L’ALTRA CARA
DE LA DUNA

El futur de Ràdio Liberty
i la Platja de Pals en risc

El projecte Aqvam pretenia ocupar els terrenys de l’antiga Ràdio Liberty amenaçant els hàbitats singulars i d’interès prioritari dins el Parc Natural a la Platja de Pals.

Platja de Pals

DES D’UNA CENTRAL NUCLEAR A AQVAM

El 1965 la Platja de Pals va ser candidata per instal·lar-hi una central nuclear, una idea que sortosament no va prosperar. Al seu lloc va entrar en funcionament Ràdio Liberty, ocupant la primera línia de platja durant més de 50 anys. El 2006 es van enderrocar les seves grans antenes. Aquest 2020 el Parlament de Catalunya ha aprovat una Resolució que insta a descartar el projecte Aqvam, retirar les edificacions encara existents i renaturalitzar els hàbitats, tot respectant les restes arqueològiques. Els 330.612 m2 de Ràdio Liberty han protegit les dunes d’una macrourbanització més que probable. Malgrat això, aquest patrimoni natural i cultural únic al nostre país, torna a estar en perill.

ABANDONAMENT DE RÀDIO LIBERTY

Gràcies a una baixa presència humana i l’aïllament històric de Ràdio Liberty, amb una vigilància d’alta seguretat, els hàbitats dunars han assolit una importància ambiental i paisatgística excepcional. Però després de la demolició de les antenes l’any 2006, les instal·lacions es van deixar sense vigilància i es van abandonar. Les edificacions, de gran valor històric i tecnològic, es van saquejar tot eliminant peces importants per l’arqueologia industrial i posant en greu perill la fauna i flora a tota la zona.

Segons el Protocol d’actuació acordat entre el Ministeri i la Generalitat, publicat al BOE núm. 67, de 19 de març de 2007, la Generalitat hauria d’haver gestionat, preservat i renaturalitzat aquests hàbitats i enderrocar les edificacions existents. Però la realitat és molt diferent...

RECUPEREM RÀDIO LIBERTY

Tant el Ministeri per la Transició Ecològica, propietari dels terrenys, com la Generalitat, s’han oblidat de l’espai de Ràdio Liberty durant els darrers quinze anys, posant en perill el jaciment arqueològic i els seus hàbitats dunars, darrer exemple d’aquesta fauna i flora singular, que pràcticament han desaparegut de tot el litoral al nostre país.

Actualment i fins que no hi hagi una gestió i una correcta vigilància de l’espai s’hauria d’evitar de forma efectiva l’impacte negatiu dels visitants no controlats sobre aquesta àrea que pateix espoli, actes vandàlics, incivisme, trepig de zones que haurien d’estar protegides i alt risc d’incendi.

L’àrea està especialment catalogada com a: Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA), Xarxa Natura 2000, Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) prioritaris, molt rars i amenaçats, amb espècies protegides (algunes en perill d’extinció com el corriol camanegre, el llangardaix cendrós o la stachys marítima), Domini Públic Marítim Terrestre i Parc Natural de titularitat pública, considerat pel Pla Territorial connector ecològic entre espais de pineda, aiguamolls i sistemes dunars litorals. 

L’actuació de l’Administració Pública a Ràdio Liberty és encara inexistent però és del tot imprescindible i urgent. Cal que aporti recursos, col·laborant conjuntament amb els tècnics del Parc Natural i altres entitats com la Universitat, l’Institut d’Estudis Catalans, el Cercle Català d’Història, entitats ecologistes o el CSIC, protegint i divulgant el patrimoni natural, històric i cultural.

Considerem fonamental deconstruir la majoria de les edificacions abandonades, deixant-ne algunes per un futur Museu de Ràdio Liberty i la Guerra Freda. Recuperar part de l’arqueologia industrial espoliada. Protegir el jaciment arqueològic de la vila marinera, permetent visites guiades. Disposar d’un punt d’informació i de tallers de natura del Parc Natural.

RECLAMA LA PROTECCIÓ URGENT DE RÀDIO LIBERTY

REGRESSIÓ DE LA PLATJA I RISC D’INCENDI

Els sistemes dunars de la Platja de Pals són especialment importants per aturar l’avançament del mar i la regressió de la platja en un context d’augment del nivell de l’aigua i tempestes intenses.

La sobrefreqüentació de visitants posa en perill la flora i fauna dunar, un hàbitat clau en un context de canvi climàtic, quasi desaparegut a la resta del litoral. La vegetació de la duna és l’únic element que fixa i preserva la sorra de la platja i la protegeix de forma natural contra l’avançament del mar i els temporals. Però l’Ajuntament no ho entén així.

