el-port-de-pals-enterrat-sota-les-dunes-pals-poble

Glòria i desastre al Pedró de Pals

La transformació del Pedró de Pals

Els de Pals, que ja tenim uns anys, hem tingut l’enorme goig de poder “jugar” al Mont Aspre, des del 1978, anomenat Mirador Josep Pla. Una joia durant molts anys que ens emplenava d’orgull, on hi convidavem als nostres amics d’altres terres, i molt sorpresos ens deien que “això és una meravella, impossible de trobar a cap altre indret“.

Els fèiem esment de les descripcions del gran escriptor Josep Pla i a les nostres històries viscudes, i els explicàvem que el paisatge variava segons l’època de l’any i que la plana canviava de color, segons els camps d’arròs estiguessin llaurats, plens d’aigua, acabats de plantar o amb l’arròs espigat.

Ens situàvem al mig del turó, al costat dels lledoners, i els ensenyàvem els pobles de l’Empordanet que es podien albirar: el castell de Begur, els Masos de Pals, l’Estartit, les Illes Medes, Torroella, el Montgrí, el Castell de Santa Caterina, Ullà, Fontclara, Fontanilles, Sant Julià i Sant Feliu de Boada, Palau-Sator, Torrentí, Torrent… Recordo que en dies molt clars s’albirava fins al Cap de Creus i, per descomptat, els Pirineus. Era un èxit assegurat portar als nostres amics a visitar el Pedró. Per descomptat que els hi fèiem esment de les paraules d’en Pla, “Haig de confessar que m’agrada sempre: tant si l’atmosfera és límpida com si la humitat dels vents del sud, lleugerament carminada, l’enterboleix una mica, Pals no mereix una visita, sinó cent”.

gloria-i-catastrofe-al-pedro-de-pals-empordanet
Vista des del mirador Josep Pla, a Pals. Fotografia del 27/7/2002.
gloria-i-catastrofe-al-pedro-de-pals-vista-el-montgri
Vista des del mirador Josep Pla, a Pals. Fotografia del 27/7/2002.
gloria-i-catastrofe-al-pedro-de-pals-les-medes
Vista des del mirador Josep Pla, a Pals. Fotografia del 27/7/2002.

Si afegim, al mirador, l’acurada recuperació de la Vila de Pals, propulsada pel Dr. Jaume Pi i Figueras, amb el suport de l’alcalde del moment i les subvencions de la Diputació de Girona, els vilatans trèiem pit passejant-hi amb els nostres amics d’arreu…

Ben aviat, van arribar els premis… El 1949, fou considerat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), el 1973, Premio Nacional de Bellas Artes, el 1980, Premi Nacional de Belles Arts i Turisme i, el 1986, la Generalitat l’hi atorgà la Medalla d’Honor del Turisme de Catalunya. En tots aquests premis, es fa esment a tot el que hem explicat: la restauració del poble, l’ubicació, l’encant i, sobretot, el Mirador, la cirereta del pastís que és Pals, lloat, com hem repetit, per en Josep Pla i que porta el seu nom.

el-pedro-de-pals-gloria-i-desastre-carrer
Un carrer del Pedró de Pals. Fotografia de Lola Akinmade.

Altres pobles de l’Empordanet foren restaurats… Peratallada o Monells entre molts, però hi havia un punt que feia, de Pals, la vila més valorada, el mirador Josep Pla, el Pedró.

Però, no hi ha mal que cent anys duri o l’alegria és poca a casa del pobre.

En un moment determinat, el Mont Aspre canvia de mans i comença el que alguns temíem, “la urbanització del Mont Aspre”, sense cap pla de gestió ni planejament que el preservi, i sense tenir en compte el seu valor cultural ni l’interès general dels vilatans i visitants… i aquí comença el desastre.

