coipu-001

El coipú: un intrús que es banya amb tu

L'imparable invasor que colonitza els arrossars de Pals

El coipú (Myocastor coypus) és una espècie exòtica invasora originària d’Amèrica del Sud, introduïda a l’Empordà el 2004 i que ha crescut exponencialment. Aquest rosegador semi-aquàtic té un gran impacte negatiu en els ecosistemes locals, especialment en zones aquàtiques i agrícoles, on afecta cultius com l’arròs i la vegetació autòctona. Des del 2013, s’estan implementant estratègies de contenció i control, però la seva erradicació és complexa. Aquest cas exemplifica el problema global de les espècies invasores, que amenacen la biodiversitat i l’equilibri ecològic.


Coipú. © Manfredrichter via Pixabay.

El coipú és un nouvingut a les nostres platges! Es tracta d’una espècie exòtica invasora que segurament ha vingut per quedar-s’hi. El primer registre d’un coipú a l’Empordà va ser l’any 2004 en un camp de golf de Pals, i des de llavors, la seva població ha crescut de forma exponencial.

El copiú és un rosegador de la família dels miocastòrids. De fet, n’és l’únic representant vivent. Pel seu aspecte sembla una barreja entre rata, llúdriga i castor, pot arribar a pesar fins a 10 quilos i fer més de mig metre de llargària. Es pot reconèixer fàcilment pels seus grans incisius de color ataronjat i la seva cua esquamosa sense pèl. Té un pelatge marró llarg amb una capa grisa per sota. El seu cos està adaptat per la vida semi-aquàtica, amb membranes interdigitals als peus, ideals per a nedar i submergir-se, i els ulls i orificis nasals situats dorsalment, que els permeten veure i olorar mentre neden.

El coipú habita en zones d’aigua corrent o estancada amb abundant vegetació aquàtica i també a les ribes i aiguamolls costaners. Construeix galeries no gaire profundes prop de l’aigua, on hi viuen en parella o en colònies. Està més actiu durant la nit i té una dieta herbívora que inclou, principalment, plantes aquàtiques i vegetació de ribera, a més d’arrels, rizomes, i fruits silvestres i agrícoles, com cereals i pomes. També pot alimentar-se de mol·luscs bivalves. Aquesta adaptabilitat en la dieta és una de les raons per les quals han aconseguit sobreviure i prosperar en diverses regions.

Es reprodueixen dues o tres vegades al llarg de l’any, i neixen uns 5-6 cadells que ja son capaços de nedar mentre s’alimenten de la seva mare, gràcies a la posició lateral de les glàndules mamàries. Les cries poden reproduir-se ja en el seu primer any, i tenen una esperança de vida d’uns 4-6 anys. Així doncs feu càlculs! Quantes cries pot arribar a tenir una femella al llarg de la seva vida?

En el nostre territori tenen pocs depredadors, tan sols les guilles i algun rapinyaire.

IMPACTE EN LA BIODIVERSITAT AUTÒCTONA

Aquest mamífer és originari d’Amèrica del Sud i el seu nom prové del maputxe ‘kóypu’, que significa rastre d’aigua, per la seva forma de nedar. Els nadius sud-americans el capturaven com a aliment i per aprofitar la seva pell. Ha estat introduït precisament en diverses parts d’Europa i altres regions del món en granges de cria pel seu valor en la indústria pelletera. La pell del coipú és densa i suau, el que l’ha fet molt preuada per l’elaboració d’abrics i altres articles de pell. La primera via d’entrada a Europa, documentada a finals del segle XIX, va ser fruit de l’escapament o alliberament intencionat des de granges pelleteres instaurades al continent, que els va permetre viure en estat salvatge.

Es tracta, doncs, d’una espècie exòtica invasora i forma part de la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives d’Europa, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Tant a Catalunya com a l’Estat ha estat declarada com a espècie invasora des de l’any 2013 (Reial decret 630/2013, de 2 d’agost). Es creu que la població actual a Catalunya es va establir mitjançant la colonització d’exemplars procedents de França, i s’ha observat un creixement de la població de forma progressiva des dels anys 2013-2014. És una espècie àmpliament distribuïda al nord-est de Girona; des de l’Alt Empordà s’han estès exemplars per les conques fluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, i ja han arribat al Ripollès, la Selva, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Gironès i el Baix Empordà. Es calcula que en trams del Fluvià o la Muga podem trobar fins a una desena de coipús per quilòmetre.

Quina és la diferència entre una espècie exòtica i una espècie invasora?

Les espècies exòtiques o al·lòctones son aquelles que s’introdueixen en un medi del qual no són originàries.

Aquelles espècies exòtiques que arriben a superar les diferents etapes d’introducció, establiment i expansió en un nou ecosistema és el que anomenem fauna o flora invasora. Les espècies invasores interfereixen en la dinàmica natural del lloc nou i hi desencadenen canvis ecològics que suposen una amenaça per a la diversitat biològica autòctona.

Des de fa uns anys aquest mamífer amenaça l’equilibri ecològic, especialment dels ecosistemes aquàtics i de les zones de ribera. També té un gran impacte negatiu en l’agricultura, afectant a diferents tipus de cultius, especialment el de l’arròs. La seva activitat d’excavació per construir les galeries o buscar menjar pot alterar els marges del rius i canals de drenatge, causant inestabilitat a les vores, a més d’afectar també a prats i cultius propers a l’aigua, i degradant els sistemes de rec.