Els hàbitats dunars de Ràdio Liberty són vitals per aquesta platja sorrenca en regressió. La platja es retira degut a: el trepig de les dunes i la vegetació que les fixa, el deteriorament o la manca d’abalisaments, la neteja mecànica de la sorra amb tractor, el bloqueig dels sediments fruit de noves urbanitzacions, la desaparició dels bancs de sorra submarins fixats per prats de posidònia a causa de la pesca d’arrossegament, la violència i augment de la freqüència de tempestes com el Glòria i la pujada del nivell del mar per l’escalfament global.

Les tales contínues de les pinedes sobre dunes i les futures urbanitzacions previstes a la Platja de Pals molt properes a Ràdio Liberty, als sectors Pals Mar, la Pineda d’en Saguer i Rodors, promogudes o permeses per l’Ajuntament de Pals, fan desaparèixer uns hàbitats únics a tot el món. Les pinedes fixen les dunes sorrenques i les protegeixen contra l’erosió.

L’estat d’abandonament en què es troben les construccions i les 33 hectàrees de Ràdio Liberty, l’elevat risc d’incendi, la manca de vigilància i el mal estat o l’escassetat d’abalisaments, posen en perill els valors ambientals, paisatgístics, històrics i arqueològics del Parc Natural.

L’ENTERRAMENT HISTÒRIC

El llegat històric, natural i arqueològic únic al món de la zona de Ràdio Liberty és ideal per renaturalitzar l’hàbitat i crear un equipament cultural i centre d’estudis, tant de la vila marinera com de Ràdio Liberty i la Guerra Freda, amb l'objectiu d'estudiar i divulgar la importància que va tenir aquesta emissora. Però es prefereix especular amb altres interessos…

El perímetre que comprèn Ràdio Liberty amaga grans tresors. Restes de l’antic Port de Pals s’haurien d’estudiar, divulgar, vigilar i preservar de forma urgent. Ja s’han descobert construccions d’origen reial que daten dels s. XIII a XVIII, però la majoria de restes encara estan enterrades. Des d’aquest port es creu que Cristòfor Colom es va embarcar cap a Amèrica. Les restes de la vila marinera de Pals mostren l’existència d’una població palsenca documentada prop del mar. Els habitants de la Torre de Pals es dedicaven a la pesca i al comerç. Prova de la seva importància és el tipus de construccions, l’existència de la Torre Mora fortificada per la vigilància, o el Camí Ral, que comunicava el port amb la vila emmurallada, i el fet que Pals fos una vila Reial.

Al mateix temps, cal recordar el passat més recent de Ràdio Liberty ple d'incògnites. Se’n conserven importants arxius de documents i restes en col·leccions privades a Ràdio Nacional d’Espanya i el MOMA de Nova York, que es podrien recuperar per un futur Museu de Ràdio Liberty i la Guerra Freda, de gran interès per les properes generacions. Alguns estudis recents parlen de la importància mundial d’aquesta ràdio i els missatges xifrats que es retransmetien per l’organització d’espionatge Stay-Behind als països darrere del Teló d’Acer.

RECLAMA LA PROTECCIÓ URGENT DE RÀDIO LIBERTY

ALTERNATIVES SOSTENIBLES

Proposem preservar i millorar l’estat de la flora i fauna dins de Ràdio Liberty. Es podria assolir amb els següents punts:

Destinant urgentment un pressupost en vigilància, neteja i custòdia de l’espai. Complint la resolució del Senat del 29 de desembre de 2006, per la que es va aprovar l’execució i el finançament per part del Ministeri del projecte necessari per a la restauració ambiental de l’espai.

Respectant el Protocol General signat entre el Ministeri i la Generalitat. La Generalitat ha de començar a preservar la fauna i flora dins l’espai, així com la seva custòdia i vigilància immediata.

Sol·licitant subvencions com el Projecte Life o FEDER de la Comunitat Europea, per a la recuperació dels hàbitats i del jaciment arqueològic a través de camps de treball, etc.

Incorporant els terrenys de Ràdio Liberty dins del Pla de Gestió dels Espais Naturals del Baix Ter i aprovant el Pla d’usos de Ràdio Liberty dins el Parc Natural.

NOVA DELIMITACIÓ DEL PARC NATURAL

Demanem la promoció d’accions per a la protecció i la conservació d’espècies i comunitats que requereixen de protecció especial fora dels límits de la finca de Ràdio Liberty, en sectors adjacents d’interès, especialment aquells que connecten amb altres espais naturals propers.

Fora de l’àmbit dels terrenys trobem les restes arqueològiques de la Torre Mora dins un hàbitat de dunes amb pinedes, que actualment formen part d’una zona verda municipal i zona d’aparcament i que haurien de formar part del mateix àmbit de gestió d'interès arqueològic i ambiental de la vila marinera dins Ràdio Liberty.