Primer, la família Pi va adquirir els terrenys a l’est, i alguns ens vam començar a preocupar, pensant que s’apropaven conflictes. Davant dels nostres temors, l’Ajuntament calmava els ànims, tot dient que mai passaria, que no es permetria que els pins fessin de mur pantalla, que hi havia un acord, mai escrit, per tal de conservar el nostre patrimoni immaterial i les vistes panoràmiques. De fet, sembla que així fou a l’inici, i el consistori s’encarregava de podar els pins per preservar les vistes. Però, moriren els HOMES-PERSONES-SENYORS que s’estimaven el poble i arribaren altres batlles i altres propietaris, malgrat ser de la mateixa família, i els acords, que no dubto que existissin, entre persones honorables, i amb amor per Pals, van desaparèixer.

A ponent, els terrenys foren adquirits per un nou propietari, ja sense acord i al nord, per un altre propietari, l’únic que es cuidava que els seus pins no fessin nosa, fins que es va adonar que era l’únic dels tres veïns que podava cuidadosament els pins, any rera any, pel bé de Pals i dels seus visitants.

Perquè es va permetre?, qui sap, descuit, amiguisme, favors… sigui com sigui, o de qui sigui la culpa, els qui ho paguem, som els vilatans, ens fa vergonya i de rebot, els que ens visiten, perquè se senten enganyats. I perquè ens fa vergonya?, perquè els qui anem al mirador, en escoltar als visitants en tenim molta: “Aquesta és la gran vista? Quina broma és aquesta?” i els que ja l’havien visitat anys enrere, diuen: “Fa anys ho vam veure i era un espectacle, avui, fa molta llàstima“. No s’ho creuen?, vagin i escoltin…

En un col·loqui, posterior a un Ple, un regidor de Pals va dir-me que, si volia veure-ho com abans, pugés a la Torre de les Hores, a la qual cosa vaig respondre: “Ja he parlat amb la teva mare, que va en cadira de rodes i hi pujarem tots dos”.

gloria-i-catastrofe-al-pedro-de-pals-vista-tapada
Vista des del mirador Josep Pla, a Pals. Fotografia actual extreta de minube.com
gloria-i-catastrofe-al-pedro-de-pals-vista-obstruida
Vista des del mirador Josep Pla, a Pals. Fotografia actual extreta de tropter.com

Avui, el Pedró, només serveix per veure avions i gràcies a algunes gestions, una part de les Illes Medes, ja que s’han podat alguns pins. Però la vista del Mirador no és només de les Medes, sino del que hem esmentat… els diferents pobles, el preciós paisatge irrepetible i els camps d’arròs i els seus colors, això és el que correspon i volem, qualsevol altre solució és insuficient.

Per aconseguir aquesta fita, és necessari lideratge i valentia, una cosa que els dirigents d’avui no tenen. Els vilatans coneixem als del Mont Aspre, el Pedró o el Mirador Josep Pla, i ja sabem qui són. Però a cap d’ells sembla importar-li gens el poble, és més, ben segur que si poguessin ens prohibirien l’accés per tal de poder tenir privacitat.

Nosaltres fem un suggeriment als nostres polítics, treguin la pedra on hi posa Mirador Josep Pla, treguin totes les referències al Pedró, per favor, tinguin una mica de dignitat i no enganyin a vilatans ni visitants. Demanin, a qui correspongui, que retirin tots els premis obtinguts.

I quan trobin la manera de fer-ho, girin la mirada cap a l’altre costat i siguin capaços de fer-ho, també amb els poders fàctics que estan posant bastons a les rodes per tal d’evitar o retardar l’execució d’un nou Pla General d’Ordenació de Pals, un nou Pla que vetlli per conservar els valors patrimonials i paisatgístics del municipi de Pals, i així anul·li l’actual Pla que, recordem-ho, és de l’any 1986 i ja fa pudor.

RECLAMA UNA GESTIÓ PRUDENT DE L’URBANISME A PALS

Necessitem el teu suport per preservar els valors patrimonials i paisatgístics de Pals.

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.


Agraïm a Pere Bofill la redacció d’aquest article.

Comparteix l’article

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
CA