La Comisió d’Acció Climàtica (CAC) del Parlament de Catalunya insta al Govern la creació d’un centre d’interpretació i Memorial de la Guerra Freda a Ràdio Liberty. La Proposta de Resolució, que s’ha presentat el 16/11/2022 a la CAC, ha tirat endavant amb el vot positiu de la majoria dels partits, i té l’objectiu de recuperar el patrimoni històric del jaciment i de Ràdio Liberty, en un entorn natural privilegiat.
“És una obvietat que el conjunt de les administracions haurien d’haver fet molt més per no arribar a l’estat d’abandó al que ens trobem avui. El passat, però, és passat i el nostre objectiu és que entre totes les administracions, i amb la participació de les entitats del territori, fem un projecte solvent, avançat en sostenibilitat i que tracti la memòria del nostre país com cal” ha explicat Sílvia Paneque, la diputada gironina proposant de la moció.
La Proposta de Resolució demana preservar de qualsevol enderroc el valor patrimonial del jaciment arqueològic i Ràdio Liberty, i que el conjunt de les administracions acordin durant els propers mesos un avantprojecte pactat de recuperació de la vila marinera de Pals i de Ràdio Liberty com a Memorial de la Guerra Freda, ben encaixat a l’entorn natural, amb el màxim de respecte amb els hàbitats únics presents en aquest paratge ubicat dins d’un Parc Natural, que són els darrers testimonis del litoral gironí d’abans que s’urbanitzés. A la sessió de la Comissió d’Acció Climàtica d’ahir van assistir diferents representants d’entitats del territori que han lluitat durant molts anys per la preservació dels valors històrics, arqueològics i naturals de Ràdio Liberty, Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d’Història.
En paraules del president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch “Celebrem que finalment el Parlament hagi fet aquest pas endavant, però demanem ara que el Govern i la Generalitat destinin un pressupost per a la recuperació dels hàbitats protegits i edificacions dins Ràdio Liberty per la creació d’un centre d’interpretació, Memorial de la Guerra Freda, recentment declarat pel Consell Comarcal com a Bé d’Interès Cultural Local (BCIL), conjuntament amb l’Ajuntament de Pals i les entitats del territori, i que a més compte amb un important jaciment arqueològic de la vila marinera de Pals, únic a tot Catalunya que, ja fa anys, fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), restant inexplorat encara ara en la seva major part i desprotegit, així mateix reclamem la seva vigilància, especialment durant l’estiu”.
El president del Cercle Català d’Història, Joaquim Ullan, destaca “la tasca duta a terme des de l’entitat amb la troballa cabdal el 2011, quan es realitzà la descoberta del jaciment arqueològic de la vila marinera de Pals -adjacent a la Torre Mora-, a l’interior de Ràdio Liberty, el qual, a més del paper de la pròpia emissora ha servit per anar fent entendre al territori l’extraordinari valor ambiental, memorialístic i arqueològic de la zona que no es pot deixar perdre, ja que és la memòria del poble i de la seva gent. Demanem que el projecte tingui accés també a fons europeus.” En aquest mateix sentit, Ullan recorda: “Cal recordar que tots els elements patrimonials es troben dins del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter acreditat amb la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS).“
En els darrers anys la lluita per salvar Ràdio Liberty, persones, investigadors, científics i entitats han anat sumant suports: el Cercle Català d’Història, Salvem la Platja de Pals, Gent del Ter amb una llarga trajectòria i lluita també per a la preservació de la Base Loran de l’Estartit, la federació SOS Costa Brava, la Comissió per la Dignitat, els Amics de la Unesco a Girona, el Museu Virtual de la Ràdio Liberty o l’Ajuntament de Pals, que han anat organitzant multitud d’activitats i rutes guiades per divulgar i defensar els valors històrics i naturals d’aquest paratge, sovint en coordinació amb diferents Universitats.