Quan s’alimenta, només consumeix les tiges subterrànies i brots joves de plantes, deixant la resta. Això fa que consumeixi una gran quantitat de vegetació aquàtica, fet que comporta la disminució d’espècies vegetals autòctones. Una de les plantes més afectades ha estat el jonc florit, una espècie en perill d’extinció, que trobem de forma localitzada a les comarques de l’Empordà, i que ha anat desapareixent de la zona d’arrossars del Baix Ter. Afecta també a altres espècies animals ja que redueix la superfície utilitzada per les aus aquàtiques per nidificar, a més de danyar les zones de fresa dels peixos. També remou la vegetació del terra encara que no se la mengi, provocant l’erosió de les ribes, rieres i aiguamolls.

Coipú ensenyant els incisius de color ataronjat. INaturalist (CC-BY-NC).

Finalment, no hem d’oblidar les conseqüències negatives per la salut humana i d’altres animals ja que pot actuar com  a reservori i/o vector de malalties infeccioses i parasitàries com la leptospirosi, la fasciolosi, hidatidosi, la tuberculosi o la septicèmia.

Davant d’aquesta situació, s’ha establert una estratègia des del departament d’Acció Climàtica que contempla un pla de gestió de contenció i control del coipú. Així, es considera prioritari limitar l’expansió cap a les conques del sud i cap a les capçaleres fluvials que ocupa actualment, així com disminuir la densitat de la població per evitar els danys sobre hàbitats sensibles.

Coipú. © Gencat.cat

L’únic mètode efectiu del que disposem per combatre la propagació d’aquesta espècie i minimitzar els danys que provoca, és la captura selectiva de l’espècie per trampeig o mitjançant arma de foc. Això es fa a través a través de campanyes de captura i control de la població dutes a terme pel Cos d’Agents Rurals i altres professionals.

El coipú no ha pogut ser erradicat d’enlloc al món amb l’excepció d’una illa: Gran Bretanya. El coipú va ser introduït a la illa de Gran Bretanya a principis del segle XX també pel seu valor dins la indústria pelletera. Se’n van arribar a comptabilitzar uns 200.000 exemplars. Durant les dècades de 1960 i 1970, es van implementar extensos programes d’erradicació, mitjançant un equip permanent de paranyers professionals. Des de finals de la dècada de 1980 i fins al dia d’avui, es considera que els coipús han estat erradicats de l’estat salvatge. Això ha permès una recuperació de les poblacions de fauna i flora locals abans afectades per aquesta espècie invasora. Actualment es realitza un seguiment per evitar la seva reintroducció.

A la resta de països europeus, i  malgrat els grans esforços invertits en països com França i Alemanya, les campanyes d’erradicació no han funcionat. La seva erradicació és molt més complexa que en el cas de Gran Bretanya, degut a què no ens trobem en una illa i la seva densitat de població originària es recupera ràpidament per fenòmens d’immigració des d’àrees adjacents.

Un exemplar de coipú capturat a la demarcació de Girona. © Gencat.

El coipú és un animal fascinant que ha trobat un lloc als hàbitats aquàtics del l’Empordà, però malauradament no ha sigut benvingut aquí pel seu impacte sobre els ecosistemes envaïts. No hem d’oblidar que som nosaltres, la espècie invasora per excel·lència, els responsables de la introducció no solament del coipú, sinó d’altres espècies invasores com el visó americà. Aquest últim, de forma similar al coipú, va arribar a les nostres terres de la mà de la indústria pelletera i ja s’ha convertit en una amenaça pels ecosistemes i altres especies natives. Segons l’EXOCAT, una gran base de dades de les espècies exòtiques i invasores presents a Catalunya, en aquests moments hi ha prop de 1700 espècies exòtiques, de les quals unes 200 (el 12%) son invasores. Animals més petits o plantes poden causar un impacte encara més gran en l’ecosistema local. De fet, la gran majoria d’intrusos són plantes, com l’anomenada herba de la pampa, present a la platja de Pals i encara en molts jardins particulars, com a planta ornamental. 

Amb el canvi climàtic estem accelerant el procés d’invasió d’espècies que poden ser perjudicials per la biodiversitat. A més, les zones més alterades per la nostra activitat son proclius atraure més espècies que no troben depredadores, i per contra, els ecosistemes amb una elevada biodiversitat son menys susceptibles a les invasions biològiques.

A nivell global, segons un recent estudi de l’ONU, l’ésser humà és responsable de la introducció de més de 37.000 espècies d’animals i plantes exòtiques en regions de tot el món (més de 3.500 son invasores). La UICN considera que les invasions biològiques constitueixen la segona causa més important d’extinció d’espècies, després de la destrucció dels hàbitats naturals.

Si et trobes un coipú truca als agents rurals! 972 405 340


Data de creació de l’article: 7/3/2024.

Foto de capçalera: Coipú. © Shivainc via Pixabay.

NO ABAIXEM LA GUÀRDIA

Necessitem el teu suport per poder continuar defensant i alertant sobre les diverses amenaces que tenen lloc a la Platja de Pals.

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.

Comparteix l’article

CA