el-turo-dels-arrossars-de-pals-perfil-002

El turó dels arrossars de Pals

L’animal nocturn dels recs

Als nostres boscos de ribera i zones d’aiguamolls, rics en biodiversitat, juntament amb zones agrícoles ben conservades i alguns boscos pirinencs, sobreviu avui dia, una petita població d’un dels mamífers que passa més desapercebut i que menys atenció ha rebut al llarg de les darreres dècades: el turó o altrament dit Mustela putorius.

Potser coneixes la fura, el parent domèstic del turó, molts cops integrat en el paper de mascota, però l’espècie salvatge i original, el turó, és més difícil de veure ja que és estrictament nocturn, petit i per fer-ho més difícil es mou entre arbustos i especialment entrant i sortint de forats.  

El gruix dels turons supervivents a Catalunya habita, com bona part de la nostra biodiversitat, a les zones agrícoles on es conserva el paisatge tradicional ric en elements seminaturalitzats com marges vegetals, recs, bosquets i closes. A l’Empordà aquests ambients són ideals perquè el turò hi faci vida.

Però el turó és un dels carnívors més desconeguts i ara mateix més amenaçats de la nostra fauna. A Catalunya en els darrers 40 anys ha desaparegut de més del 80% de la seva antiga àrea de distribució.

Bona part del territori s’ha transformat els darrers anys quasi irreversiblement esdevenint una zona molt urbanitzada, ocupada per models de producció agrícola intensiva i travessada per carreteres secundàries amb molta afluència de tràfic, especialment durant els mesos d’estiu, on cada any moren diversos individus atropellats.

No li juga gens a favor la proliferació d’espècies com el visó americà, el coipú, el cranc americà o el gat assilvestrat amb amenaces que van des d’agressions o la disminució de l’aliment.

La situació és significativament alarmant, ens trobem davant una situació de vòrtex d’extinció, en el qual els nuclis de turó van quedant aïllats i un cop aïllats és qüestió de temps que vagin desapareixent l’un rera l’altre.

El turó europeu és un dels mamífers més amenaçats de Catalunya, i es troba en perill crític, amb entre 100 i 300 exemplars supervivents a dia d’avui.

el-turo-dels-arrossars-de-pals-perfil-004
Fotografia d’Eva Colomina.

IMPORTÀNCIA DEL TURÓ PELS HÀBITATS SINGULARS DE PALS

El turó és un depredador, un fet importantíssim i probablement és del tipus d’animals que està condicionant les poblacions de preses, de competidors i potser podria ser una espècie clau pels ecosistemes mediterranis de les comarques costaneres de Catalunya.

El turó ajuda a controlar espècies que podrien convertir-se en plagues per l’agricultura.

El turó pot actuar com a espècie paraigües per donar protecció a moltes altres espècies i podria ser insígnia per reclamar més atenció alhora de preservar sistemes com els agraris, agroforestals o zones humides força oblidades com les que es poden trobar en algunes parts del municipi de Pals i que allotgen gran part de la biodiversitat de Catalunya.

turo-arrosars-pals-camps-de-cultiu
Extensa zona a segona línia de costa i al bell mig de la plana del Baix Ter, bàsicament lliurada, i més en aquests darrers anys, al conreu de l’arròs. Fotografia de Ramón Fortià.

RECUPERACIÓ DEL TURÓ A CATALUNYA

La creació del projecte #TuroCat al 2019 és un dels projectes amb el ferm objectiu de recuperar-lo. Coordinat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, el Zoo de Barcelona i l’ONG Trenca amb el finançament de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, s’impulsa la recuperació del turó europeu i la millora del seu hàbitat. El projecte durà a terme les següents accions:

Alliberament d’una d’una vintena de turons europeus durant el 2021 a Catalunya. Saber-ne més.