La llarga trajectòria per la preservació de Ràdio Liberty ve representada especialment per la tasca de la regidora Marisol Perea, que lidera el Partit Socialista de Catalunya (PSC) a l’ajuntament de Pals , i que sempre ha defensat els valors històrics i naturals de la platja de Pals, com els de Ràdio Liberty contra la seva destrucció: “Celebro que després de tants anys s’hagi aconseguit que els grups polítics hagin consensuat un posicionament comú per tal de tirar endavant un projecte digne i representatiu del territori, la comarca i Catalunya. La importància històrica de Ràdio Liberty, més encara en l’actualitat, és el que ha motivat, des de l’anunci del tancament de l’emisora, el projecte redactat pel Raimón Martinez Fraile (regidor a l’ajuntament de Barcelona amb l’alcalde Pasqual Maragall i Secretari General de Turisme al Govern de Madrid), i que va depositar a les meves mans… projecte que, juntament amb el jaciment de la Torre Mora i la preservació dels terrenys, ha sigut el nus de conexió del projecte en la seva totalitat.”
El cronista Narcís Subirana, que actualment dirigeix el partit Compromís amb Pals, junt amb la tristament desapareguda Maria Lluïsa Farràs també han liderat la lluita per la preservació i divulgació de Ràdio Liberty des de fa molts anys. En aquest sentit, Narcís Subirana, que ha escrit més de 300 articles sobre el patrimoni històric i arquitectònic de Pals, dels quals ja s’han publicat més de 120 articles a diferentes revistes, molts dedicats a Ràdio Liberty, declara: “ens alegrem de la decisió del Parlament i continuarem lluitant perque es porti a terme el Museu de la Guerra Freda i la preservació de les restes arqueològiques, també demanem el control i la vigilància urgent, així com reparar la tanca que protegia les edificacions, que és la segona tanca de seguretat de només una hectàrea que hi ha a l’interior de la tanca perimetral del paratge de 33 Ha, i de les restes arqueològiques hauria de ser tot un conjunt, que actualment queda dividit entre la Torre Mora a l’exterior de la tanca, i la vila marinera, i protegides amb una senyalització per prohibir que la gent camini per sobre del jaciment arqueològic, moltes parets són fetes d’argila i els murs de les construccions medievals es deterioren cada any més”.
Subirana alerta que “cal eliminar els pins que creixen a dins de les edificacions i una vegada feta l’expedició arqueològica s’hauria de fer un control d’accés al jaciment i poder-lo visitar.”
L’enginyer industrial i vocal de Salvem la platja de Pals, Lluís Sanz ens recorda que “més enllà del rol clau de l’emissora, ja comentat, serà un bon moment per recordar el valor d’un patrimoni industrial que va situar el camp d’antenes de Radio Liberty com la segona estructura isostàtica més gran del mon després de la Torre Eiffel i que va representar un dels elements clau de les telecomunicacions, no tan sols durant la guerra freda, sinó també en situacions d’emergència com les primeres repercussions de l’accident de Chernóbil, al poble ucranià i rus afectat, o permetre el seguiment del fallit cop d’estat contra la perestroika de Gorbachov, qui va afirmar que seguia la informació per les emissions radiofòniques que arribaven des de Pals. El exrector de la UdG Joan Batlle, va voler unir guerra freda i telecomunicacions, demanant la conservació d’una de les seves antenes. Això no podrà ser, però tenim la possibilitat d’explicar-ho mitjançant tecnologia virtual que no hem de desaprofitar.”
Nicolás Albéndiz, responsable del Museu Històric de Ràdio Televisió Espanyola RTVE a Sant Cugat del Vallés, que des de l’any 2016 recull objectes de diferents col·leccions sobre la història audiovisual del nostre país, ens ha dit que el museu “disposa de la maqueta original de Ràdio Liberty que es trobava a l’edifici central d’oficines” que conserva amb molta dedicació.
