És ben visible tot allò que passa damunt la terra, quan floreix, quan canvia, quan deixa de ser-hi. Ens expliquen que els boscos pels quals passegem produeixen l’oxigen que respirem i entenem la importància de protegir-los quan apreciem que el verd desapareix davant nostre. Ens ensenyen una imatge de fins on arribava la massa forestal i la nostàlgia ens remou.
Pots obrir els ulls sota l’aigua mentre et submergeixes al golf de Pals però seguiràs veient com la sorra s’estén fins a l’horitzó. I si et digués que els teus pares no van veure el mateix desert submarí que tu?
Tornem més enrere, a les acaballes del Mesozoic, fa 120 milions d’anys. Un grup de plantes van caminar cap al fons submarí dels oceans per poblar-lo amb grans assentaments coneguts amb els noms de Posidonia cretacea, Achaeozostera i Thalassocharis.
Malgrat que algunes plantes fanerògames abandonessin els costums de terra ferma, el medi submarí no els va privar de mantenir arrels, tija, fulles i flors. Però el nou medi aquàtic va empènyer les estratègies d’adaptació i avui podem comptabilitzar afortunadament la diversitat d’entre cinquanta i seixanta espècies d’aquestes primitives plantes.
Algunes d’aquestes viuen a la Costa Brava. Dins la Platja de Pals i el Parc Natural actualment trobem submergides praderies de fanerògames, hàbitat d’interès Comunitari prioritari, a la costa del Montgrí (a cala Montgó, cala Ferriol, la Foradada i cala Pedrosa), a les Illes Medes i zones de l’Estartit i a la platja del Racó i l’illa Roja, a Begur, i praderies de Cymodocea nodosa o gram des de l’Estartit fins a la desembocadura del riu Daró Vell davant les Basses d’en Coll en paral·lel a la costa. Aquesta praderia, travessava tot el golf de Pals fins al Racó, però ha experimentat un greu retrocés les darreres dècades, i quasi ha desaparegut de la Zona Perifèrica de Protecció del fons marí del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Però a la Platja de Pals hauràs d’imaginar tu mateix praderies submarines immenses, feixos de fulles pentinant les teves cabussades al costat d’una gran diversitat de crustacis, mol·luscs, algues, esponges, equinoderms (garotes) i peixos nedant al teu voltant com sards, llobarros, orades, serrans o escórpores. Les praderies formen hàbitat, refugi i aliment per totes aquestes espècies.
OBRE BÉ ELS ULLS, LES FANERÒGAMES EN PERILL
Diversos fenòmens estan afavorint la regressió de les praderies de fanerògames:
Els efectes mecànics provinents dels dragats marins i l’excessiva activitat pesquera, especialment de la pesca d’arrossegament, de confraries de pescadors poc conscienciades, que podrien aplicar tècniques per minimitzar l’impacte negatiu de la seva activitat, com l’arrossegament amb portes pelàgiques.
La brutalitat d’aquestes pràctiques no només malmet els bancs de sorra, sinó les espècies que viuen enterrades a la sorra, les praderies, crustacis i mol·luscs del fons marí irreversiblement, sinó que a més destrueix els rizomes de les fanerògames, augmenta la mobilitat de les dunes i l’erosió. Tot i que les praderies de fanerògames marines no es troben a profunditats per sota dels 30 metres, profunditat a la qual no s’efectua pesca d’arrossegament, ni altres arts industrials (d’encerclament o palangre), moltes vegades es produeixen males pràctiques i un apropament excessiu a la platja malmetent les praderies.
L’emissió continua de contaminants, l’excessiu abocament de matèria orgànica i nutrients provinents del riu Ter, l’antic Daró i els arrossars degraden l’aigua i n’augmenten la terbolesa a la Platja de Pals, fet que dificulta l’arribada de llum al fons marí per realitzar la fotosíntesi. Les aigües contaminades no propicien el creixement de les praderies, ja que requereixen aigües netes, amb poc nutrients. La reducció de les praderies compromet la qualitat de les aigües, ja que són autèntiques depuradores: filtren les partícules en suspensió i fixen carboni i nitrogen.
El creixent trànsit marítim i la modificació costanera. L’alteració de la costa amb la construcció d’infraestructures com ports i espigons produeix una reducció de l’hàbitat i una modificació del transport de sediments.
