tortuga-marina-careta-o-babaua-capsalera

El primer niu de tortuga careta a la Costa Brava

Compartir la platja amb altres espècies és possible

Una femella de tortuga careta va nidificar per primer cop l’estiu passat a la Costa Brava. Va pondre 130 ous i al cap de 76 dies van començar a eclosionar fins que les tortuguetes van dirigir-se cap al seu hàbitat natural: el mar.


Petjades d’una tortuga marina.

Recordeu aquests rastres? No son d’un tractor que entra i surt a la platja, sinó de les petjades d’una tortuga marina que ha sortit del mar a pondre els seus ous a la sorra.

L’estiu de 2023 una femella de tortuga careta va triar la platja de Sa Riera de Begur per fer la seva posta. Va sortir del mar al capvespre del 18 de juliol i es va endinsar cap a la sorra fins a on les onades no poguessin arribar, de manera lenta: el seu cos està dissenyat per moure’s a l’aigua àgilment, però és poc pràctic per desplaçar-se per la sorra. Va excavar el niu amb les aletes posteriors a uns 50 cm de profunditat i va pondre 130 ous. Va cobrir el niu de sorra per protegir els ous dels depredadors, regular-ne la temperatura, i mantenir-ne la superfície neta. Tot seguit va tornar cap al mar, sense fer cap cas a les persones que ja havien capturat aquest moment. Al cap de 76 dies, van començar a eclosionar els primers ous i les tortuguetes van dirigir-se cap al mar, navegant cap a l’horitzó més brillant creat pel reflex de les estrelles i la lluna sobre la superfície de l’aigua. Viuran la resta de la vida al mar. Només les femelles surten a la platja per pondre.

Naixement de 8 tortugues careta a Sa Riera de l’únic niu que s’ha trobat fins ara a la Costa Brava.

Un cop al mar, les tortugues marines comencen un viatge ple de perills. Solen nedar unes 20 hores per allunyar-se de la costa, i es calcula que només una de cada 1000 arribarà a l’edat adulta. Un compost de ferro (magnetita) al cervell els permet orientar-se ja des d’aquest moment pel camp magnètic de la Terra, i és un fet un conegut que tornen a nidificar a la platja on van néixer. Ens encantaria que aquesta tortuga “exploradora” tornés l’any que ve a la platja de Sa Riera a fer una altra posta, així com també que les tortugues nounades que es van dirigir mar endins tornessin al mateix lloc per criar. La resposta no està clara. Això sí, en el segon cas ens toca esperar, les tortugues femelles presenten el seu primer cicle reproductor dels 15 als 30 anys!

La costa catalana presenta una diversitat molt gran d’hàbitats marins, on s’hi troben un total de 94 d’espècies marines protegides, incloent ocells, cetacis, tortugues, taurons, algues, coralls, etc. La contaminació dels mars, la captura accidental en grans xarxes pesqueres a la deriva, la destrucció i alteració de les platges, la contaminació acústica i les col·lisions amb grans embarcacions, son algunes de les amenaces que posen en perill aquestes espècies, sense oblidar les conseqüències del canvi climàtic. És molt possible que les femelles de tortuga careta estiguin començant a buscar nous indrets on nidificar situats més al nord, buscant temperatures més fredes.

A vegades no som conscients de com de valuosos son els nostres entorns. Per això, les històries properes i reals sovint son les que ens commouen i ens inspiren a actuar i a no resignar-nos. Aquest és el nostre desig!

No pots passar un sol dia sense tenir un impacte en el món que t’envolta. El que fas marca la diferència i has de decidir quin tipus de diferència vols fer.

