posidonia-001

El pulmó verd sota l’aigua

Praderies de fanerògames submarines en retrocés al fons marí de la Platja de Pals

És ben visible tot allò que passa damunt la terra, quan floreix, quan canvia, quan deixa de ser-hi. Ens expliquen que els boscos pels quals passegem creen l’oxigen que respirem i entenem la responsabilitat de protegir-los quan apreciem que el verd desapareix davant nostre. Ens ensenyen una imatge de fins on arribava la massa forestal i la nostàlgia ens remou.

Pots obrir els ulls sota l’aigua mentre et submergeixes al golf de Pals però seguiràs veient com la sorra s’estén fins a l’horitzó. I si et digués que els teus pares no van veure el mateix desert submarí que tu?

Tornem més enrere, a les acaballes del Mesozoic, fa 120 milions d’anys. Un grup de plantes van caminar cap al fons submarí dels oceans per poblar-lo amb grans assentaments coneguts amb els noms de Posidonia cretacea, Achaeozostera i Thalassocharis.

Malgrat que algunes plantes fanerògames abandonessin els costums de terra ferma, el medi submarí no els va privar de mantenir arrels, tija, fulles i flors. Però el nou medi aquàtic va empènyer les estratègies d’adaptació i avui podem comptabilitzar afortunadament la diversitat d’entre cinquanta i seixanta espècies d’aquestes primitives plantes.

Algunes d’aquestes viuen a la Costa Brava. Dins la Platja de Pals i el Parc Natural actualment trobem submergides praderies de posidònia, hàbitat d’interès Comunitari prioritari, a la costa del Montgrí (a cala Montgó, cala Ferriol, la Foradada i cala Pedrosa), a les Illes Medes i zones de l’Estartit i a la platja del Racó i l’illa Roja, a Begur, i praderies de Cymodocea nodosa o gram des de l’Estartit fins a la desembocadura del riu Daró Vell davant les Basses d’en Coll en paral·lel a la costa. Aquesta praderia, travessava tot el golf de Pals fins al Racó, però ha experimentat un greu retrocés les darreres dècades, i quasi ha desaparegut de la Zona Perifèrica de Protecció del fons marí del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Vídeo del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Cartografia de les praderies de Cymodocea nodosa al golf de Pals. Bernat Hereu, Cristina Linares, David Díaz, Joan Lluís Riera, Alex Rodríguez, Laura Navarro, Eneko Aspillaga, Miquel Canals, David Amblàs – Gener 2012

Però a la Platja de Pals hauràs d’imaginar tu mateix praderies submarines immenses, feixos de fulles pentinant les teves cabussades al costat d’una gran diversitat de crustacis, mol·luscs, algues, esponges, equinoderms (garotes) i peixos nedant al teu voltant com sards, llobarros, orades, serrans o escórpores. Al rompent i als bancs de sorra al trepitjar descobriràs anèl·lids, petxines i tallarines, però que també han desaparegut irreversiblement.

OBRE BÉ ELS ULLS

Diversos fenòmens estan afavorint la regressió de les praderies de fanerògames:

Els efectes mecànics provinents dels dragats marins i l’excessiva activitat pesquera, especialment de la pesca d’arrossegament, de confraries de pescadors poc conscienciades, que podrien aplicar tècniques per minimitzar l’impacte negatiu de la seva activitat, com l’arrossegament amb portes pelàgiques.

La brutalitat d’aquestes pràctiques no només malmet els bancs de sorra, les praderies, herbassars, crustacis i mol·luscs del fons marí irreversiblement, sinó que a més destrueix els rizomes de les fanerògames, augmenta la mobilitat de les dunes i l’erosió. Tot i que les praderies de fanerògames marines no ultrapassen a la Costa Brava els 27 o 28 m de fondària, profunditat a la qual no s’efectua pesca d’arrossegament, ni altres arts industrials (d’encerclament o palangre), moltes vegades es produeixen males pràctiques i un apropament excessiu a la platja malmetent les praderies.

Fragment de vídeo de Visionacuicola

L’emissió continua de contaminants, l’excessiu abocament de matèria orgànica i nutrients provinents del riu Ter, l’antic Daró i els arrossars augmenten la terbolesa de l’aigua a la Platja de Pals i la degradació de la qualitat de l’aigua. Les aigües contaminades no afavoreixen un ambient propici a la vida d’aquestes plantes que necessiten la llum del sol per fer la fotosíntesi. A més, el mateix retrocés de les praderies fa disminuir la qualitat de l’aigua, ja que les plantes fanerògames submarines són responsables de la fixació del nitrogen, la desnitrificació del medi marí, la depuració de nutrients i la immobilització dels metalls i contaminants, ajudant a purificar les aigües. 

El creixent trànsit marítim i la modificació costanera. La ràpida transformació que reiteradament va absorbint el litoral distorsiona l’equilibri sistèmic i el ritme del seu propi desenvolupament natural.

L’ancoratge d’embarcacions. Els darrers anys s’ha prohibit el fondeig d’embarcacions a les praderies de posidònia de les illes Medes i les cales del Montgrí, i s’han instal·lat boies per les embarcacions. La resta de zones del golf de Pals en retrocés com la praderia de gram davant la Gola del Ter, Mas Pinell, les Basses d’en Coll o Ràdio Liberty, o les praderies de posidònia a la platja del Grau, encara estan desprotegides. En aquest enllaç podeu trobar un manual de bones pràctiques.

La competència d’algues tropicals alliberades accidentalment a la Mediterrània. En són un exemple la Caulerpa taxifolia o la Caulerpa cylindracea, que alteren el delicat ecosistema de les praderies de gram i posidònia.

L’escalfament global. S’estan observant diverses modificacions preocupants durant la floració de la planta i tot indica que l’augment de la temperatura n’és l’origen.

