tortuga-marina-careta-o-babaua-capsalera

Biodiversitat a la Platja de Pals

200 espècies amagades entre les dunes

Acollim una biomarató a Ràdio Liberty per donar a conèixer la gran biodiversitat local. Es registren més de 200 espècies, incloent-hi algunes extraordinàriament poc comunes, vulnerables o en perill d’extinció. Aquestes dades posen en relleu la importància de preservar no només el patrimoni històric i arqueològic, sinó també el patrimoni natural.


Les dunes en plena floració durant la jornada de la biomarató.

El darrer 20 d’abril es va celebrar a la zona de Ràdio Liberty una biomarató participativa per tal de divulgar la riquesa del patrimoni natural i la biodiversitat, organitzada per l’Empordà iNat-IAEDEN, la Societat Catalana d’Herpetologia i Salvem la Platja de Pals, amb experts de diferents camps que fotografiaven i identificaven espècies pujant-les amb l’aplicació iNaturalist.

La plataforma iNaturalist s’insereix dins del marc de la Ciència Ciutadana, oferint una eina que ajuda a la identificació de plantes i animals, alhora que contribueix a generar dades per a la recerca científica i la conservació. No cal ser expert per participar-hi. Es pot utilitzar per registrar les teves pròpies observacions, obtenir ajuda per identificar-les millor, col·laborar amb altres persones per recollir informacions amb un propòsit comú o accedir a dades d’observació recopilades per diversos usuaris.

Cerques durant la biomarató.

Actualment, al voltant de Ràdio Liberty, hi ha 400 observacions de més de 200 espècies diferents de fauna i flora local, dutes a termes per 34 observadors. Algunes de les espècies observades son molt poc comunes a nivell entomològic com l’escarabat Anthaxia parallela, de colors metal·litzats; el petit i raríssim Cleonymus; el dípter d’ulls acolorits Metedera aglaops; el coleòpter Scarites buparius, de grans mandíbules exclusiu d’ambients dunars; o a nivell d’altres artròpodes com la petita aranya euroasiàtica Talavera aequipes, amb poquíssimes cites peninsulars que passa l’hivern dins les closques buides de cargols; l’escorpí Buthus pyrenaeus o l’aranya cranc de tubercle Tmarus staintoni.

Alhora, es va comprovar que a les dunes embrionàries es manté una de les comunitats més importants de la península de sargantana cendrosa, Psammodromus edwarsianus. A la zona més a l’interior de pineda sobre duna, la sargantana cendrosa conviu amb la sargantana cuallarga Psammodromus algirus, la sargantana bruna Podarcis liolepis, el dragó comú Tarentola mauritanica, la granota pintada Discoglossus pictus i depredadors naturals, com la serp verda Malpolon monspessulanus.

Sargantana cendrosa, Psammodromus edwarsianus, fotografiada i identificada per Marcel Nadal (CC-BY-NC). És una espècie molt amenaçada amb una de les comunitats més importants de la península a Ràdio Liberty.
Gripau d’esperons, Pelobates cultripes. INaturalist (CC-BY-NC), és una espècie quasi extingida a la zona amb citacions anteriors.
Escarabat Scarites buparius, fotografiat i identificat per Jacobo Krauel (CC-BY-NC). És un coleòpter carnívor cridaner que habita exclusivament en zones dunars.

Pel que fa a la flora, aquesta és única i adaptada a les dunes. Es va identificar la cardelina Scolymus hispanicus, una planta comestible molt present a la cuina rural, considerada un superaliment pel seu alt contingut en vitamines A, B i C, i la bufalaga Theymelaea hirsuta, que conté substàncies altament tòxiques que en contacte amb la pell causen una reacció inflamatòria. Altres de les espècies registrades son, el lliri de mar Pancratium maritimum, una planta bulbosa molt característica de la platja de Pals amb flor blanca i el bulb soterrat a la sorra; el Polygonum maritimum, una planta molt fosca amb una gruixuda tija i flor entre blanquinosa rosada, la Crucianella maritima, amb una petita flor groga típica dels arenals marítims a Pals, la campaneta de mar Calystegia soldanella, amb fulles força carnoses i grans flors solitàries; l’estepa borrera Cistus salviifolius, amb flor blanca; el Senecio leucanthemifolius i la Coronilla valentina glauca, actualment florides amb pètals de color groc; la lleteresa de les dunes Ammophila arenaria, molt característica de la platja de Pals i l’Euphorbia peplis, una espècie de fanerògama que viu fora de l’aigua, de la mateixa família que les que podem trobar a les dunes del fons marí de Pals. També es va identificar la Stachys maritima, amb només 3 observacions, alguna fora de la delimitació del Parc Natural, una espècie en perill d’extinció i en declivi a la platja de Pals.

Pel que fa als liquens, cal destacar la Ramalina pusilla, inclosa a la llista vermella de Catalunya; la Xanthoria parietina, de color groc, i la Ramalina canariensis, una mena de fong liquenitzat.