– Jane Goodall –

A les costes mediterrànies es poden observar tres de les set espècies de tortugues marines. La tortuga marina careta o babaua (Careta caretta) és la més abundant del nostre litoral, seguida de la tortuga verda (Chelonias mydas), ambdues de la família dels quelònids. La tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) és una espècie ocasional, l’únic representant viu de la família dels dermoquèlids i la més grossa del món, ultrapassa els dos metres de longitud i pesa més de 600 kg. Només la tortuga careta i la tortuga verda nidifiquen al Mediterrani, però les principals àrees de cria dins la Mediterrània es troben a la part oriental, a les platges de Grècia i del Sud de Turquia. El Mediterrani occidental és una àrea molt important d’alimentació dels juvenils i subadults procedents tant del Mediterrani oriental com de l’Atlàntic, tot i que la nidificació de la tortuga careta a la nostra costa és cada vegada menys esporàdica.

Tortuga marina careta o babaua (Careta caretta). CC BY-SA 3.0.
Tortuga verda (Chelonias mydas). CC BY-SA 3.0.
Tortuga llaüt (Dermochelys coriacea).

La tortuga marina careta o tortuga babaua és la més petita del Mediterrani. Tanmateix, els adults poden pesar 120 quilos i superar el metre de longitud de closca. Poden viure fins a 80 anys. Les tortugues marines tenen la closca recoberta d’escates grans i dures anomenades escuts. De forma característica, la tortuga careta presenta 4 o 5 plaques prefrontals i una closca dura en forma de cor, composta per 5 escuts vertebrals i 5 escuts costals. El seu cap és bastant llarg i ample respecte el seu cos. Té un coll molt robust i una forta mandíbula en forma de bec. El color del cap i la part superior de la closca poden variar des de groc-taronja fins a marró-vermellós, mentre que la part inferior sol ser de color groc pàl·lid amb algunes taques ataronjades. Les aletes davanteres i posteriors compten amb dues ungles cada una. Com passa amb les altres tortugues marines ni el seu cap ni les seves extremitats son retràctils.

La tortuga careta varia el seu geoposicionament al llarg del seu cicle vital, donant resposta a la necessitat alimentària i reproductora. Les tortugues sortides de l’ou es dirigeixen cap a mar obert on s’alimenten durant períodes prolongats de petits organismes que estan en suspensió, ja que fins el primer any no poden submergir-se adientment per menjar sota l’aigua. En les primeres fases de la seva vida, presenten preferències pels hàbitats pelàgics de gran profunditat i, per tant, és més freqüent trobar-nos un individu jove a alta mar; mentre que en arribar a la maduresa, tenen preferència per les zones nerítiques (zones poc profundes de l’oceà) o costeres, associat a un canvi d’alimentació. Els individus grans es nodreixen d’una gran varietat d’éssers marins, entre els quals s’inclouen crustacis, mol·luscs, equinoderms, peixos i cnidaris (com les meduses, que són un dels seus aliments preferits!). També consumeixen algues i plantes. De fet, la dieta de les tortugues marines pot arribar a contenir més de 50 espècies d’animals marins diferents.

Les tortugues joves i adultes solen presentar una gran varietat d’organismes que viuen adherits a la seva closca dorsal i es van desplaçant amb elles. Aquests organismes, anomenats epibionts, inclouen, per exemple, algues, cucs de tub, balànids, o crustacis sèssils. Així, les tortugues actuen com un oasis que ofereixen un hàbitat de repòs i migració a altres espècies. De fet, s’han descrit més de 150 espècies animals i vegetals que poden viure damunt les tortugues.

Els seus cossos estan dissenyats per moure’s a l’aigua àgilment. Les més joves (<400g de pes) pleguen les seves aletes anteriors contra als costats de la closca i s’impulsen a cops amb les seves extremitats posteriors. Les tortugues adultes neden fent servir el bateig dorsoventral de les extremitats anteriors durant la natació sense fer ús dels membres posteriors per a impulsar-se. Neden de forma ràpida i directa quan passen a través d’hàbitats poc adients, i sense rumb fix per llocs que els hi agraden i on troben aliment en abundància. Els exemplars joves de tortuga careta passen poc més de la meitat del temps submergits, temps que s’incrementa a mesura que augmenten de mida. Surten a la superfície per respirar en períodes de 15 a 30 minuts, tot i que poden submergir-se fins a 4 hores. La major part del temps es troben a poca profunditat, entre 0 i 6 metres.

