L’associació Salvem la Platja de Pals i SOS Costa Brava exigeixen una moratòria urbanística a Pals i la urgent revisió del seu Pla General.
Pals té un dels planejaments més obsolets de Catalunya, ja que l’Ajuntament va paralitzar el tràmit del nou POUM que va aprovar inicialment el 28 de gener de 2015, després de rebre l’informe d’avaluació ambiental desfavorable i d’una forta oposició popular contra la destrucció dels hàbitats naturals que queden a la Platja de Pals.
L’associació Salvem la Platja de Pals juntament amb SOS Costa Brava alerten que l’ajuntament acaba de concedir llicència d’edificació de 18 habitatges al paratge natural de gran importància ambiental conegut com la “Duna Gegant”, hàbitat d’interès comunitari (HIC) prioritari codi 2270, de dunes amb pinedes, amb un valor geomorfològic i paisatgístic excepcionals, en haver-hi una de les dunes continentals sobre pineda més grans de Catalunya i el promotor ha iniciat les obres eliminant la pineda i malmetent tot l’hàbitat. Prèviament, l’Ajuntament ha autoritzat la construcció d’una bassa de laminació per l’aigua de pluja, que ha malmès part del seu valor geològic i s’ha tallat tota la pineda de la carena de la duna, desestabilitzant-la. Consulta el dictamen pericial.
Les Entitats ecologistes alerten que el Pla General d’ordenació urbana aprovat l’any 1986 -un dels més obsolets de Catalunya- no té les garanties mediambientals suficients, i qualifica de forma errònia com a “sòl urbà” els paratges naturals com el de la Duna Gegant o la Pineda de Pals, amb un potencial de 95 nous habitatges de segona residència, que significa pràcticament la desaparició d’aquest hàbitat a Catalunya, que majoritàriament es troba a la Platja de Pals i de “la Roca de Sa Bruixa”, una pedra llegendària de grans dimensions que es troba just a la pineda urbanitzable.
Les Entitats ecologistes també lamenten que just davant d’aquest hàbitat de gran interès natural es troba l’esquelet d’un edifici del mateix propietari, abandonat des de fa més de 30 anys, i creuen que, abans de permetre la destrucció d’aquest espai forestal d’interès natural i paisatgístic, l’Ajuntament hauria d’haver obligat al propietari a acabar aquest edifici o enderrocar-lo.
El planejament vigent també preveu la urbanització d’altres zones naturals de gran interès geològic, faunístic i florístic de dunes amb pinedes a la Platja de Pals, properes a la duna gegant com Palsmar, Rodors i Paratge Rodors, amb més de 500 nous habitatges a la Platja de Pals, destinats majoritàriament a segones residències, al costat del PEIN Muntanyes de Begur i del connector biològic entre el PEIN i el Parc natural.
Les Entitats també alerten que el planejament obsolet de 1986 qualifica com a “sòl urbà” l’estany el Vernegar, un fràgil ecosistema de zona humida amb arrossars i zona dunar al nord de Rodors i al costat del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i la Reserva Natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter, que el planejament anomena “Els Jonquers”, on preveu una alta edificabilitat de 6.000 m2 d’ús hoteler i comercial i un gran aparcament que, a banda de ser una zona potencialment inundable, tindrà un greu impacte sobre el Parc natural.
El Pla també preveu la construcció d’una nova carretera que anomena “Vial Nord”, travessant l’estany Vernegar, amb gran impacte sobre les Basses d’en Coll. El 26 de maig de 2022, l’Ajuntament va iniciar la modificació puntual del Pla General del sistema viari per construir aquesta carretera, de forma prèvia a l’aprovació del nou POUM, sense avaluació ambiental ordinària, rebent informes desfavorables del Departament d’Acció Climàtica – degut a que el planejament vigent no ha passat l’avaluació ambiental – així com de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Secció de Biodiversitat i Medi Natural i del Parc Natural.
POUM ATURAT
L’Ajuntament va aprovar inicialment el nou POUM el 28 de gener de 2015, mantenint l’elevat potencial residencial de 2.400 habitatges nous, majoritàriament segones residències a sectors de la platja coberts per dunes amb pinedes, rebent una forta oposició popular amb 327 al·legacions en contra, que majoritàriament demanaven la protecció dels paratges naturals dunars a la zona de la platja de Pals.
