Durant 6 mesos, entre 15.000 i 20.000 tones d’abocaments il·legals de pedres, terres i runa de procedència desconeguda han desolat l’antic estany de Vernegar, una zona inundable d’interès ecològic, agrari, paisatgístic i natural amb gran quantitat d’amfibis, crustacis, avifauna, espècies d’heteròpters, coleòpters i tricòpters, petits mamífers, ictiofauna i vegetació d’espècies helofítiques, Hàbitat d’Interès Comunitari (HIC) Prioritari amb presència d’espècies protegides i escasses a nivell europeu, algunes en perill d’extinció.
Denunciem els abocaments incontrolats a una zona inundable, Hàbitat d’Interès Comunitari Prioritari, que confronta la Reserva Natural de les Basses d’en Coll Parc, dins el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, d’alt valor ambiental i paisatgístic.
La procedència de les terres i pedres d’aquests abocaments il·legals és desconeguda, però per les carecterístiques geològiques molt probablement s’hagin extret il·legalment d’una zona protegida del PEIN Muntanyes de Begur, al terme municipal de Begur, desforestant i modificant la pendent. Fa uns anys, el propietari dels terrenys on s’han produït els abocaments il·legals va extreure gran part dels àrids de les dunes per vendre’ls; més recentment, ha tallat tota la pineda de gran importància ambiental, i ara, ha modificat l’orografia del terreny original que era l’antic estany de Vernegar, i deixa de ser inundable, convertint-lo en un desert de pedres. Amb tots aquests antecedents, l’hàbitat d’interès comunitari Prioritari desapareix, tant els seus valors ecològics com la biodiversitat, i aquests fets faciliten en un futur una possible artificialització de tota l’àrea protegida.
L’Ajuntament diu que ha demanat al propietari d’aturar els abocaments il·legals, però portem 6 mesos d’abocaments sense cap llicència, que van començar el mes de maig del 2021, moment en què van ser denunciats a les xarxes socials per Salvem Platja de Pals i, el 7 de juny de 2021, pels veïns davant l’Ajuntament, el Parc Natural i els agents forestals, però que han continuat impunement durant tots aquests mesos fins a finals d’octubre del 2021, observant com a dia d’avui una quantitat indeterminada d’entre 15.000 i 20.000 tones de pedres, terres i runa, amb un volum d’entre 9.000 i 11.000 m3, ja han deixat l’antic estany de Vernegar amb un aspecte desolador, eliminant una fauna i flora excepcionals.
Segons l’Ajuntament, el propietari les realitza sense llicència amb la voluntat de plantar-hi arbres, cosa poc creïble perquè originalment el sòl era fèrtil, i ara les terres abocades tenen gran quantitat de pedres i són de mala qualitat, cosa que fa inviable l’ús forestal ni l’agrícola que pretén protegir el planejament.
Els abocaments s’han produït a una zona forestal anomenada Paratge Rodors Nord, urbanísticament classificada pel devastador Pla General del 1986 com a Sòl Urbanitzable No Delimitat (SUND) que, degut als seus valors ambientals i paisatgístics, el Pla Director Urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, aprovat definitivament el 28 de gener de 2021, a l’article 36, ordena la seva protecció i desclassificació, i determina que el planejament general municipal qualifiqui el paratge com a Sòl No Urbanitzable de protecció forestal de conservació (clau F1), regulada als articles 232 a 234 de la Normativa del Pla general d’ordenació urbana de Pals.
El Paratge Rodors Nord està delimitat per la Reserva Natural de les Basses d’en Coll al nord, que forma part de la Xarxa Natura 2000 (XN 2000), Zona Especial de Protecció per les Aus (ZEPA) i Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, a ponent pel futur Vial d’accés Nord, que l’Ajuntament pretén construir amb un traçat devastador travessant els camps d’arròs que quedaran dividits amb efectes molt negatius sobre el Parc Natural i, a llevant, confronta amb Els Jonquers, una zona de gran interès natural que també formava part de l’antic estany de Vernegar, ara dessecat, i que en l’actualitat està format en part per camps d’arròs, un bosc original inundable amb aiguamolls, i camps agrícoles, que el Pla General qualificava de “fals” sòl urbà, i l’Ajuntament preveu que es construeixi un edifici de grans dimensions i alçada que també tindrà un greu impacte negatiu sobre el Parc Natural.
L’origen de les terres i pedres d’aquests abocaments il·legals és desconegut, i pel tipus de sòl, probablement s’hagin extret il·legalment d’una zona protegida dins el PEIN Muntanyes de Begur; els abocaments modifiquen l’orografia del terreny que deixa de ser inundable i s’han tallat tots els pins, deixant l’HIC Prioritari devastat.
POTENCIAL DE CREIXEMENT DE L’URBANISME DE LA PLATJA DE PALS
La zona d’abocaments es troba a tocar dels Jonquers, que el Pla General del 1986 preveu urbanitzar, uns terrenys d’alt valor ambiental amb una superfície de 10.184 m² que, junt amb el Paratge Rodors Nord, formaven part de l’antic estany de Vernegar, de gran interès faunístic i florístic.