Repoblació d’animals de presa juntament a 120 conills al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i a les riberes del Baix Ter, on aquests petits mamífers (una peça clau de l’ecosistema i presa comuna del turó) han esdevingut molt escassos.

Captura d’espècies invasores com el visó americà (Neovison vison) en zones òptimes per a la recuperació del turó o amb presència actual a Girona, i també en hàbitats riparis interessants per al futur del turó a Lleida.

Signatura d’acords amb diversos propietaris de finques i gestors d’espais protegits per a la conservació del paisatge agrícola tradicional, fonamental per a la supervivència del turó.

Creació de convenis de col·laboració amb els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà; el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter; amb el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, i amb el Consorci del Ter.

Edició d’un documental sobre aquest carnívor tan desconegut i amenaçat que pots veure a continuació.

Documental Els últims turons d’Eva Colomina i Salvador Salvador.

El projecte #turocat compta amb el suport humà i logístic del Cos d’Agents Rurals de la província de Girona, l’IRTA Mas Badia (DARP), la Universitat de Girona, el Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà, el Consorci del Ter i diverses entitats, persones propietàries de finques i naturalistes de l’Empordà. L’investigador principal del projecte és Salvador Salvador, associat a la Universitat de Girona.

REGRESSIÓ DEL TURÓ ALS ARROSSARS DE PALS SI ES CONSTRUEIX EL VIAL NORD

Després de gairebé 10 anys l’any passat es va tornar a veure un turó amb una cria als arrossars de Pals. Tot indica que a les vinyes i pinedes situades a pocs km de la Platja de Pals també en sobreviuen alguns individus. 

Però per contra també hem de considerar que degut a les nefastes conseqüències del temporal Glòria s’ha subvencionat poc encertadament el desbrossament generalitzat de marges, recs i rieres a la zona de Pals. Malauradament aquest fet pot haver suposat un cop molt fort per a l’espècie.

Però actualment la situació més preocupant per la recuperació del turó seria la construcció del Vial d’accés Nord a la Platja de Pals del que l’Ajuntament ja n’ha aprovat la seva redacció.

Es tracta d’un vial que es construirà parcialment enmig d’un espai natural de gran valor natural anomenat els Jonquers, part de l’antic estany de Vernegar, parcialment camp d’arrós, que limita la Reserva Natural Parcial de les Basses d’en Coll, Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. 

Zona humida anomenada els Jonquers, que forma part de l’antic estany Vernegar, on parcialment s’hi cultiva arròs, a l’entrada de les Basses d’en Coll, on actualment es troba el centre d’informació d’aquesta Reserva Natural Parcial, que forma part de la Xarxa Natura 2000, Zona Especial de Protecció per les Aus (ZEPA) i Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Ubicació dels Jonquers sobre google maps, aquí.
Basses d’en Coll. Fotografia de Ramón Fortià.

Recordem que segons el PG’86 de Pals, del tot desfasat i insostenible, es preveu a la zona inundable dels Jonquers la construcció del vial d’accés nord amb una nova urbanització parcialment sobre els arrossars, amb una edificabilitat neta molt alta, d’1 m2 de sostre construït per cada m2 de sòl, amb més de 9.400 m2 construïts, amb un 50% d’ús hoteler, 40% residencial, 1.000 m2 d’ús comercial i 2.417 m2 d’aparcament, que tindrà un gran impacte sobre el Parc Natural.⁣⁣⁣⁣⁣ Saber-ne més.

RECLAMA LA PROTECCIÓ URGENT D’AQUESTA ZONA

Necessitem el teu suport per protegir i evitar que s’urbanitzi encara més a la Platja de Pals amb la finalitat de protegir els seus hàbitats singulars.

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.


Agraïm a la fotògrafa i cineasta Eva Colomina , el fotògraf Ramón Fortià i a l’investigador principal Salvador Salvador, associat a la UdG, els materials audiovisuals i aportacions per la redacció d’aquest article.

Comparteix l’article

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
CA