La nostra femella a la platja de Sa Riera de Begur.

La femella té la capacitat d’emmagatzemar l’esperma de diversos mascles als seus oviductes fins a l’ovulació. Així, cada posta pot tenir fins a cinc pares diferents. Les femelles surten de la mar cap a la platja, cerquen un lloc segur per damunt de la línia de la marea i fan un forat amb les aletes posteriors, d’uns 40-70 cm de profunditat, on dipositen entre 60 i 180 ous. El cobreixen amb sorra i tornen cap a la mar. El sexe ve determinat per la temperatura del niu durant el terç central del període d’incubació. Una temperatura mitjana d’uns 29,5 °C equilibra la proporció entre mascles i femelles. Temperatures més altes acceleren el desenvolupament embrionari i produeixen més femelles, mentre que temperatures més baixes augmenten el període d’incubació, fent que predominin els mascles. Després d’uns 80 dies d’incubació, neixen les primeres cries, que excaven a través de la sorra cap a la superfície. Ho fan en diferents moments o en el que s’anomena esdeveniments. Això sol passar de nit per evitar depredadors i temperatures extremes. Només sortir del niu, les tortugues es dirigeixen ràpidament cap a l’aigua. Troben el seu camí cap al mar per mitjà de claus visuals, dirigint-se cap al lloc més brillant i lluny de siluetes elevades, com ara dunes o vegetació. Un cop al mar, neden amb intensitat en contra de les onades i ja des d’aquest moment s’orienten pel camp magnètic de la terra, que els permet tornar a les platges on van néixer i a les diferents àrees d’alimentació.

Les tortugues marines estan en constant moviment. Els adults són capaços de realitzar grans migracions des de les zones de nidificació cap a les zones riques en aliment, sovint a milers de quilòmetres de distància i fins i tot a altres continents. Algunes de les rutes més freqüents són des de Cap Verd cap a les costes africanes i tota la costa oriental del continent americà en direcció al Mediterrani. S’han trobat individus a les Illes Balears provinents del golf de Mèxic o del Mar Carib. Aquests han aconseguit creuar l’estret de Gibraltar i endinsar-se en el mar Mediterrani.

Thunderbird és el nom de la tortuga careta que va ser atrapada en unes xarxes de pesca fantasma l’any 2020 a Mallorca, i alliberada amb un dispositiu de seguiment per satèl·lit. Això va permetre rastrejar el viatge de més de 6.000 km que va realitzar creuant l’estret de Gibraltar, malgrat les fortes corrents i l’elevat trànsit marítim, en direcció a l’Àfrica occidental, tornant segurament al seu lloc d’origen. Malauradament, Thunderbird va ser capturada accidentalment, aquesta vegada per un pesquer d’arrossegament, a prop de Senegal, i es va perdre el seu rastre. La història de Thunderbird posa de manifest tant el problema de les anomenades xarxes de pesca fantasma, restes de xarxes on queden atrapades les tortugues i altres animals marins, així com de les captures per pesquers industrials.

El perillós viatge d’una tortuga marina. © Save The Med Foundation.

FACTORS D’AMENAÇA

La tortuga careta està inclosa en l’annex IV de la Directiva d’hàbitats (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres) com a espècie protegida. A més, està catalogada com a vulnerable tant per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) com pel Decret 172/2022, a Catalunya.

A les etapes inicials de la seva vida, la tortuga careta té molts depredadors. S’enfronten, entre d’altres, a crancs i ocells quan surten del niu, i a peixos grans i taurons un cop han entrat al mar. Només una de cada 100 tortugues sobreviuen al primer any en estat salvatge, i molt poques de les tortugues nascudes, només una de cada 1000, arriben a ser adultes. Un cop arriben a l’edat adulta només poden ser atacades per taurons, catxalots o orques. Tanmateix, i sens dubte, som els humans els que hem portat la seva població a nivells crítics.