L’Ajuntament preveu permetre construir als Jonquers un edifici en alçada de 5.603 m² de sostre, i construir el devastador Vial d’accés Nord travessant l’estany de Vernegar i els camps d’arròs, amb gran impacte ambiental i paisatgístic negatiu sobre el Parc Natural, eliminant l’actual centre d’informació i l’actual accés a les Basses d’en Coll.
ELS GRANS RISCOS I IMPACTES IRREVERSIBLES
La zona és inundable i d’elevat interès ecològic, agrari, paisatgístic i natural amb gran quantitat d’amfibis, crustacis, avifauna, mamífers, ictiofauna i vegetació d’espècies helofítiques, hàbitat important per a la nidificació d’aus migratòries, escasses en l’àmbit peninsular.
La Directiva 92/43/CEE, qualifica Paratge Rodors Nord i els Jonquers d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) “Prioritaris” que, segons el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines aprovat el 14 de setembre de 2010, són molt rars i escassos, d’especial interès connector.
La Resolució de l’expedient 7667/2016, del Síndic de Greuges de Catalunya de 17 de febrer de 2017, relativa al Pla General d’Ordenació Urbanística municipal de Pals, alerta de les greus afectacions mediambientals que comporta la urbanització dels Jonquers i Paratge Rodors 1 (Nord), així com la construcció del vial d’accès, i reclamem la seva protecció.
La Resolució 332/XI del Parlament de Catalunya, sobre la Platja de Pals 250-00424/11 exigeix al Govern “protegir els sectors Rodors – Roca Blanca, a Pals, ampliant la zona PEIN” fet que, s’està incomplint amb aquests abocaments i el planejament municipal actual.
El PDU de sòls no sostenibles del litoral gironí, de 28 de gener de 2021, desclassifica la zona on es produeixen els abocaments i obliga a l’Ajuntament modifiqui el POUM per la seva protecció i preservació amb l’ús d’especial protecció forestal.
Segons la memòria ambiental d’aquest PDU, destaca la importància de preservar aquest HIC Prioritari a Rodors, i molt especialment Paratge Rodors Nord, per ser el sector més proper al litoral:
“Les dunes amb pinedes de pi pinyer o pinastre són un hàbitat extremadament escàs a Catalunya a causa dels processos urbanitzadors de la segona meitat del segle XX. Resten sectors fragmentats al delta del Llobregat i al litoral gironí a dues grans unitats: la zona litoral amb rereduna a la platja de Pals, i l’extens mant eòlic fossilitzat que s’origina a Sant Martí d’Empúries, travessa el Montgrí, reapareix a Pals i travessa també una part de les muntanyes de Begur. Part d’aquest sistema encara era mòbil a principis del segle XX.
Els sectors de Rodors constitueixen una oportunitat important per recuperar la població d’una planta qualificada com “en perill d’extinció”: Stachys maritima.
La literatura recent (Blanche & al, 2010) dóna pistes molt clares sobre el potencial d’aquest territori com a espai per recuperar aquesta espècie. Concretament aquesta publicació cita una petita població a una rotonda a la urbanització Pals Mar; i, molt especialment, una població que va aparèixer en una sorrera de Regencós, on s’havia emmagatzemat sorra procedent d’alguna platja i que portava propàguls que varen germinar. Aquesta espècie és molt escassa, però adaptada ecològicament al medi sorrenc, cosa que implica resistència a l’enterrament i capacitat de mantenir propàguls viables a la sorra durant anys. Per tant, no es pot considerar, en el cas dels sectors a la plana de Pals, afectació d’un hàbitat o d’una espècie protegida; però sí un gran potencial de recuperació d’una espècie singular.“
Segons el Dictamen pericial, emès per l’ambientòleg Josep Ramon Aragó, de què consta el recurs contenciós administratiu núm. 217/2008, amb sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 22 de febrer de 2011 contra la modificació parcial del Pla General que pretenia urbanitzar el paratge Rodors Nord, hi ha una extraordinària quantitat d’espècies als subàmbits de Rodors, protegides pel Decret legislatiu 2/2008 de fauna salvatge autòctona.
Al POUM aprovat inicialment el 2015, amb informe desfavorable de la Generalitat, l’Ajuntament amplia l’àrea urbanitzable dels Jonquers de 10.184 m² a 11.819 m² i augmenta l’edificabilitat de 5.603 m² a 9.402 m² construïts, dels quals 4.701 m² amb ús hoteler, 3.761 m² de segones residències, 940 m² d’ús comercial i un gran aparcament de 2.417 m² amb un impacte devastador sobre la flora i fauna de tot l’entorn, les Basses d’en Coll i la Platja de Pals.
Data de creació de l’article: 29/10/2021.
COM HI PODEM FER FRONT?
Necessitem el teu suport per protegir i evitar que l’urbanisme devastador de la Platja de Pals avanci perillosament mentre exigim que l’Ajuntament aturi els abocaments devastadors, es restitueixi la realitat física alterada, i s’ampliï la delimitació de la Reserva Natural i el Parc Natural per incloure aquest antic estany.
T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.