L’ancoratge d’embarcacions. Els darrers anys s’ha prohibit el fondeig d’embarcacions a les praderies de fanerògames de les illes Medes i les cales del Montgrí, i s’han instal·lat boies per les embarcacions. La resta de zones del golf de Pals en retrocés com la praderia de gram davant la Gola del Ter, Mas Pinell, les Basses d’en Coll o Ràdio Liberty, o les praderies de fanerògames a la platja del Grau, encara estan desprotegides. En aquest enllaç podeu trobar un manual de bones pràctiques.
La periodicitat més gran i la virulència dels temporals. L’increment de la periodicitat i la intensitat dels temporals va acompanyada d’un augment de l’erosió dels herbeis, fet que afecta negativament els herbeis, especialment si ja es troben fragmentats.
–
La dificultat de mantenir la integritat dels herveis durant un episodi violent com ara el temporal Glòria (del 15 al 25 de gener de 2020) a la Platja de Pals és dramàtica. Habitualment l’agressió té un efecte prou important. Precisament les praderies protegeixen la costa dels temporals, i controlen l’erosió i la sedimentació al fons submarí.
LES PRADERIES SUBMARINES DE FANERÒGAMES ENS DONEN
Cada organisme té un paper fonamental forjat al llarg de milers d’anys dins de l’ecosistema a què pertany, i quan aquest desapareix, el gran entramat s’adapta per seguir respirant. Descobreix tot seguit les qualitats excepcionals de les praderies fanerògames i com contribueixen a l’equilibri del que passa, tan sota com per sobre el nivell de mar per estrany que et pugui semblar:
Una praderia de plantes fanerògames submarines allibera fins a 20 litres d’oxigen per dia i metre quadrat, mentre absorbeix el diòxid de carboni que tant contribueix a l’escalfament global.
Aquesta gran concentració vegetal produeix biomassa per altres ecosistemes. La biomassa proporciona refugi i és zona de reproducció segura de molts peixos, cefalòpodes, gasteròpodes, equinoderms i un llarg etcètera d’espècies marines. Una part no menys important de biomassa arriba a les platges i contribueix als ecosistemes terrestres.
Les praderies de fanerògames i de gram consoliden els fons marins tot contrarestant el moviment de sediments provocat pels corrents costaners. Debiliten la força de les onades i redueixen l’erosió de la costa, especialment respecte a les tempestes de la tardor i l’hivern.
Les fanerògames tenen un creixement molt lent i els seus rizomes creixen aproximadament un cm. per any. És per aquest motiu que esdevé importantíssim preservar-les.
EL DRAMA DE LA REGRESSIÓ DE LES PRADERIES DE FANERÒGAMES
Al Mediterrani peninsular, fins al 2001, es calculava que entre el 30 i el 45% de la superfície de les praderies de fanerògames havia desaparegut o bé estava en avançat estat de deteriorament. Aquesta planta es troba greument amenaçada i està en regressió des de mitjans del segle passat.
Actualment no existeix encara una cartografia bionòmica del litoral submergit de la Platja de Pals completa o actualitzada, i molt menys de la seva evolució o del retrocés dels ecosistemes de praderies fanerògames, una eina bàsica per evitar la seva desaparició. Només podem trobar els següents estudis amb cartografies submarines que pots consultar:
Cartografia de les praderies de Cymodocea nodosa al golf de Pals – 2012
Cartografia bionòmica del litoral submergit de les Illes Medes – 2011
Cartografia bionòmica del litoral submergit de la costa del Montgrí – 2010
Difícilment tornarem a veure extensions de praderies de fanerògames al fons submarí de la Platja de Pals com hi havia fa tan sols unes dècades, però sí que podem contribuir a protegir les que encara queden disperses. Per aquest motiu considerem necessari que es realitzi urgentment una cartografia de la totalitat del golf de Pals i la resta del litoral, i un seguiment temporal a partir del qual es podran prendre les accions de protecció oportunes.
RECLAMA LA PROTECCIÓ URGENT D’AQUESTS HÀBITATS
Necessitem el teu suport per evitar la regressió de les praderies de fanerògames de la Platja de Pals.
T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.
Agraïm la col·laboració de Alèssia Pons (biòloga), Guillem Roca (Doctor en ciències del Mar) i dels Amics de les Illes Formigues en la redacció d’aquest article, els quals treballen incansablement per alertar sobre la desaparició de la posidònia, la pesca fantasma, els efectes col·laterals de les arts de pesca, etc. Et recomanem seguir la seva activitat per estar al dia de tot allò que passa mar endins i no tan enllà, però que tot i fent una cabussada costa veure i sobretot d’entendre.
Data de creació de l’article: 2/10/2022 – Darrera actualització 19/4/2022.
Fotografia de capçalera Alessiodl amb llicència CC BY-NC-SA 2.0