Les tortugues marines juguen un paper crucial en molts ecosistemes marins des del punt de vista ecològic. No obstant això, moltes espècies de tortugues marines es troben actualment en perill d’extinció a tot el món a causa de la pèrdua d’hàbitat, la destrucció dels nius i les àrees de nidificació, la contaminació, les col·lisions amb embarcacions, i sobretot de la captura accidental per diverses arts de pesca. Al Mediterrani occidental s’arriben a capturar més de 50.000 tortugues careta cada any, amb pesca d’arrossegament, tresmall i palangre. Aquest fenomen es repeteix lamentablement a escala global. Es calcula que una de cada tres tortugues capturades amb palangre i alliberades amb l’ham clavat, mor durant els tres primers mesos.

Per altra banda, moltes tortugues, tot i ser alliberades després de la captura accidental, moren pel que es coneix com a síndrome de descompressió, a causa del canvi ràpid de pressió de l’aigua del mar, un problema similar al dels bussejadors, i pel qual també necessiten d’una cambra hiperbàrica per recuperar-se. La col·laboració amb els pescadors és clau i existeix un protocol/guia pels pescadors per a la gestió dels exemplars pescats accidentalment. No hem d’oblidar el problema de les xarxes fantasma que queden surant a l’aigua i les poden atrapar. Es calcula que a nivell mundial, el 10% de les escombraries marines en volum formen part d’artefactes de pesca perduts.

Tortugues atrapades en una xarxa de pesca. © Projeto Tamar Brazil/Marine Photobank.

Un altre factor important d’amenaça per les tortugues marines és la contaminació, tant al mar Mediterrani com als oceans, per microplàstics, macroplàstics i altres residus, produïts per nosaltres. A causa de la seva baixa capacitat de discriminació en l’alimentació, moltes tortugues del Mediterrani occidental els confonen amb el seu aliment i els ingereixen. No només les bosses de plàstic flotants semblen meduses, un dels menjars preferits de moltes tortugues marines, sinó que hi ha noves proves que suggereixen que el plàstic i altres deixalles marines poden fer olor de menjar. S’ha descobert que en tan sols set dies, els residus plàstics a l’oceà poden cobrir-se amb una capa d’algues i altres microorganismes fins al punt que les tortugues els confonen per un menjar apetitiu i se’ls empassen.

El 90% de les tortugues marines que van ser ingressades al CRAM (Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins) l’any 2021 presentaven plàstics microscòpics al seu estómac o a les femtes. De fet, les tortugues son un bon bioindicador de com de contaminat està el mar (i ho està molt!). 

Una tortuga confón una bossa de plàstic per una medusa.
© Saeed Rashid/Cater News Agency.

Una altra amenaça per les tortugues careta directament relacionada amb els humans és la massificació a les costes i destrucció de l’hàbitat on les tortugues nidifiquen. També l’ús de maquinària per la neteja i aplanament de la sorra pot destruir els nius ja que es troben a menys de 50 cm de la superfície. La contaminació lumínica de ports i carreteres pot desorientar les femelles que fan la posta i també els nounats, fent que vagin per la sorra en direcció contrària i que morin abans que puguin arribar al mar, degut a la seva deshidratació o depredació quan surt el sol.

LA TORTUGA CARETA NIDIFICA PER PRIMER COP A LA COSTA BRAVA

Sabem que les tortugues tornen a les mateixes platges on van néixer per dipositar els ous, un comportament que es coneix com filopatria, el mateix patró que presenten els salmons i algunes aus migratòries. La nidificació de la tortuga careta és comuna a l’est del Mediterrani. No obstant, en els últims 10 anys, s’ha detectat un increment de nidificacions de forma exponencial també al Mediterrani occidental. Podeu consultar l’històric d’albiraments a la pàgina web del projecte de divulgació científica Careta a la Vista! La nidificació a la costa catalana és la més abundant de la península ibèrica. El 8 de juny del 2023 va ser identificat el primer niu de la temporada, a Mallorca. I el niu detectat el 18 de juliol del 2023 a la platja de Sa Riera, a Begur, és el més meridional localitzat fins ara a la nostra península.

