garsa —Pica pica—, estornell vulgar —Sturnus vulgaris—, cadernera ─Carduelis carduelis*─, pardal comú —Passer domesticus—, gavina corsa ─Larus audouinii*─, xoriguer ─Falco tinnunculus*─, esparver vulgar ─Accipiter nisus*─, i els següents a l’hivern: òliba —Tito alba*—, cargolet —Troglodytes troglodytes*—, pit roig —Eritacus rubecula*—, merla —Turdus merula—, mosquiters —Phylloscopus sp.*—, mallerenga cuallarga —Aegithalos caudatus*—, i a l’estiu: abellerol ─Merops apiaster*─, tòrtora —Streptopelia turtur—, corriols —Charadius sp.*—, cucut —Cuculus canorus*—, falciot negre —Apus apus*—, falciot pàl·lid —Apus pallidus*—, ballester —Apus melba*—, puput —Upupa epops*—, i oreneta vulgar —Hirundo rustica*— entre d’altres.
Formen part d’aquest hàbitat a la Platja de Pals, pròpies de sorrals, dunes i reredunes fixades per pinedes, el boleng roig -Alkanna tinctoria-, la malcòmia -Malcolmia ramosissima-, marèsia -Maresia nana-, Phleum arenarium, seneci gàl·lic -Senecio gallicus-, exemplars d’Stachys maritima- en perill d’extinció i vulnerària -Anthyllis vulneraria-, totes característiques i de presència a les dunes continentals amb pinedes de pi pinyer i pi blanc dels paratges Rodors”.
A més, podem destacar la presència del gripau tòtil –Alytes obstetricans-, la garsa –Pica pica– i el mussol comú –Athene noctua– i en alguns d’aquests paratges de l’esparver cendrós, l’àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, la serp verda o el freqüent a la nit, el ratpenat de cova.
Encara hi ha una població molt nombrosa de ratapinyada d’orelles dentades –Myotis emarginata- a tot l’àmbit de ràdio Liberty molt visible a la nit, durant les tardes d’estiu el falciot negre, el pàlid i l’oreneta són molt comuns. Recentment hem pogut observar xoriguers, arpelles i esparvers, mallerengues, a la zona Rodors propera al White Summer i el camp de golf, l’òliba també però resulta més difícil, més nocturn, les genetes -Genetta genetta felina-, amb una pell espectacular com un felí.
PROPOSTA DE NOVA DELIMITACIÓ DEL PARC NATURAL
Demanem la promoció d’accions per a la protecció i la conservació d’espècies i comunitats que requereixen de protecció especial fora dels límits de la finca de Ràdio Liberty, en sectors adjacents d’interès, especialment aquells que connecten amb altres espais naturals propers.
Fora de l’àmbit dels terrenys trobem les restes arqueològiques de la Torre Mora dins un hàbitat de dunes amb pinedes, que actualment formen part d’una zona verda municipal i zona d’aparcament, que haurien de formar part del mateix àmbit de gestió d’interès arqueològic i ambiental de la vila marinera, dins l’entorn vigilat de Ràdio Liberty.
A la zona nord del Racó, als apartaments “Les Dunes”, hi ha un abalisament just on finalitza el Parc Natural confrontant Ràdio Liberty. Al sud hi ha dos glòbuls protegits amb abalisaments, per la presència de la planta amenaçada en perill d’extinció d’Stachys maritima, que és la millor població que tenim a la badia de Pals i a tota la península, molt interessant, que proposem que sigui també una zona a protegir junt Ràdio Liberty, i que demanem que quedi inclosa dins el Parc Natural, així com les dunes de la platja dins el terme municipal de Begur.
Proposem que es gestioni de forma més sostenible la neteja de la platja al municipi de Pals, evitant l’ús del tractor a les zones on hi hagi una disminució de la sorra i amb recollida manual de residus i plàstics.
Així mateix, requerim que els sectors dels Jonquers, els Rodors, Roca Blanca i el Golf de Pals, que formen part dels mateixos hàbitats i unitats paisatgístiques, siguin protegits de les noves urbanitzacions i siguin inclosos dins el Parc Natural.
Data de creació de l’article: 3/8/2020.
RECLAMA LA PROTECCIÓ URGENT DE RÀDIO LIBERTY
Necessitem el teu suport per protegir el patrimoni natural i arqueològic de la Platja de Pals.
T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.