Toni Bernabé, ex-treballador de Radio Liberty amb una col.lecció privada impressionant d’objectes de l’emisora, que ha creat el magnífic Museu Virtual de Ràdio Liberty, posa de manifest que una vegada es va tancar l’emisora, mai es va arribar a cap consens polític sobre quin havia de ser el destí d’aquests terrenys fins ara, perquè en realitat es volien urbanitzar: “Lamentablement, els governants municipals anteriors al 2003, només desitjaven el tancament de la ràdio per poder edificar“.
En aquest sentit, Bernabé recorda sobre els anys després del seu tancament: “mentre es rumorejava sobre el tancament, tots els treballadors teníem clar que Ràdio Liberty era odiada, bàsicament perquè es va instal·lar durant la dictadura. Entre alguns companys fèiem la broma que els apartaments que es construirien aquí es dirien Liberty. Acceptàvem que, tot allò que tenia un principi, tenia un final, i el de l’emissora era a prop. Els que se suposava que ens governaven van tenir 5 anys per decidir el futur de Ràdio Liberty, i als qui treballàvem aquí ens hauria agradat que s’hagués fet un Museu de la Guerra Freda i Ràdio Liberty, ja que el 2006 el 99% dels edificis estaven en un estat impecable. Hi havia lloc per a qualsevol cosa, des d’un museu, a un centre d’estudis de la natura, la fauna i les dunes, passant per una àrea tancada de 33 Ha per fer-hi colònies a la natura. Des del segon zero del 25 de maig del 2001, la natura va fer la seva aparició amb voltors sobrevolant la zona.”
Abans de l’any 2003, l’especulació urbanística i l’interès polític perquè es vandalitzés el patrimoni natural, històric i arqueològic a Ràdio Liberty era evident, segons Bernabé: “Abans del juny del 2001, als plànols municipals ja apareixia “Camp de Golf” als terrenys de l’emissora, i el 18 d’agost del mateix any, Convergència i Unió (CiU), que governava a l’ajuntament, pretenia edificar un 10% dels terrenys negant-se a incloure’ls a la zona protegida del PEIN de Begur. Així és com han permès que es vandalitzi per, imagino, tenir l’excusa perfecta per justificar-ne l’enderroc a causa del mal estat que ells mateixos han permès. Per sort, gràcies a la mobilització de moltes persones i entitats s’ha aconseguit evitar l’enderrocament del que queda.”
A partir del 13 de maig de 2010, amb la inclusió dels terrenys de Ràdio Liberty dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, l’abandonament intencionat va continuar, amb l’objectiu d’enderrocar els edificis per poder-hi construir el faraònic projecte Aqvam, promogut per la Fundació Privada Mar, que preveia ampliar les edificacions per rebre més de 250.000 visitants cada any i, finalment quan el Parlament va resoldre descartar aquest projecte, l’abandó va continuar per la manca de consens polític i poc interès de les administracions.
Per tant, ara és una oportunitat única de consens polític i acord entre les tres administracions per iniciar el projecte de restauració dels edificis i els hàbitats naturals, que es troben actualment en estat d’abandonament, i que requereixen una actuació urgent per poder divulgar i protegir els valors històrics, arqueològics i naturals de Ràdio Liberty: l’Estat, que n’és el propietari, a través del Ministeri per la Transició Ecològica, la Generalitat, que actualment té cedida la seva gestió, a través del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i l’Ajuntament de Pals.
LA PRIVATITZACIÓ DEL LITORAL PROTEGIT
La federació SOS Costa Brava també ha donat suport a la lluita per la preservació dels valors naturals i històrics de Ràdio Liberty. El seu president, Sergi Nuss, alerta que “el Govern espanyol hauria de fer un inventari complet de tots els terrenys i equipaments que ara estan en desús, especialment els que es troben al litoral, dins d’un PEIN o un Parc Natural, i evitar que s’acabin privatitzant“, com ha passat recentment amb la subhasta de la bateria de Punta Milà i la Base Loran a l’Estartit (Torroella de Montgrí), “i que la Generalitat elabori un Pla Director Urbanístic en què es defineixin els usos i quines construccions són d’interès històric i cultural a preservar i quines s’han d’enderrocar“.