Bufalaga, Theymelaea hirsuta. Jacobo Krauel (CC-BY-NC).
Stachys maritima. Jordi Bassols (CC-BY-NC).
Ramalina pusilla. Jacobo Krauel (CC-BY-NC).

La recuperació dels aiguamolls al paratge de Ràdio Liberty dessecats durant l’ocupació americana faria recuperar el retorn de moltes aus migratòries i amfibis amb poblacions quasi extingides a la zona, com el gripau d’esperons “Pelobates cultripes”.

Ubicació dels aiguamolls al paratge de Ràdio Liberty dessecats identificats com a jonqueres i depresions humides.

RESTAURAR I RENATURALITZAR

La manca d’inversió i vigilància per part del Ministeri de Transició Ecològic i del Govern de la Generalitat, que en té cedida la gestió des del 2007, ha provocat importants danys al patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural durant els darrers anys, com la disminució de la sargantana cendrosa Psammodromus edwarsianus fora del recinte. Aquesta és una espècie protegida i amenaçada per diferents causes com: la manca de conscienciació i/o vigilància de l’espai, que fa que els visitants entrin a les zones abalisades lliures de trepig; una creixent colònia de gats que ja ha arribat a les dunes; la no recollida d’excrements de gossos amb antiparasitaris, pels seus responsables, que fa que minvi la biodiversitat per efecte tòxic directe, sobretot pels invertebrats copròfags i la conseqüent tramesa a la cadena alimentària immediata (cal esmentar que molts antiparasitaris tenen composicions d’ampli espectre que amenacen no només la biodiversitat sinó les persones); les zones d’ombra provocades per l’excessiu creixement de pins a les dunes embrionàries, motiu pel qual aquest hivern el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter va retirar algun arbust que començava a créixer en aquest hàbitat. A més, la seva efímera longevitat (poques d’aquestes sargantanes cendroses arriben a superar els 2 anys de vida) i els pocs ous que ponen (de 2 a 6 ous en comparació, per exemple, als 8 a 11 ous de la sargantana cuallarga) la fa particularment susceptible i vulnerable a descensos poblacionals que la poden portar a l’extinció local si a més conquereixen petits factors d’amenaça diferents.

Cerques durant la biomarató.

Finalment, cal destacar la flora i fauna exòtica invasora que es va observar durant la biomarató i que presenta un perill important per a la biodiversitat, com el cranc de riu americà Procambarus clarkii o l’ungla de gat Carpobrotus edulis. Aquesta última va ser introduïda inicialment per als jardins, però s’ha assilvestrat i ha proliferat a les dunes i actualment amenaça la flora autòctona. Per a més informació consulta la crònica de Retirada d’Espècies Invasores i alternatives per a la jardineria que vam realitzar a la zona el 12/12/2021.

Cranc de riu americà, Procambarus clarkii. (CC-BY-NC).
Ungla de gat, Carpobrotus edulis. (CC-BY-NC).

El Parc Natural, juntament amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, han concedit enguany la Beca Joan Torró i Cabratosa a l’herpetòleg Fèlix Amat, expert en lacèrtids i altra herpetofauna, que farà un estudi de l’ecologia i un cens amb la metodologia de captura i recaptura. En aquesta línia, fa dos anys es va dur a terme un cens aplicant el mètode Distance, un programa estadístic de cens visual promogut pel Parc Natural que no implica captures i compta els exemplars observats en una franja predetermina durant un itinerari de cens. Aquests censos aporten informació robusta estadísticament per saber l’evolució de la població de la sargantana cendrosa al Parc Natural. És per això que la federació SOS Costa Brava, a més de reclamar la rehabilitació del patrimoni històric i arqueològic de Ràdio Liberty, vol posar de manifest la urgència en la recuperació del patrimoni natural i els aiguamolls al recinte i la seva vigilància.

Ràdio Liberty necessita restaurar les instal·lacions i restes arqueològiques, així com renaturalitzar zones lliures de trepig i vigilades, ja que acull espècies molt singulars, vulnerables o en perill d’extinció. La recuperació del patrimoni natural i històric va ser un dels clams de l’acte de protesta organitzat per SOS Costa Brava i altres entitats com el Cercle Català d’Història, Gent del Ter, Amics de la UNESCO, la Comissió de la Dignitat i Salvem la Platja de Pals, que el passat 21 d’abril va reunir a més d’un centenar de veïns i activistes a les instal·lacions de Pals per tal de reclamar finançament i que s’hi efectuï una actuació de rehabilitació urgent, a més de criticar l’estat de degradació i abandonament que pateix el complex, des del seu abandonament el 2006.

BIOMARATÓ A RÀDIO LIBERTY

Descobreix l’ampli registre d’observacions a l’aplicació iNaturalist

CONSULTAR


Data de creació de l’article: 14/4/2024.

NO ABAIXEM LA GUÀRDIA

Necessitem el teu suport per poder continuar defensant i alertant sobre les diverses amenaces que tenen lloc a la Platja de Pals.

T’ha agradat aquest article? Estigues al corrent de l’actualitat amb el nostre butlletí, subscriu-te aquí.

Comparteix l’article

CA