La periodicitat més gran i la virulència dels temporals. La dificultat de mantenir la integritat durant un episodi violent com ara el temporal Glòria (del 15 al 25 de gener de 2020) a la platja de Pals és dramàtica. Habitualment l’agressió té un efecte prou important. Precisament les praderies protegeixen la costa dels temporals, i controlen l’erosió i la sedimentació al fons submarí.

Efectes del temporal Glòria a la zona de la platja entre l’Estartit i Pals. Aquest any hem vist la tendència a temporals cada vegada més freqüents, violents i devastadors el gener i a l’abril, capaços de mobilitzar tones de sorra, nutrients i sediments que només podem aturar amb la vegetació dunar, pinedes sobre dunes i praderies submarines. Les praderies en els fons marins contraresten el moviment de sediments provocat pels corrents costaners, debiliten la força de les onades i redueixen l’erosió de la costa, especialment respecte a les tempestes de la tardor i l’hivern.
Durant el temporal Glòria es va haver de retirar una important massa forestal de pi blanc que s’havia malmès perillosament a la zona del Golf de Pals. Recordem que els pins ajuden a fixar les dunes i sense ells l’erosió del litoral es preveu encara més intensa.
Efectes d’un temporal entre el 21 i el 22 d’abril de 2020 a la zona de platja entre l’Estartit i Pals. Actualment no existeix encara una cartografia bionòmica del litoral submergit de la Platja de Pals completa o actualitzada, i molt menys de la seva evolució o del retrocés dels ecosistemes de praderies fanerògames, una eina bàsica per evitar la seva desaparició. Es desconeixen els efectes negatius que aquests temporals tenen sobre aquests hàbitats invisibles.

LES PRADERIES SUBMARINES ENS DONEN

Cada organisme té un paper fonamental forjat al llarg de milers d’anys dins de l’ecosistema a què pertany, i quan aquest desapareix, el gran entramat s’adapta per seguir respirant. Descobreix tot seguit les qualitats excepcionals de les praderies fanerògames i com contribueixen a l’equilibri del que passa, tan sota com per sobre el nivell de mar per estrany que et pugui semblar:

Una praderia de plantes fanerògames submarines allibera fins a 20 litres d’oxigen per dia i metre quadrat, mentre absorbeix el diòxid de carboni que tant contribueix a l’escalfament global.

Es considera un dels hàbitats que més contribueix en aturar l’escalfament global, ja que aporta molt més oxigen a l’atmosfera que qualsevol altre hàbitat terrestre, com poden ser els boscos mediterranis o tropicals com l’Amazones, ja que les plantes fanerògames submarines tenen molta més fulla (la part verda que fa la fotosíntesi) que tija o tronc que qualsevol altra planta o arbre.

Aquesta gran concentració vegetal produeix biomassa per altres ecosistemes, que afavoreixen la vida no menys rellevant del plàncton vegetal submarí o fitoplàncton, responsable de la majoria d’oxigen atmosfèric. La biomassa proporciona refugi i és zona de reproducció segura de molts peixos, cefalòpodes, gasteròpodes, equinoderms i un llarg etcètera d’espècies marines.

Fotografia de Pedmarfe amb llicència CC BY-NC-SA 2.0

Les praderies de posidònia i de gram consoliden els fons marins tot contrarestant el moviment de sediments provocat pels corrents costaners. Debiliten la força de les onades i redueixen l’erosió de la costa, especialment respecte a les tempestes de la tardor i l’hivern.

Les fulles de la posidònia viuen aproximadament un any; les tiges, més de cinquanta; però els seus rizomes poden viure fins i tot mil·lennis. La més antiga s’estima que té cent mil anys! Coneixes algun organisme o tecnologia de vida tan llarga que aporti tots aquests beneficis?

EL DRAMA DE LA REGRESSIÓ

Al Mediterrani peninsular, fins al 2001, es calculava que entre el 30 i el 45% de la superfície de les praderies de posidònia havia desaparegut o bé estava en avançat estat de deteriorament. Aquesta planta es troba greument amenaçada i està en regressió des de mitjans del segle passat.

Actualment no existeix encara una cartografia bionòmica del litoral submergit de la Platja de Pals completa o actualitzada, i molt menys de la seva evolució o del retrocés dels ecosistemes de praderies fanerògames, una eina bàsica per evitar la seva desaparició. Només podem trobar els següents estudis amb cartografies submarines que pots consultar:

Cartografia de les praderies de Cymodocea nodosa al golf de Pals – 2012

Cartografia bionòmica del litoral submergit de les Illes Medes – 2011

Cartografia bionòmica del litoral submergit de la costa del Montgrí – 2010

Cartografia de la posidònia a les Illes Medes de 1999

Difícilment tornarem a veure extensions de praderies de fanerògames al fons submarí de la Platja de Pals com hi havia fa tan sols unes dècades, però sí que podem contribuir a protegir les que encara queden disperses. Per aquest motiu considerem necessari que es realitzi urgentment una cartografia de la totalitat del golf de Pals i la resta del litoral, i un seguiment temporal a partir del qual es podran prendre les accions de protecció oportunes.


Agraïm la col·laboració dels Amics de les Illes Formigues en la redacció d’aquest article, els quals treballen incansablement per alertar sobre la desaparició de la posidònia, la pesca fantasma, els efectes col·laterals de les arts de pesca, etc. Et recomanem seguir la seva activitat per estar al dia de tot allò que passa mar endins i no tan enllà, però que tot i fent una cabussada costa veure i sobretot d’entendre.

Fotografia de capçalera Alessiodl amb llicència CC BY-NC-SA 2.0

Comparteix l’article

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
CA
CA ES