Segons Pau Bosch “només a la Costa Brava trobem multitud d’equipaments militars abandonats que són propietat del Ministeri de Defensa que corren perill de ser subhastats i privatitzats, tots ells dins d’espais d’interès natural protegits o Parcs Naturals, com el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el Cap de Creus o els Aiguamolls de l’Empordà.”
Entre d’altres, de sud a nord, la bateria de costa de S’Estufador de Llevant i el Fortim (Sant Feliu de Guíxols), la bateria del Parc del Puig, al Molí del Vent (Palamós), la bateria de costa L-5 de Punta Milà i la Base LORAN de radionavegació a L’Estartit recentment subhastades (Torroella de Montgrí), els bunkers de Sant Martí d’Empúries i la bateria de costa L-6 des de la Clota a Cala Montgó parcialment en subhasta (L’Escala), els búnkers de Sant Pere Pescador, el Far de Roses a Puig Rom, la bateria de costa L-7 de Sant Antoni i L-8 de Punta Falconera (Roses), la bateria L-9 de Cap de Bol al Far de Punta S’Arenella (Port de la Selva), una part de la base aèria Puig del Pení (Cadaqués) parcialment en desús, la bateria L-10 de Puig Claper (Colera i Portbou), i més a l’interior, les fortificacions militars abandonades de la linea Gutierrez a Darnius, Pont de Molins, Peralada, Garriguella, o Llançà.
També trobem multitud d’equipaments abandonats a la resta del litoral català dins d’espais naturals protegits com a Malgrat de Mar, Montgat, la bateria Bellavista a Montjuïc (Barcelona), Vilanova i la Geltrú, Calafell, Roda de Barà, Tamarit, Monars, Salou, Coll de Balaguer, l’Hospitalet de l’Infant, Ametlla de Mar, Sant Carles de la Ràpita, l’Ampolla, les Cases d’Alcanar, Ulldecona, Amposta, etc.
Segons Bosch, “no podem permetre que el Ministeri de Defensa continuï subhastant i privatitzant tots aquests paratges d’interès històric i natural, estem perdent la nostra memòria col·lectiva i una oportunitat única perquè aquests paratges ara passin a ser gestionats pel Conservatori del Litoral”.
ELS ACORDS SOBRE LA TAULA
La Proposta de Resolució presentada ahir a la Comissió d’Acció Climàtica es va aprovar amb els següents dos punts d’acords:
Preservar, en col·laboració amb el Govern d’Espanya, amb I’Ajuntament de Pals i amb la resta d’administracions, el valor ambiental, històric i cultural de l’entorn de les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty, a Pals, desenvolupant un projecte per tal de crear-hi i posar en marxa un memorial de la Guerra Freda, que sense afegir nous factors d’impacte sobre els valors naturals de l’entorn, sigui compatible amb la preservació dels esmentats valors ambientals i amb altres potencials projectes complementaris relatius al jaciment arqueològic proper.
_ _ _
Preservar, en col·laboració amb el Govern d’Espanya, amb l’Ajuntament de Pals i amb la resta d’administracions, les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty, a Pals, del deteriorament i de l’enderroc, fins que es puguin dur a terme les actuacions corresponents per crear-hi un memorial de la Guerra Freda, així com a preservar el valor ambiental del seu entorn natural. Emplacem a totes les administracions a arribar a un acord i elaborar, al més aviat possible, un avantprojecte i un pla de manteniment, i que es faci en tot moment en coordinació amb el territori i les diferents administracions.