Després de més de 132.168 € gastats en la seva elaboració, l’Ajuntament va aturar el tràmit en rebre informe desfavorable l’1 de desembre de 2017 de la Direcció General de Polítiques Ambientals demanant desclassificacions i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que, entre altres coses, alertava de la insuficiència de recursos d’abastament d’aigua disponibles pels desenvolupaments previstos. El Pla depredador del territori amb increments residencials extensius en àrees amb hàbitats d’interès comunitari segueix vigent després de quasi 4 dècades de la seva aprovació (37 anys), per poder continuar urbanitzant i construint a espais forestals, sense haver estat sotmès a tràmit d’avaluació ambiental i vulnerant el principi de sostenibilitat ambiental.
A més, l’any 2022, després de 7 anys sense iniciar el tràmit de nou, l’Ajuntament de Pals va aprovar inicialment la modificació del Pla General del sistema viari al “Vial Nord” per accelerar la construcció d’una carretera sobre l’estany del Vernegar, amb una despesa de 19.650 euros més en la seva redacció, però el projecte va rebre informes desfavorables d’Acció Climàtica, el Parc Natural, l’ACA i la Secció de Biodiversitat i Medi Natural pel seu greu impacte ecològic sobre el medi natural, exigint una modificació del seu traçat fora de l’estany, així que cap d’aquests dos tràmits que sumen més de 150.000 euros en la seva redacció han servit per modificar el planejament municipal.
Salvem la Platja de Pals i SOS Costa Brava alerten que la Sentència del Tribunal Superior de Justícia, de 22 de febrer de 2011, obliga a l’Ajuntament a no tramitar cap urbanització ni projecte fins que no s’aprovi el nou POUM. A més, la Resolució del Parlament, de 26 d’octubre de 2016, que insta el Govern a “Iniciar els tràmits i els mecanismes necessaris per a protegir els sectors Rodors, ampliant la zona PEIN i adoptar les mesures necessàries per a la protecció efectiva de la zona de dunes i pinedes a la Platja de Pals amb alt valor ambiental”, i la Resolució del Síndic de Greuges de 17 de febrer de 2017 demana la desclassificació de les pinedes sobre duna i dels Jonquers.
Per altra banda, el Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí aprovat el desembre de 2019, desclassifica alguns sectors, deixant encara la possibilitat d’urbanitzar 30 hectàrees de duna sobre pineda amb prop de 600 habitatges, i dóna un màxim de 2 anys perquè els ajuntaments incorporin les desclassificacions i normes d’integració paisatgístic al seu planejament, i l’Ajuntament de Pals encara no ho ha fet.
Les Entitats denuncien les greus irregularitats urbanístiques que s’estan cometent al municipi, amb l’execució del Pla General i que estan quedant acreditades amb la tramitació del projecte d’urbanització i edificació a la duna gegant, afectant HIC, i l’intent de malmetre l’aiguamoll a l’Estany Vernegar amb la construcció del vial Nord, i reclamen a l’Ajuntament que adopti urgentment una Moratòria urbanística, suspengui l’aplicació del seu planejament obsolet i aturi les urbanitzacions i edificacions de sectors d’especial valor natural i paisatgístic a la Platja de Pals.
De manera que les Entitats denuncien la complicitat de l’Ajuntament en el procés de destrucció d’aquest espai, atès que l’Ajuntament coneix la situació i que és urgent adoptar la moratòria per aturar el procés de destrucció dels sòls de major valor natural del municipi.
Havent de garantir – en tot cas – en el procés de Revisió del POUM al màxim els interessos públics i generals, i el respecte pel medi ambient i per la sostenibilitat, la transparència i objectivitat i la independència d’interessos econòmics.
Data de creació de l’article: 8/3/2023.
SEGUIM BEN ATENTS
Necessitem el teu suport per poder continuar defensant i alertant sobre les diverses amenaces que tenen lloc a la Platja de Pals.
T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.