A la zona nord de la platja, concretament als apartaments Les Dunes, hi ha un abalisament just on finalitza el Parc Natural confrontant Ràdio Liberty. Al sud hi ha dos glòbuls protegits amb abalisaments per la presència de la planta protegida en perill d’extinció Stachys maritima, que és la millor població que tenim a la península. Proposem que ambdós siguin inclosos dins el Parc Natural, així com les dunes de la platja dins el terme municipal de Begur.

Proposem que es gestioni de forma sostenible la neteja de la platja al municipi de Pals, evitant l’ús del tractor a les zones on hi hagi una disminució de la sorra, amb recollida manual de residus i plàstics.

Així mateix, requerim que els sectors de Rodors, els Jonquers, Roca Blanca i el Golf de Pals, que formen part dels mateixos hàbitats i unitats paisatgístiques, siguin protegits de noves urbanitzacions i s’incloguin dins el Parc Natural.

Per altra banda també proposem la deconstrucció de les edificacions, a excepció d’alguns edificis, que podrien servir com a punt d’informació i divulgació del Parc Natural, Museu de Ràdio Liberty, i Centre d’Estudis i Divulgació de la Vila Marinera de Pals.

MACROURBANITZACIONS AL VOLTANT DE RÀDIO LIBERTY,
DE PALS MAR, RODORS I ELS JONQUERS

Un municipi amb només 1.000 habitatges principals, 350 dels quals buits, supera de llarg l’oferta d’allotjament a disposar amb 2.700 segones residències addicionals i 5 càmpings a la Platja de Pals. Tot i aquestes xifres l’Ajuntament creu que se’n necessiten més…

L’aprovació inicial del POUM l’any 2015 preveu eliminar la majoria de pinedes sobre dunes i reredunes litorals i continentals als sectors de Rodors, Pineda de Pals i Pals Mar de la Platja de Pals. Un hàbitat molt amenaçat i rar al món, que es vol convertir en macrourbanitzacions de 160.000 m2 de sostre construït i més de 3.500 segones residències a 7 km del Pedró, que restaran buides pràcticament tot l’any, generant molt pocs llocs de treball i una activitat econòmica estacional i precària (Font: Idescat i del Patronat de Turisme Costa Brava).

Al mateix temps, el municipi acumularà un 82% d’habitatge secundari, molt per sobre d’altres municipis estacionals a la Costa Brava, com Lloret de Mar o Platja d’Aro.

Amb una població decreixent de 2.500 habitants, i una població estacional de més de 10.000 persones, actualment Pals és el municipi amb la desproporció més gran de població estacional de tot Catalunya.

La xarxa de clavegueram i les estacions de bombeig són insuficients i la qualitat de l’aigua de bany del mar empitjora cada any.

La falca salina avança perillosament per la sobreextracció de l’aqüífer, que ja arriba a Parlavà, pels pous de Gualta d’on s’extreu l’aigua pels municipis de Pals, Palafrugell, Begur, Regencós i Torrent. Si a la Platja de Pals s’hi construeixin les noves macrourbanitzacions previstes per l’Ajuntament, s’acabarà amb l’aqüífer i els pous, i poblacions com Begur o Palafrugell quedaran amb insuficient aigua potable.

Actualment els carrers estan en mal estat i sobrepassats per l’augment del trànsit amb un transport públic deficient, estacional i sense carril bici fins a la platja o els Masos, que per l’orografia plana del municipi, permetrien una mobilitat més sostenible, segregada del trànsit rodat i especialment apreciada per molts dels nostres visitants.

La manca de personal de vigilància (mossos, policia local o agents rurals) en un municipi extens amb una extraordinària estacionalitat i la reducció de la població resident i dels seus recursos genera un risc potencial, tant pels ecosistemes com per les edificacions, especialment a la platja.

EL DESEQUILIBRI SOCIOECONÒMIC

L’estacionalitat de les segones residències massives desestabilitza l’activitat econòmica però l’Ajuntament vol potenciar la construcció de noves macrourbanitzacions amb més segones residències a la Platja de Pals. És fonamental adonar-se’n que…

Sorprenentment, els municipis més turístics i estacionals, amb més segones residències, tenen les rendes per càpita més baixes de tot Catalunya i no creen riquesa al municipi. Segons l’IDESCAT, Lloret de Mar és el municipi gironí de més de 5.000 habitants amb la renda per càpita més baixa, amb només 10.900 € l’any 2016. Això suposa un 64% per sota de la mitjana a Catalunya, que és de 17.000 €. La situació, però, és similar a les poblacions del litoral amb més segones residències, com és el cas de Pals.

ESTIGUES AL CORRENT AMB EL NOSTRE BUTLLETÍ

CA
ES CA