Aquest “baby boom” o el creixement exponencial del nombre de tortugues careta que s’han observat nidificant a les costes del Mediterrani occidental els últims anys ha sorprès als experts i planteja diverses preguntes. Que cada vegada hi hagi més individus que trenquin el patró i explorin altres llocs per nidificar podria ser degut a l’escalfament global, ja que la temperatura de l’aigua i de la sorra està augmentant. Si arriben a les nostres costes possiblement és degut a la recerca de zones més fresques per criar. Recordem que es necessita una temperatura determinada perquè els ous puguin eclosionar i perquè hi hagi un equilibri entre el nombre de femelles i mascles nounats. Per tant, si una platja produeix bàsicament mascles, el retorn de femelles al mateix lloc serà molt petit i mai es podrà establir una població nidificant estable.

La nostra femella a la platja de Sa Riera de Begur.

S’ha observat que algunes tortugues que havien desovat en platges del Mediterrani espanyol i que han estat marcades amb emissors satèl·lits, han seguit un patró habitual i han a tornat a prop de la zona en dos anys diferents. Per altra banda, s’han pogut marcar amb un microxip o emissor per satèl·lit alguns dels nounats que s’han covat en captivitat dins de programes de Head-Starting i que han estat alliberats des de la platja on la seva mare va desovar. Això permetrà identificar aquelles femelles que surtin a la platja a nidificar. Darrerament, s’han inclòs al programa de Head-Starting un total de 55 tortugues dels nius de Begur, Malgrat de Mar, el Vendrell i dels 5 nius del Delta de l’Ebre, així com tortugues de nius de les Illes Balears.

Que tornin a les nostres platges voldrà dir que els està funcionant aquest nou punt de nidificació a les costes catalanes i per tant, hem de fer el possible per protegir les zones que actuen com a refugi del canvi climàtic. Aquestes zones, com la cala de Sa Riera, solen estar sotmeses a una alta pressió humana, deixant poc espai a la natura; a més a més, el període de cria coincideix amb l’època de bany. Sabem que la majoria de nius que no s’han pogut establir o han fracassat és per culpa de les molèsties humanes. Les platges son ecosistemes complexes, vitals i fràgils, i és responsabilitat de tots tenir-ne cura. El nom d’aquesta tortuga (tortuga babaua) li hem posat nosaltres, els humans, per la facilitat amb què son pescades accidentalment pels pescadors a les seves xarxes. Potser sí que és veritat que és un animal que no es malfia de res, però això no ens dóna dret a no respectar el seu medi: som responsables de les captures de pesca, de tots els plàstics que ingereixen i que confonen amb el menjar, i dels efectes que pateixen degut al canvi climàtic, entre d’altres.

La protecció de les zones de posta, dels corredors migratoris i la reducció de les causes de mortalitat derivades de les activitats humanes son fonamentals per la seva recuperació com a espècie. Només així podrem tornar a sentir l’emoció i la pau tan gran que transmeten aquests increïbles animals en el seu medi natural.

En el següent vídeo podràs conèixer la tortuga careta i saber com identificar el seu rastre. Recorda que les femelles solen fer els nius des de finals de maig fins l’agost, i les cries surten entre el juliol i l’octubre. Evita enlluernar-les, no facis fotos amb el flaix, mantingues una distància i no facis soroll 🙂

Caretta a la Vista: la tortuga babaua. © Projecte Caretta a la Vista.

Si et trobes amb un rastre, cries o una tortuga marina posant ous, truca al 112!


Data de creació de l’article: 12/4/2024.

Foto de capçalera: Tortuga marina careta o babaua (Careta caretta). CC BY-SA 3.0.

NO ABAIXEM LA GUÀRDIA

Necessitem el teu suport per poder continuar defensant i alertant sobre les diverses amenaces que tenen lloc a la Platja de Pals.

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.

Comparteix l’article

CA