PROUS MOTIUS PER UN MEMORIAL DE LA GUERRA FREDA
A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, i en especial en finir aquesta, l’enfrontament entre el bloc soviètic i el bloc occidental va donar lloc a un període històric conegut com a Guerra Freda, de tal durada i abast que té encara un clar i notable impacte sobre la geopolítica actual. Al llarg de les dècades que van seguir la derrota del nazi-feixisme a Europa, i de l’imperialisme japonès al continent asiàtic i al Pacífic, les dues grans potències es van enfrontar indirectament en una multiplicitat de terrenys: de la cursa armamentista a la cursa espacial, dels boicots olímpics a l’aixecament del Teló d’Acer, passant, evidentment, per una llarga sèrie de conflictes bèl·lics, molts dels quals en el context de la descolonització, en els que la Unió Soviètica i els Estats Units s’enfrontaven mitjançant faccions interposades.
L’any 1959 es va posar en marxa, a Pals, l’emissora anomenada Ràdio Liberty, posteriorment fusionada amb Radio Free Europe.
La ràdio tenia per objectiu arribar a potencials oients als països del bloc comunista, en el context de la constant pugna entre les dues superpotències. Les instal·lacions de Pals van ser, per la seva potència i moderna tecnologia, les que van fer més difícil que les emissions fossin interferides per les autoritats dels països comunistes, d’enorme importància pels objectius del bloc occidental. Les emissions de Ràdio Liberty, des de les seves instal·lacions de Pals, es van estendre entre el 1959 i el 2001, deu anys després de l’esfondrament de la Unió Soviètica.
Les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty es troben dins els límits del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, molt a prop de la línia de costa, i actualment formen part del Patrimoni de l’Estat. S’ha suscitat un important debat social al voltant del seu enderroc o preservació, i també s’ha plantejat la possibilitat de posar-les en valor mitjançant la creació i posada en marxa d’un memorial de la Guerra Freda. Aquesta és una iniciativa que les diverses administracions, incloent-hi l’Ajuntament de Pals, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya, podrien entomar, col·laborant plegades, per posar en marxa un memorial que seria únic en la seva tipologia al nostre país, i que podria ser útil per explicar un període de gran transcendència històrica.
D’altra banda, l’entorn d’aquestes antigues instal·lacions de Ràdio Liberty tenen un important interès ambiental. Es tracta d’un dels darrers trams a primera línia de mar a la Costa Brava de grans dimensions sense urbanitzar, inclòs dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Forma part de la Xarxa Natura 2000, que figura a la llista de llocs d’importància comunitària (LIC) i Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA), de titularitat pública, inclòs íntegrament dins el domini públic marítim terrestre, on s’ha conservat el sistema dunar de 1.500 metres de front marítim, lliure d’ocupació, amb una importància geològica, botànica, faunística i ambiental excepcional a causa d’haver mantingut les instal·lacions tancades i amb vigilància permanent durant més de 50 anys, amb presència d’espècies com l’Stachys Maritima o el corriol camanegre. L’espai constitueix un paisatge de transició únic entre l’entorn forestal que fixen les dunes, més a l’interior, i les dunes mòbils a prop del mar. Aquí es troba la mostra de flora psammòfila (vegetació adaptada a viure sobre substrats sorrencs), més important de Catalunya. En el mateix entorn s’hi troben també restes arqueològiques de l’antiga vila marinera i port de Pals. De fet, el jaciment arqueològic de la coneguda com a «Torre Mora» ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
——————
Descarrega’t la nota de premsa d’aquest article aquí.
Us recomanem llegir els següents articles d’aquest blog perquè pugueu ampliar detalls i adquirir un millor perspectiva de l’impacte que va tenir aquesta emissora a escala mundial i especialment per a la població de Pals i rodalies.
RÀDIO LIBERTY, AMPLIFICANT LA LLIBERTAT DES DE LA PLATJA DE PALS
Les ones de ràdio que van combatre l’avanç de la Unió Soviètica
LA CARA OCULTA DE RÀDIO LIBERTY
La influència dels Werewolf en la creació de Stay Behind
Data de creació de l’article: 17/11/2022.
NO ABAIXEM LA GUÀRDIA
Necessitem el teu suport per poder continuar defensant i alertant sobre les diverses amenaces que tenen lloc a la Platja de Pals.
T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.
